UNA DECISIÓ QUE PORTA CUA...

💭L'exèrcit dels Estats Units compta cada vegada amb més dones i, sobretot, més dones negres. El seu pèl afro, per a aquestes, és un senyal d'identitat que havien de reprimir al vestir l'uniforme. Existien unes normes estrictes de perruqueria, encara que algunes suposessin un veritable perill. En el cas de pèl llarg, només es permetia el monyo. Els rínxols naturals de les afroamericanes feien que es convertissin en promontoris que, a l'ajupir-se en posició de combat, el casc no encaixava, se'ls anava cap endavant i els impedia disposar de visió.

Aquest divendres passat va entrar en vigor una actualització de les regulacions, que afecta unes 127.000 uniformades. Per primera vegada es permetrà el cabell solt, més o menys. Es parteix del principi que es pot ser soldat i a més ser una mateixa. La moda s'estén d'un costat a l'altre de l'estil. A les dones se'ls deixa rapar-se el cap o lluir cabells llargs en una cua de cavall, combinacions que estaven excloses. Fins i tot s'accepta que aquestes cues siguin llargues a l'entrar en acció si el tradicional monyo interfereix amb l'equipament. També podran portar metxes, fer servir pinta llavis de tons neutres o poc cridaners i recórrer a l'esmalt d'ungles "sempre que no siguin excèntrics, exagerats o capriciosos". Les arracades sí, excepte en entrenament i combat. I, per primera vegada, s'incorpora una guia sobre alletament, facilitant que les soldats vesteixin una samarreta especial sota del seu vestit de feina. Una serie de normes que per algú distant semblaria que ja estàven en vigor feia temps,però no, per lluir una cua de cavall les dones soldat han hagut d'esperar a l'any 2021.

És el signe del canvi dels temps. Al·ludeix, entre altres raons més enllà de la igualtat, a qüestions de defensa nacional. No hi ha prou homes per fer aquesta feina. Així que, si hi va haver reticències per incorporar-les a elles per restriccions d'aquest tipus, avui se les convida a reclutar-se. El Pentàgon ha desenvolupat una especial confiança en les dones negres. Elles són un terç de l'total de uniformades quan a nivell civil el seu percentatge no supera el 15%. Les afroamericanes, per la tradicional poc atretes per aquesta professió, han descobert de sobte un lloc d'oportunitats. La propera batalla, però, serà la dels homes per poder deixar-se la barba sense la justificació religiosa. Volen transcendir a l'era del mostatxo.

Comparteix:  

Comentaris

  1. No se adonde iremos a parar!!!!!!!!

    ResponSuprimeix
  2. Cuando la mili, no podía soportar la cacerola encima de la cabeza, lleva un ajuste dentro, pero ni por esas era un infierno en el camión acorazado. Así que gorro al canto. Cuando veo a esas chicas, con todo el armamento me parece que cualquier talibán, sin nada encima, estaría en ventaja

    ResponSuprimeix
  3. Pues en Mallorca de casco nada, claro que estuve en la subinspección general de BALEARES, o sea en un despacho.
    Tu no has visto a la teniente O'Neil, Rambo a su lado un aprendiz.

    ResponSuprimeix
  4. No os quejéis, que en zafarrancho de combate yo llevaba un casco...¡¡ Encima de los auriculares !!. Parecía salido de la guerra de las galaxias.

    Por suerte, no era muy habitual.

    ResponSuprimeix
  5. Collons!, tothom tenia casc a la mili menys jo. ¡Protesto señoría!

    ResponSuprimeix
  6. La teniente O'Neil abrió muchas puertas.

    Salut.

    P.S. Yo tampoco llevaba casco, la gente bien nunca hemos llevado casco, sino gorra de plato.

    ResponSuprimeix
  7. Yo ni casco ni gorra de plato, una boina de esas, aunque como en vez de estar por la mañana en la Subinspección, muchos días iba a trabajar a la gestoria el Capitán habilitado, casi siempre iba de paisano y con melena. Me dedicaba a hacer los seguros sociales.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari