L'última denúncia davant la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, pel pacte encobert entre entitats bancàries, per tal de restringir el servei presencial als seus clients, l'ha interposat la Confederació Intersindical Gallega (CIG). Dic jo que serà l'última, perquè pressuposo que abans han d'haver-se presentat moltes altres. No pot ser la primera. Segons la CIG, amb aquest pacte el que els bancs volen (i aconsegueixen) és obligar als seus clients a anar als caixers automàtics o utilitzar la banca en línia. Sobretot, la banca en línia, perquè els caixers automàtics també els eliminen cada vegada més.

Segons la CIG, les restriccions d'accés a les sucursals s'han implantat pràcticament a l'uníson, i amb els mateixos horaris: de 8 a 11 del matí. Segons aquests sindicalistes, es tracta de la restricció d'un servei que les legislacions espanyola i europea consideren bàsic i que segueix sent-ho per a aquells segments de la població que -pels motius que sigui- tenen dificultats per fer ús de les encara anomenades "noves tecnologies ". Tots aquests retalls de serveis donen pas a una brillant pirueta final: els bancs els utilitzen com a coartada per redactar informes suposadament tècnics que tenen com a objectiu justificar els expedients col·lectius d'acomiadament, gràcies als quals fan fora al carrer als treballadors que abans estaven en les sucursals. Jugada mestra i pactada.

En el diccionari hi ha una paraula interessant: càrtel. Ve de l'anglès cartell, que al seu torn ve de l'alemany Kartell, pres de l'italià cartello, que significa "etiqueta, targeta" i que deriva del llatí charta, "paper". Doncs bé, deixant de banda tota aquesta etimologia divulgativa, un càrtel és un "acord limitat entre diverses empreses, les quals, tot i conservar la seva independència tècnica, econòmica i financera, decideixen pactar amb la finalitat d'evitar o disminuir la competència mútua". Si ara concursés en Un, dos, tres... respongui una altra vegada i Mayra Gómez Kemp em demanés noms de càrtels, els primers que em vindrien al cap serien el de Cali i el de Medellín, i després ja vindria el bancari. - Quim Monzó - lavanguardia.