Els Ferrovellers són defensors del medi ambient. La labor d'aquests professionals com a gestors de residus té gran rellevància perquè treuen del carrer elements molt contaminants com el zinc, el ferro o el coure. Recorren els carrers de les grans urbs i de les petites localitats a la recerca de metalls, residus procedents d'edificis derrocats, restes d'obres, objectes als quals els seus amos ja no donen utilitat. Recullen allò que per als altres no té cap valor i tornen a introduir-ho en el mercat a través del cicle del reciclatge. La societat de consum dóna als productes una vida cada vegada més curta, però els recuperadors fan que aquests estris puguin tenir, a vegades, vides infinites. Ferrovellers ambulants, recuperadors, treballadors de desballestaments, gestors de residus o fonedors aconsegueixen donar un segon ús al material que, en principi, s’havia rebutjat. Fa ja temps és freqüent veure a aquests treballadors ambulants pel carrer amb carros de supermercat, petits vehicles tirats per animals o camionetes. Encara que se'ls considera personatges marginals, equivocadament, hi ha qui equipara al ferroveller amb el material amb el qual treballa. Durant anys, els gremis i associacions que agrupen a desballestadors o recuperadors han lluitat per acabar amb aquest estereotip, dignificar l’ofici, i donar a conèixer la importància que té la seva labor per a la preservació del medi ambient. 
Veure els carrets curulls de tota mena de deixalles denota la tasca que fan cada dia. Divendres a la tarda, un noi subsaharià amb un carret d'aquests carregat de cartróns i altres objectes va bolcar, i varem ser necessàris dos més i ell per aixecar-lo. Hi ha un senyor marroquí que va amb una furgoneta tronada a tope de cartró, un cartró que segons quines époques es paga més bé que altres. N'hi ha també d'especialitzats, que amb eines a mà, desmunten la xatarra i s'emporten el que més els interessa, deixant la resta no sempre en condicions al terra. Són pocs, la majoria ho recullen tot.

La UOC a través de Julián Porras, ha fet un estudi sobre ells i la seva tasca, i considera que l'Ajuntament els hauria de compensar económicament per la seva activitat en defensa del medi ambient, una tasca mal pagada d'aquest exercit silencios i oblidat que diariament dedica quasi tot el dia a recorrer carrers i places recollint residus no sempre dipositats al lloc on tocaria pels ciutadans.