24 de juny de 2021

I SOM ON SOM, NO ON ESTÀVEM



Acte de traïció. Subhasta d'Espanya. President il·legítim. Pòquer de estupideses del reaccionarisme espanyol per referir-se als indults i a Pedro Sánchez. La paraula està ben escollida: reaccionarisme. Perquè per merèixer el carnet de conservador, o de liberal, és imprescindible acreditar els mínims d'educació i saber estar. Cap d'aquestes referències a la mesura de gràcia atorgada pel Govern permet passar la prova de la plena convicció democràtica a qui les pronuncia per referir-se a un acte constitucional com és un indult.

Que Pedro Sánchez ha enganyat l'electorat amb les mesures de gràcia és una obvietat. Aquí hi ha les hemeroteques de la campanya electoral per donar fe d'això. Però la política és un castell impossible d'erigir sense compassar els interessos i les conviccions a les decisions que exigeix la realitat i la conjuntura amb la qual resulta obligat treballar. Poseu-vos a cobert de l'polític incapaç de flexibilitzar les seves posicions. És el que més mal acabarà procurant als ciutadans als quals diu servir. És innecessari, també per sabut, que no cal anar-se'n a Madrid per comprovar la veracitat d'aquesta última asseveració.

Li està sortint creu a Pau Casado la legislatura. L'adéu de Pablo Iglesias, d'una banda, i el mannà econòmic europeu que obliga a l'empresariat a virar cap a posicions de major complicitat i entesa amb qui remenarà l'aixeta d'aquests diners, és a dir, el Govern, li han reparat a Pere Sánchez el flanc en què rebia sense compassió una fustigació permanent per anar a dormir no amb uns 'rojos' qualsevol, sinó amb uns 'rojos' de veritat. Amb el nou Podem, que vol fer menys olor a Podem i més a Més Madrid, resulten menys creïbles les fantàstiques teories sobre la nacionalitat veneçolana que els espanyols acabarien obligats a adquirir.

Queda la crossa catalana perquè el cabestre popular segueixi envestint davant de qualsevol moviment. Dimiteixi i convoqui eleccions, li va dir ahir el líder del PP a Pedro Sánchez al Congrés. Casado és un toro enfadat que còrnia a l'aire. No acaba d'adonar-se que ni l'ambient ciutadà fronteres endins (com va quedar demostrat a la plaza de Colón), ni l'aire que arriba de les institucions europees des de fa més de tres anys -coherent a la insistència en la via del diàleg amb els independentistes- estan per premiar el tipus de cornada que pretén. Intentar recórrer l'indult argüint que els CDR intentaven atemptar contra ell diu fins i tot més, que estem davant un cap de bestiar afaitat.

El vers de moda d'aquesta setmana, "I som on som", no és un paraigua que permeti cobrir a tots els actors polítics. Es declama en present d'indicatiu quan referit a molts, massa, el màxim que es pot dir és que "són on eren", segueixen on eren. Aquí hi ha el PP, VOX i les engrunes de Ciutadans que esperen al plat a ser llesques. Igual que també habiten en el pretèrit faccions de l'sobiranisme incapaços de prendre nota de el present. "Som on som" però convé no deixar-se atrapar per la dialèctica dels que estan on eren.

Toca esperar uns dies i que amaini l'escuma emocional provocada per l'onatge dels indults per poder observar nítidament com de veritablement disruptiva ha estat la decisió de Pere Sánchez de defensar-los. Igual que ho ha estat també en el pla sobiranista la decisió d'Oriol Junqueras d'apartar al seu partit de les temptacions unilateralistes. Són aquests dos partits els que han assumit el risc i els que van a obtenir beneficis o minusvalideses de la seva inversió, segons com evolucionin les coses a partir d'aquest moment. L'aliança que republicans i socialistes han segellat a través dels pressupostos i els indults exigeix rèdits per a tots dos, perquè són els dos els que corren el risc de passar del cel a el llot. 

Un últim apunt: quina immensa alegria veure als presos sortir ahir de la presó sabent que no hi tornaran a entrar! I val la pena recordar que això és així perquè som on som i no on estàvem. Que tots prenguin nota. - Josep Martí Blanch - lavanguardia.com


SHARE THIS

8 comentaris:

  1. La prisión ya no era de recibo, eso es innegable.
    Esperemos que no gasten energía en tonterías, los unos ni los otros y se pongan a trabajar en política, para eso se les paga.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Las alharacas de unos y otros son para los suyos, yes lógico que al salir de la prisión se hiperventilen un poco, pero saben cual es el camino a recorrer, la senda correcta, o eso parece...

      Elimina
  2. Perdonar,conceder la gracia es cosa del bien nacido.Pero se espera del agraciado,que cambie de actitud y no ponga en peligro la convivencia.
    En cuanto al estudio político que hace el autor,mediocre,olvida que Casado representa la oposición,su obligación es oponerse responsablemente y utilizando los medios legales que crea conveniente.

    ResponElimina
  3. Mediocre quien? martí Blanch no, tiene una mente preclara i un analisis político muy afinado, viene de donde viene y se nota en positivo. Ya sabe que Casado es la oposición, aunque quizás la oposición sea VOX que arrastra a Casado. Dices:su obligación es oponerse responsablemente y utilizando los medios legales que crea conveniente, y Casado nada de eso hace, al contrario se limita a mentir, descalificar e insultar reiteradamente, quizás porqué es incapaz de argumentar a pesar de sus masters.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo que me interesa de un comentarista, que sabe, que domina, es un análisis de hechos y consecuencias. No de que le parezca más feo, ni más guapo.
      Hechos: ha concedido la gracia, Sánchez. Puede hacerlo y lo ha hecho(sus intereses, ya lo sé).
      Consecuencias: Venga ahí quiero ver al periodista, si es o no es inteligente. Si aporta algo.

      Elimina
    2. Léete otra vez el artículo, hay mucho contenido subliminal entre líneas, además este es un artículo de opinión, no de análisis político. En el artículo se analizan hechos y consecuencias, aunque las consecuencias habrá que verlas, esto ya no es periodismo, es futurología, y en política la futurología es muy arriesgada.

      Elimina
  4. Es critica molt Sánchez però veient el que ha d'entomar m'està caient simpàtic, la veritat. No sé si és greu, això.

    ResponElimina
  5. De fet, Sánchez no és valent i molt menys coherent, necessita del recolzament al parlament d'ERC i amb els indults para el cop a la patacada que sap vindrá d'Estrasburg més aviat del que els del TC es pensen.

    ResponElimina

BLOG DE FRANCESC PUIGCARBÓ