L'HORA DE PAGAR LA GRAN BROMA

💬Sembla ser que a el Tribunal de Comptes -cal veure què poc sentit de l'humor tenen a Madrid- no li agrada que el cost de la broma repercuteixi en tots els catalans, fins i tot en els que no jugaven a les republiquetes - Albert Soler

Ha arribat l'hora de pagar la gran broma. Ara el que es porta és dir que la Republiqueta va ser una broma que Espanya no va entendre, és sabut que l'humor català és molt especial. Però jo recordo l'època en què ens repetien que en 18 mesos justos, in, inde, independents. En aquells temps, qualsevol llacista tenia sempre un gràfic a mà en el qual constaven detallats tots els passos a seguir fins que, ale-hop, al cap de 18 mesos clavats, Catalunya es convertia en un nou Estat, no en qualsevol, sinó en el millor.

Vaig entrevistar a bastants polítics d'ERC i d'JuntsxPowerpoint o com es digués llavors. Parlo de polítics de llarga trajectòria i experiència, diputats, senadors, gent a qui se li tenia encara cert respecte intel·lectual, no de nenes de la CUP. Tots ells, quan se'ls preguntava si de debò creien que en un any i mig tindríem la republiqueta, sacsejaven lleument el cap i amb un gest de fàstic per haver d'explicar coses tan simples, treien d'algun lloc aquella mena de 'powerpoint', sempre el mateix, havien de repartir-lo a tots els fidels, qui sap si ho dissenyaria el Vivales en una nit d'insomni. Allà, a força de fletxes i diagrames, quedava palès que en dos mesos el referèndum, en quatre, formació d'una assemblea constituent, en sis, aprovació de la constitució catalana, en 12, jo que sé, potser col·locar les duanes i graduar a la primera promoció del flamant exèrcit i etcètera. I en 18 mesos, ni un més ni un menys, reconeixement internacional, membre de ple dret de la UE, butaca a l'ONU i cada any a Eurovisió. Punt i final.

M'ho van explicar i ensenyar en bastants ocasions, sempre amb cara d'estar exposant un fet inevitable, un full de ruta -tots deien "full de ruta"- incontestable. I era literalment incontestable, al menys jo era incapaç de contestar res, ja que un sol pensament em venia al cap.

Qualsevol nen de pit veia que allò era una quimera, el somni d'una mala nit del Vivales, però el repetien en cada entrevista, a cada ocasió. ¿Ningú, allà dins, era capaç de veure la dimensió de tan gran collonada? En lloc d'això, se'ls veia satisfets de poder fer partícip de la veritat revelada a un escèptic com jo, un pobre periodista que era l'únic que encara no la coneixia, i mira que és evident, aquí està molt clar, veus: 18 mesos. I jo, una i altra vegada, amb un sol pensament.

S'ho van passar pipa, les bromes són molt divertides, i si enganyes a dos milions de persones, vol dir que ets un bromista excepcional. L'únic problema de les bromes és quan arriba el moment de pagar-les. Sembla ser que a el Tribunal de Comptes -cal veure què poc sentit de l'humor tenen a Madrid- no li agrada que el cost de la broma repercuteixi en tots els catalans, fins i tot en els que no jugaven. Al famós 'powerpoint' li faltava l'apartat que deia "a la fi tot això s'haurà de pagar", també és mala sort.

O sigui que ara toca plorar, que és l'art que més domina el procesisme. Van començar amb Espanya ens roba, van seguir l'1-O amb Espanya ens enganxa, més endavant, amb el judici, va ser el torn d'Espanya ens castiga, i ara la tabarra és Espanya ens multa o, millor dit, Espanya ens mata civilment, que és la forma procesista de dir-ho, molt més èpica i cruel, on va vostè a parar. A mi em van matar civilment fa dos dies per no posar el tiquet de zona blava.

Per mi, com si volen proclamar una republiqueta cada dia des d'un balcó diferent, l'únic que demano és que almenys deixin de ploriquejar, que a la fi el món pensarà que tots els catalans som tan figaflors com els llacistes. Per cert, Forrest Gump Turull era un d'aquests que parlava de proclamar la república en 18 mesos, concretament a les festes de Gracia. Quina gracia, oi?

Mentrestant a TV3 (la seva, o la de la ceba), a la secció d'esports del Telenotícies migdia de TV3, l'informatiu que per tradició familiar segueixo veient gairebé cada dia, amb les seves virtuts i els seus defectes, va començar amb el resum del França-Suïssa. Van seguir amb la polèmica de la presència de Pedri amb la selecció olímpica i van saltar al partit de Messi amb la selecció argentina. Ni una imatge de l'Espanya-Croàcia del dia abans amb el 3-5, és que ni en varen parlar.

Que fos l'emissió amb més share vista a Catalunya des de començament d'any no els devia semblar suficient. Ni que el partit el juguessin Sergio Busquets (de Badia de Vallès), Jordi Alba (de l'Hospitalet), Dani Olmo (de Terrassa), Eric Garcia (de Martorell), que a la banqueta estigués Gerard Moreno (de Santa Perpètua de Mogoda), ni si m'apuren que fessin un partidàs Pau Torres i Ferran Torres, tots dos valencians, és a dir, dels Països Catalans. Ho dic per l'interès que, per exemple, té TV3 en què sapiguem el temps que fa a Xàtiva o Peníscola, cosa que m'encanta, afirma Jordi Évole a la vanguardia.

Pot ser que consideressin que l'interès informatiu ja havia caducat, ja que el partit va acabar a les nou del vespre, i ja el van donar al Telenotícies vespre del dia anterior. És clar que quan juga el Barça el partit mai caduca tan ràpid.

A veure si avui amb la cosa dels Penals de l'Espanya Suïssa d'ahir, es recorden d'informar, o potser no!