💭Ho he comentat en alguna altra ocasió, i se non é vero é ben trovato. Explicava en una tertulia Jaume Camps, que quan un general romà tornava d'alguna campanya victoriosa, en la desfilada, a Roma, es feia acompanyar per un esclau que, al seu costat, li xiuxiuejava: "Recorda que només ets un home". No estaria de més que als polítics algun assessor els recordés el mateix, i algu ho fes a l'assessor. Sí, nosaltres no confiem en ells en la mateixa mesura que nosaltres, a estones, a  ells els sobrem, només que ells segueixen fent de polítics i cobrant, i han arribat a conseguir que molts de nosaltres ja no creiem en la democràcia, almenys en la democracia que ells representen.

I no creiem en la democràcia precisament per culpa d'ells. Sabiem que la llibertat era una cosa decent i una dictadura no ho era en absolut. Tot i que, molt sovint, oblidem que un dictador és un assassí que creu fer el correcte sovint en nom de Déu. Que defensa els decents, als purs, als que están al c ostat bo de la política. Que entén de què va el joc sense xerrameca ni burocràcia ni frens. Que veu clar què sobra del joc, a qui s'ha de protegir i a qui s'ha de silenciar. Només cal fixar-se en l'ínclita Díaz Ayuso, la que está del costat bo de la historia.

Sense decència, sense ètica, un polític és un vulgar delinqüent. Si! ja sé que no tots els polítics són iguals, però potser ens importa. Ells són nosaltres. Les seves estratègies, les seves mentides, les seves covardies són les nostres perquè nosaltres els vam votar tot i saber que són corruptes, mentiders i mediocres. Hi són perquè ho hem volgut nosaltres. I ho tornarem a voler si seguim anant a votar-los, quan el que hauríem de fer és botar-los. 

Li comentava un alt comandament a Rumsfeld durant la guerra de l'Iraq - la de les armes de destrucció massiva - que Saddam Hussein era un fill de puta. Rumsfeld li va contestar, si, ja ho sé, però com l'hem posat nosaltres, és el nostre fill de puta. No ens queixem doncs, són els corruptes que hem votat, els nostres corruptes.