💭“La història es repeteix perquè en grup actuem com xais”. Dan Carlin. Edat? El sentit radica en el fluir: no li posi xifres. Soc americà: ens preocupen més els fets que les interpretacions, que són més rellevants. Ni jo no em conec com a persona, però sé com actuaria en massa. El mòbil ens ha convertit en xais. 

“La història es repeteix perquè en grup actuem com xais” - Pregunto si la història és un cicle que es va repetint o una fletxa que avança en el sentit del progrés humà. Potser som cíborgs amb mòbils omnipotents, però amb la mateixa moral que els ximpanzés? Carlin apunta que cadascun de nosaltres és capaç del millor i del pitjor i, per tant, és imprevisible; però en massa som malauradament tan previsibles com els altres primats. Li suggereixo la possibilitat d’una espiral: la humanitat progressaria però repetint patrons i així la història sense repetir-se rimaria però avançant. Però l’historiador que respon sol equivocar-se i ell pregunta: no li agradaria tenir un president amb la mateixa moral que l’emperador Marc Aureli? No el disgusta veure les masses ocupant el Capitoli? - a la contra de la Vanguardia l'ha entrevistat Lluís Amiguet.

La història és un cicle que es repeteix o la fletxa del progrés?

- La història no es repeteix, però rima perquè segueix patrons previsibles que es manifesten de manera imprevisible. És cíclica només en part...

En quina part?

- La història no és només la successió dels fets dels grans homes, sinó també la repetició de les reaccions de les masses. Cada persona és única, però les masses sempre han actuat de la mateixa manera previsible.

Aleshores, la història només és el conjunt de falsedats que més gent es creu?

- Els grans homes de la història són els que van pagar millor els seus historiadors i si conti­nuen sent grans és perquè encara són útils a qui els paga avui. I com que canvien els que paguen, també canvia el relat.

Com?

- Colom avui va passant de ser heroi a genocida. Depèn de qui ho explica i del que vulgui demostrar qui encarrega i paga el relat.

I així les històries de la història acaben emancipant-se dels fets?

- I per això és incomplet l’enfocament anglosaxó d’invertir milions a demostrar fets que, a la fi, són molt menys importants que els relats sobre ells.

Qui va decidir el genocidi: Hitler o la gran recessió alemanya?

- Aquest és el xoc apassionant del relat marxista i l’anglosaxó clàssic. La pregunta és si Napoleó va canviar el món perquè era ell o, com diu Marx, perquè les condicions socials després de la Revolució el van canviar.

Vostè què hi diu?

- Jo només pregunto: les mateixes condicions socials que fan possible Napoleó haurien fet aparèixer un altre Napoleó?

Gran pregunta.

- Hitler va ser un Satanàs irrepetible o el producte de condicions demoníaques repetibles?

Aquesta és més inquietant encara.

- O potser determinades condicions socials fan possible que la dinàmica diabòlica de les masses acabi en tragèdies com l’Holocaust?

...?

- La meva feina de divulgador de la història és fer preguntes inquietants: les mateixes condicions en un altre país que no fos Alemanya haurien causat els mateixos efectes?

Hi hauria hagut Hitler sense els Panzer?

- La tecnologia, i més la tecnologia bèl·lica, explica gran part de la història, però amb causes i raons que no l’esgoten, perquè, almenys de moment, depèn del factor humà i això és el més preocupant.

Pels individus o per les masses?

- És més fàcil que l’individu transcendeixi els seus instints quan actua com a tal que quan forma part de la massa. La massa fa possibles genocidis que potser cap persona no és capaç de desencadenar.

Per exemple?

- En plena fam potser vostè compartiria el seu menjar amb un veí; però vostè mateix no seria estrany que formés part de la turba que saqueja un magatzem...

I la conclusió és...?

- Que no la busquem. No hi ha una teoria general de la història i és meravellós, perquè podem continuar interpretant-la. Sense la Revolució no hi ha Napoleó, però sense Napoleó –i la seva singularitat– no s’explica Europa.

Però la psicologia de masses explica els cicles econòmics de Kondratiev.

- Eufòria i depressió en massa, però cada líder davant d’ella és únic. La massa aclama o esbronca Napoleó seguint els mateixos mecanismes que la que va aclamar Hitler. Però davant d’aquella massa hi ha també Napoleó o Hitler en la seva singularitat irrepetible.

Els populismes necessiten connectar-se amb un líder per repetir la història?

- Però les conseqüències d’aquesta fusió se­rien molt pitjors avui per allò que va advertir Bertrand Russell: “És raonable esperar que un home aguanti l’estrebada a l’altre costat d’una corda durant un temps; però no és raonable esperar que ho faci sempre”. I es referia al maletí amb el botó que avui pot desencadenar una guerra nuclear.

Estem evitant la fi del món, però podem reconstruir-lo?

- Esperem que un grapat de líders pactin salvar el món de l’escalfament o de la guerra nuclear, o potser no; però és fàcil predir que les masses mortes de gana o malaltes d’odi posin fi al planeta.

Què li agradaria que passés?

- Que un emperador com Marc Aureli trobés al seu interior la humilitat, com ell, per servir no només el seu destí, ni el del seu poble, sinó el de tota la humanitat, i que els altres fóssim ­capaços d’entendre-ho.

Avui els emperadors no escriuen Meditacions com Aureli, sinó tuits.

- Jo el convido a pensar que no hem pactat solucions per a tota la humanitat perquè hàgim fracassat, sinó perquè encara no ho hem intentat.

Per què encara no ho hem intentat?

- Potser perquè som neandertals amb un mòbil, amb el neurolink de Musk, amb armes atómiques... però amb el progrés moral d’un ximpanzé?.