💭Només qui no ha llegit a Maquiavel, pot considerar com a maquiavèl·lics els jocs de política tàctica que s'han produït aquests darrers dies a Múrcia i a Madrid. Molts comentaristes s'han divertit explicant els errors infantils de Cs o valorant els regats d'Iván Redondo, l'assessor de capçalera del president Sánchez. Però, per sobre de tot, s'ha subratllat el repte que acaben de plantejar la presidenta madrilenya, Díaz Ayuso i Miguel Ángel Rodríguez. Es diu que Ayuso vol treure el màxim profit de la debilitat d'Arrimadas, mentre intenta menjar-li el terreny a Vox per quedar-se ella sola amb les etiquetes dels seus rivals: extremista i liberal, sense perdre el clàssic conservadorisme de PP. Les enquestes diuen que ho aconseguirà. Ayuso no ha llegit a Maquiavel, no ho necessita, en té prou amb la seva intuïció i seguir els consells de MAR, amb això té més que suficient per sortir-se amb la seva.
Ayuso, tan menyspreada per l'esquerra, és la que realment porta marcant l'agenda política Espanyola des de fa mesos. Ayuso ha innovat en la manera de fer política, i no és - com s'ha dit - l'hereva d'Esperanza Aguirre, Ayuso és més cañí, més de barri, més aviat seria una hereva del Trumpisme, fins i tot l'eslògan, primer Socialisme o Llibertat i després Comunisme o Llibertat, és copiat de l'última campanya presidencial de Trump, en boca de Mike Pence i el mateix Trump. Aquest discurs populista, senzill, directe, dient a la gent el que vol escoltar, sempre triomfa i més en una societat tan enquistada en el passat com la madrilenya. 
Sobre innovar en política va aquesta reflexió de Maquiavel.

Cal tenir en compte que no hi ha cosa més difícil de tractar, ni de més incert èxit, ni més perillosa, que la de ser el responsable de les innovacions polítiques. - 10.- Maquiavel - El Príncep.

"Perquè l'innovador polític té per enemics a tots aquells que treien profit de les velles institucions i té per dèbils defensors a tots aquells que podrien treure profit de les noves. Aquesta debilitat neix, en part, de la por als adversaris que tenen la llei del seu costat, i en part també de la pròpia incredulitat dels homes que no tenen fe en li coses noves fins que l'experiència no l'hi demostra.
Succeeix llavors que els enemics, quant tenen ocasió, s'organitzen en partits i es revolten, mentre que la defensa dels altres és massa feble, de manera que sempre es corre perill. Per tant, cal, si es vol analitzar bé aquest aspecte, veure si aquests prínceps poder dur a terme les innovacions per si mateixos o depenen d'altres, és a dir, que si per a executar els seus projectes necessiten d'el consentiment aliè o els imposen amb la força. En cas de necessitar ajuda, acaben sempre malament i no aconsegueixen res, i en canvi quan depenen només de si mateixos i es poden imposar per la força, no solen córrer cap perill."