La fotògrafa nord-americana Nancy Floid es va proposar observar el seu propi procés d'envelliment. Va començar el 1982, quan tenia 25 anys. La idea era fer-se una fotografia cada dia, registrar la metamorfosi i l'impacte del temps en el seu cos, de vegades sola asseguda en una cadira de la seva sala d'estar, dreta al porxo, envoltada d'amics o a l'hospital fent companyia a algun familiar. En algun moment es va cansar de la rutina diària, saltant-se setmanes o fins i tot mesos sencers, però sense abandonar mai del tot un projecte al que ha dedicat quatre dècades i que ara acaba de veure la llum en el llibre Weathering Time.
El problema d'envellir rau en que no som del tot conscients del fet propi en si. En veuren's cada dia al mirall no apreciem tant el deteriorament, un deteriorament que hi és i que si apreciem en els altres, sobre tot si fa temps que no els hem vist. Jo no sóc vell, penso, de fet, una persona passa de gran a vella quan es mou com una persona vella, quan té aquella mirada perduda, les passes curtes arrossegant els peus.
Deia fa uns anys: Quan jo sigui gran, espero no comportar-me com un vell, o aixó em penso. Després..., després suposo que faré com tothom, encara que vull dir en descàrrec de la gent gran, que el comportament anòmal que els acompanya a partir d’una certa edat, no és pas culpa seva, car sospito que la naturalesa adequa el grau de pensament a l'edat per fer mes suportable el fet irremeiable de la decadència física, acompanyant-lo doncs de la psíquica. I és que de no ser així, envellir plenament conscient, seria terrible.
Explica Teresa Sesé a la Vanguardia que el mestre japonès Hokusai va ser sorprès un dia plorant a la seva taula de treball perquè sentia que encara no havia après prou sobre dibuix. Tenia 80 anys. En el seu llit de mort, vuit anys després, va clamar: "Si el cel em concedís deu anys més, encara podria convertir-me en un gran artista".
Deia Cioràn que la vellesa és l'autocrítica de la naturalesa, però hom pensa que més aviat es tracta d'una venjança, molt cruel per cert.
Es una venganza, de eso estoy seguro.
ResponEliminaSalut
Cosas curiosas. Mi tiempo esta definido, por la bicicleta,jejeje. De frenos de varilla(niño),carrera(joven),paseo(con hijos) y ahora con bateria (pureta),me queda la de cuatro ruedas aún, cuando sea superpureta. Siempre hay algo como referencia.
ResponEliminaMi hermano decia más o menos eso, hasta los 60 bicicleta, de 60 a 80 bicicleta eléctrica, y de los 80 a 90 el taca taca, y de 90 en adelante la silla de ruedas eléctrica.
ResponEliminaDentro de mis planes no esta el envejecer, de hecho cada día me veo más joven que al día siguiente.
ResponEliminaUn saludo.