El dia 1 de maig per si algú encara no se n'havia adonat, és l'ùnic dia de l'any en què els representants sindicals treballen, es posen l'americana de pana o el jersei vell i surten al carrer amb les seves pancartes a reivindicar el no res, que és el que fan la resta de l'any, res. Bé, això sí, cobrar de l'estat per indolents i per fer el dropo que és el seu estat natural i condició indispensable per a ser sindicalista. Actualment, clar, abans n'hi havia de sindicalistes, però és una espècie que amb el pas del temps s'ha extingit. A tall d'inventari recordar al mestre Fuster quan deia: Un sindicat que està en mans dels de dalt - siguen aquests els que siguen - serà sempre un instrument d'opressió classista. 

El de la samarreta bermella que està meditant és l'enllaç sindical de la banda de New Orleans. El dubte que em queda és si medita o ha traspassat.

DE LA RES POLÍTICA


A un príncep, no li fan falta aquestes qualitats ja mencionades (integritat, religiositat, clemència...) però no està de més que sembli que les té. Maquiavelo. El Príncep.


Quan sento dir als nostres polítics allò tan bonic que tot ho fan per al seu país, sempre tinc el dubte raonable de si es refereixen a Catalunya, Andorra o bé a Süissa. 
+*+
Els adverbis mai i sempre, obligatòriament haurien d’anar precedits del seu homònim gairebé, sobre tot en política.
*
Una de les dades per entendre la mentalitat dels espanyols, és que només a ells se’ls podia ocórrer parlar de reconquesta, després de vuit-cents anys de patir la dominació àrab.
*
L’exili, a part de la negació de la llibertat pàtria, és el pitjor càstig per a un intel·lectual compromès, i no se l’hi pot retreure aquest fet, car des de l’exili es poden resguardar els vincles i els sentiments patris, que permetran ser mantinguts i retrobats en recuperar la llibertat, puix, els que es queden, corren el perill, malgrat la seva animadversió pels opressors d’acabar col·laborant o transigint davant d’ells.
*
La presó del polític és la seva pròpia incompetència.
*
Pel maig del 68, pensàvem utòpicament que sota les llambordes hi havia la platja, però més endavant ens varem adonar desencisats que l’únic que hi havia eren les clavegueres de l’Estat.+
+
Per cert, potser ja seria hora d’anar canviant la lletra de l’himne nacional de Catalunya, encara no entenc com no ens han acusat d’apologia del terrorisme, donat el seu contingut. I és que aquí, que som tan primmirats en aquestes coses, en aquest sentit crec ens ha mancat sensibilitat.
*
Parlant de fets de fa anys, confesso públicament a fi i efecte que en quedi constància, que el maig del 68 no era a París, ni a la tancada d’intel·lectuals a Montserrat, o a la Caputxinada, ni menys encara he estat fitxat pel TOP. En aquelles èpoques estava enfeinat en viure la joventut sense preocupar-me de res, mal que ara em pesi. Però ja està fet i així va succeir.
*
Deia el vell polític gàllec que la política té estranys companys de llit. Però n'hi ha que a més d'estranys són menyspreables.
*
La política és també l'art de dir una cosa, pensar-ne una altra, fer-ne una tercera, i cobrar la comissió.

*
de: el marmessor de la ignorància (2001)