💭Los hombres que hacían la guerra por la posesión del suelo, mañana se matarán mutuamente por la posesión del agua; cuando el aire nos falte, nos degollaremos con el fin de respirar en medio de las ruinas (Albert Caraco - Breviario del caos).

LA PESTA I EL RENAIXEMENT - Diuen que una de les primeres coses que aprens a Medicina és que controles el vaixell i la vela, però mai el vent i l’ onada. Fa més d’un any que els sanitaris i investigadors d’arreu de l món lluiten contra els estralls que està causant la covid. “Arriben els primers fàrmacs per frenar el coronavirus. Un compost contra la malària evita pneumònies greus i accelera la curació”, explicava La Vanguardia avui fa un any. Era el que llavors se sabia. I era, com avui queda demostrat, del tot insuficient. El virus ha causat uns dos milions i mig de morts arreu del món i almenys 70.000 a Espanya. Una tragèdia humana, econòmica i social. Una crisi global que ha despertat consciències que ens permeten somiar que un altre món és possible; un món més col·laboratiu i solidari.

Vegem. En menys d’un any s’ha aconseguit disposar no d’una, sinó de diverses vacunes per domesticar el virus i controlar la pandèmia. També s’ha llançat la iniciativa publicoprivada Covax, impulsada per l’ Organització Mundial de la Salut i liderada per la Unió Europea, que permetrà distribuir gratuïtament 6.000 milions de dosis entre un 20% de la població de risc dels països més pobres. Són dos exemples, però n’hi ha més. Europa, forjada a còpia de crisis, ha tingut una transformació positiva. En un fet tan històric com el naixement de l’euro fa gairebé trenta anys, ha mancomunat deute amb un pla de reconstrucció que imposa als seus beneficiaris un model econòmic més verd i digital. I ha establert tímidament les bases per a una Europa de la salut en centralitzar la Comissió la competència per garantir un repartiment equitatiu de vacunes entre els 27 països membres i anunciar la creació del passaport sanitari.

Aristòtil va deixar escrit que no es pot narrar el que encara no ha succeït, però sí els fets passats, els records dels quals ens serveixen per fer millors plans per al futur. Si de la gran epidèmia de la primavera de l’any 532 va sorgir-ne l’imperi carolingi, esbós d’Europa, i de la pesta negra del 1347-1350 en van sorgir els elements que van donar pas al Renaixement, potser d’aquesta pandèmia n’emergirà un món millor. Somiem. 

La reflexió d'Àlex Rodríguez a la vanguardia és molt interesant i optimista, però també hauriem de contemplar que a la pandèmia de 1918 la varen seguir els bojos anys 20 fins arribat al crack del 1929, que és cap on sembla anem, car quan acabi aquesta pandèmia crec que sortirem com a bojos a viatjar, ballar, abraçar-nos, al cinema, teatre... però la crisi galopant ens empaitarà i aquesta crisi la tenim a tocar, no se si serà com la del 29, però si que es fàcil que sigui pitjor que la del 2012. Hi ha una serie de paradigmes que canviaràn o han canviat ja. El Corte Inglés acomiadarà a 3000 empleats, el BBVA fa una Ere de 3000 i altres bancs que el seguiran, quants petits comerços ja no obriràn, la Roca Village fa sis mesos que està tancada, estem davant d'un breviari del caos del que no se pas com ens en sortirem.