💭Història d'un cas -

- Després de l'incident, la petita R. es va quedar traumatitzada. El llop no és mort. El guardaboscos és el llop. Si no, com és que hi va ser just a temps? L'hi explica a la seva mare. La mare no està contenta. Pensa que el guardaboscos és summament simpàtic. Es mor l'àvia. El llop no és mort. El llop es casa amb mare. R. no està contenta. R. és una noia. La mare pensa que el llop és summament simpàtic. Li preguem que vegi al psiquiatre. El psiquiatre explicarà que, en general, els llops són summament simpàtics. R. s'ho pren al peu de la lletra. Està bé ser llop. La mare és un llop. Ella és un llop. El psiquiatre és un llop. La mare i el psiquiatre, i també el guardaboscos, estan summament tensos.

 Una habitació privada -

- La cinquena vegada, les coses van ser diferents. Li va donar les seves instruccions, li va lliurar les claus (inclosa la petita) i va marxar sol cavalcant. Va tornar a aparèixer exactament quatre setmanes més tard. La casa estava neta, els sóls encerats i la porta de l'habitació petita no havia estat oberta. Barbablava estava sorprès.
 Però, no senties curiositat? -li va preguntar a la seva dona.
 -No -va respondre ella.
 Però, no desitjaves descobrir els meus secrets més íntims?
 -Per què? -li va replicar la dona.
 -Bé -va dir Barblava-, és el normal. No desitjaves saber qui era jo en realitat?
 -Ets Barbablava i el meu marit.
 -Però El contingut de l'habitació ... ¿No volies veure el que hi ha a l'interior d'aquesta habitació?
 -No -va dir la criatura-, crec que tens el dret de posseir una habitació privada.

 Allò el va irritar de tal manera que la va matar en aquell mateix instant. En el judici va al·legar provocació.

Llegenda -

- Hi havia una vegada un monstre femella. Vivia al fons del mar, a sis mil metres de profunditat, i va ser només una llegenda fins que un dia els científics es van reunir per pescar-la. La van arrossegar fins a la costa, la van carregar en un camió i finalment la van col·locar en un vast amfiteatre on es van afanyar a efectuar la seva dissecció. Aviat es va veure que estava embarassada. Van alertar a les forces de seguretat i van precintar totes les portes, perquè eren homes responsables i no volien córrer riscos amb els cadells del monstre, doncs qui sap el mal que haurien pogut causar si se'ls hagués deixat solts pel món. Però el monstre femella va morir amb la seva ventrada de monstres enterrada al seu si. Van obrir les portes. La carn del monstre començava a fer mala olor. Diversos científics van sucumbir als gasos. No es van rendir. Treballaven en torns i amb mascaretes. Al final, van gratar els ossos de la criatura fins que van quedar ben nets i van contemplar el seu brillant esquelet.
L'esquelet es pot veure al Museu Nacional. A sota es pot llegir: «El temut monstre femella. Els gasos d'aquesta criatura són nocius per als homes». I a continuació figuren els noms dels científics que van donar la seva vida per descobrir-ho.
Suniti Namjoshi: TRES FAULES FEMINISTES
en Niñas malas, mujeres perversas (Antología), 1989