💭Diuen que el primer que es perd en una traducció, és la poesia, i cert és també que traduïr no és fàcil, per més que coneguis la llengua a traduïr, no és suficient. A mi per ejemple em costa, -de fet ja ho he deixat de fer- traduïr al catalÀ poesia o prosa d'escriptors sudamericans, hi ha molts girs de llenguatge diferents a banda i banda de l'Atlàntic, expressions difícils de traduir sense trair el seu significat original, millor dons no traduïr del castellà al català, de fet no cal, és l'avantatja de ser bilingües.

Però en aquest món de les traduccions, hi ha casos i casos, i fa uns dies se'n va produïr un de diguessim peculiar. Suposo que recordeu Amanda Gorman, la poeta que, el gener, va llegir el poema 'The hill we climb' durant la presa de possessió de Biden com a president dels Estats Units. Doncs bé, ara Gorman publica un llibre que porta per títol el nom d’aquell poema. Com és lògic, editorials de mig món volen publicar-lo. Una d’elles és Meulenhoff, que va encarregar la traducció al neerlandès a Marieke Lucas Rijneveld.

Rijneveld és descriu com una “persona escriptora blanca i de gènere no binari”. Segons explica, s’identifica a la vegada com a dona i com a home. L’any passat va guanyar l’International Booker Prize. Rijneveld va començar a traduir el llibre de Gorman quan, de sobte, aparegué al diari De Volkskrant un article de Janice Deul, on critica que hagin encarregat la traducció del poema a una persona blanca, ja que per captar tots els matisos del que signifiquen aquests poemes s’ha de ser negra, com negra és l’americana: “Una artista jove, dona i inapel·lablement negra”. La polèmica esclatà immediatament, i l'han batejat com a Gormangate. Dècades després del cas Watergate, qualsevol mindundi afegeix - gate a qualsevol cas, vegis si no la ridiculesa del “Barçagate” sense anar més lluny, que es podia haver dir 'Bartogate', o simplement el 'Cas Bartomeu'.

Amb tot aquest enrenou, Rijneveld ha decidit no continuar traduint 'The hill we climb' i així ho ha comunicat a l’editorial. Meulenhoff no ha decidit encara qui traduirà ara el llibre. De moment, Gorman no diu res, suposo que al·lucinada davant dels esdeveniments, ja que ella mateixa havia donat el vistiplau a Rijneveld. I així estem a hores d’ara, amb el poema sense traduïr. ¿Realment només un home blanc pot traduir els relats d’un altre home blanc? ¿Només una negra binària pot traduir els poemes d’una altra negra binària? ¿Una dona binària no pot traduir els relats d’un home trans? ¿la novel·la d'un psicópata, nomès la podria traduïr un altre psicópata?..., i és que se l'agafen amb paper de fumar. S'han begut l'enteniment i com diria l'avi Pujol, són una colla de ximples. I parlant de ximples que fan ximpleries, només faltaven els de la UGTT per acabar-ho d'adobar. Ah! el poema el podeu llegir aquí en castellà, no recordo d'on vaig treure la traducció. També em pregunto qui podrà traduïr en un futur, a la inclasificable Juana Dolorex, ja que no ho pot fer Frida Kahlo per circumstàncies obvies.