💭L'acció es va produïr per primera vegada fa cinc anys, als Estats Units, en un partit de futbol americà, quan va sonar l'himne nord-americà, un jugador, Colin Kaepernick es va ajupir i va clavar el genoll a terra, en protesta per la violència policial contra la població negra. El seu gest va sorprendre. No feia molts mesos que la policia de San Francisco havia cosit a trets a un jove negre de la ciutat. L'ambient bullia i aviat altres jugadors es van afegir al gest. En altres esports van fer el mateix. Megan Rapinoe, líder d'l'equip de futbol que havia guanyat el Campionat de Món el 2015 va ser de les primeres a solidaritzar-se amb Kaepernick.

L'acció es va escampar pel món de l'esport i va arribar a Europa, fins a ser un gest habitual en la majoria de actes esportius del cap de setmana, un gest habitual i repetitiu, fins que dissabte passat, Wilfried Zaha, futbolista de Costa d'Ivori que juga al Crystal Palace, va decidir no fer-ho. Ho havia fet sempre però aquesta vegada, mentre els seus companys clavaven el genoll, es va quedar en peu. Zaha va explicar el perquè del seu decisión: "No he fet els gest aquesta vegada, perquè em sembla que la genuflexió s'ha convertit en una simple part de la rutina prèvia als partits i, tant és si ens agenollem o ens quedem dempeus, alguns de nosaltres seguim sent maltractats. Respecto el gest dels meus companys d'equip i als jugadors d'altres equips que segueixen clavant el genoll,  però ha arribat un moment en què per repetitiu és un gest inùtil".

A molts moviments ideològics els convindria reflexionar sobre el que Zaha assenyala: com un gest de gran força acaba sent assimilat a el cap d'un temps, perd el seu valor primigeni i es converteix en un mer ritual rutinari. És la banalizació de la protesta com quan pengen els hastag #jotambésócXXX. En el fons aquestes accions no són més què - en la majoria dels casos - mer postureig de cara a la galeria per tranquil·litzar les consciències dels reivindicacionistes de sofà. Són actes propis de la xarxa, fàcils de fer i sense cap compromís. Zaha ho ha denunciat, tot i que em temo que la seva actitud servirà de poc, el postureig és fàcil i no compromet a res, vol dir que hi haurà esportistes que continuaràn clavant el genoll al terra més d'un cap de setmana.