EL DESCOBRIMENT DE YULYA

💬The Economist aborda, en aquesta sèrie de relats, possibles escenaris de futur. Es tracta de ficcions, però basades en fets històrics, especulacions actuals i coneixements científics reals.

"Es tractava d'una escena que el comitè d'el Nobel desitjava evitar de totes totes. Mentre els guardonats d'aquest any entraven a la Sala de Concerts d'Estocolm per ocupar els seus seients, desenes de manifestants, entre ells diversos guardonats d'altres anys, s'enfrontaven a la policia al carrer. S'havien congregat per expressar la seva oposició a la inèdita decisió de concedir a una intel·ligència artificial el premi Nobel de Fisiologia o Medicina.

La decisió del comitè reconeixia a Yulya (sobrenom d'un sistema d'aprenentatge automàtic el nom oficial és Sistema Automatitzat per al Diagnòstic de Limfomes) com a responsable de la descoberta d'una vulnerabilitat addicional, un mecanisme pel qual parells específics d'antibiòtics, actuant a el mateix temps, poden resultar eficaços contra bacteris que d'una altra manera serien resistents. El comitè considera que, en els 18 mesos transcorreguts des del descobriment (que va tenir lloc quan la taxa de mortalitat associada al fracàs dels antibiòtics existents s'havia elevat fins als 2,5 milions de persones a l'any), el treball de Yulya ha salvat uns 4 milions de vides mitjançant el tractament directe de les infeccions o bé al permetre la represa de procediments quirúrgics (cesàries incloses) considerats massa perillosos sense antibiòtics.

Es podria considerar que acabar amb la major crisi de salut pública mundial des de la pandèmia del coronavirus de 2020-2022 constitueix un mèrit més que suficient perquè qualsevol, ja sigui persona o màquina, guanyi el premi Nobel. No obstant això, la decisió ha resultat molt controvertida. Encara que històricament s'han interpretat els estatuts de la Fundació Nobel en el sentit que només un ésser humà pot guanyar el premi, s'ha considerat ara que havia de prevaler un altre dels seus mandats: reconèixer "als que, durant l'any anterior, hagin conferit major benefici a la humanitat". Un altre factor que ha contribuït a la ruptura de la tradició ha estat un canvi en la composició de el comitè d'el premi. Dos dels cinc membres de comitè van sucumbir a infeccions bacterianes l'any passat i el seu lloc va ser ocupat per substituts més joves que casualment havien utilitzat sistemes d'aprenentatge automàtic en les seves investigacions de doctorat.

Yulya es va crear al principi per abordar un problema diferent: trobar tractaments més eficaços contra el càncer. És una de les xarxes bayesianes més avançades del món i forma part d'una nova generació de sistemes d'intel·ligència artificial que combinen la capacitat de reconeixement de patrons de les xarxes neuronals "profundes" convencionals amb la capacitat de diferenciar la causalitat de la simple correlació. Mitjançant l'anàlisi de dades de pacients, ajudada per un corpus d'articles de revistes mèdiques i dades històriques d'empreses farmacèutiques, el seu objectiu era aconseguir un diagnòstic precoç identificant els patrons de símptomes que conduïen als resultats més greus. També estava programada per avaluar l'eficàcia de diferents tractaments (incloses les combinacions entre ells) per tal de suggerir nous règims terapèutics que puguin ser provats en pacients.

No obstant això, el seu enfocament va canviar després que una actualització de programari en 2034 li donés accés accidental a tots els articles recents de les revistes mèdiques i no només als relacionats amb el càncer. Yulya va començar llavors a analitzar dades relacionades amb la resistència antimicrobiana, que a mesura que s'intensificava la crisi eren una proporció cada vegada més gran dels articles d'investigació mèdica. A el principi, les seves peticions de més dades en àrees específiques i els suggeriments de nous enfocaments de tractament es van considerar com a errors perquè no tenien cap relació amb el càncer. Més tard, els operadors de Yulya es van adonar del que havia passat i que el sistema havia utilitzat la seva capacitat de raonament per elaborar una hipòtesi comprovable: el precursor del que es convertiria en una vulnerabilitat addicional. Yulya va destacar les dades que serien necessaris per validar la hipòtesi i també va indicar pautes específiques sobre la manera de recopilar-los. "Això equivalia a un programa d'investigació a gran escala", afirma Anisha Rai, una de les creadores de Yulya. 

En circumstàncies menys excepcionals, aquest tipus d'assajos mai hauria estat autoritzat. Molts organismes de finançament exigeixen als científics que revelin tot el procés de raonament dels sistemes d'IA per a assegurar-se que les seves recomanacions no condueixen a conclusions mortals. La doctora Rai i els seus col·legues van aconseguir finançament per a l'assaig de Yulya traient importància al seu paper en l'elaboració de la hipòtesi. Només van publicar les propostes originals de Yulya quan els resultats es van mostrar prometedors. Això, al seu torn, va encendre un acalorat debat sobre a qui requeia el mèrit de l'avanç mèdic, si sobre Yulya o els seus creadors. La doctora Rai segueix insistint que tot el mèrit és de Yulya, una postura que ha provocat en l'últim any la sortida de diversos membres del seu equip original. Fins i tot s'ha negat a acudir a Estocolm per rebre en nom de Yulya el premi de mans de la reina de Suècia. "No és el meu premi", declara.

Els sistemes d'IA s'utilitzen habitualment per predir l'aparició de malalties com l'Alzheimer, recomanar tractaments personalitzats i millorar la capacitat de diagnòstic dels metges. I l'ús de la intel·ligència artificial en el descobriment de fàrmacs (en particular, per ajudar les empreses farmacèutiques a navegar per les bases de dades) no és nou. El 2020, un algoritme desenvolupat a l'Institut Tecnològic de Massachusetts va acaparar titulars a l'identificar un nou antibiòtic. Batejat amb el nom de halicina en honor a l'ordinador de la pel·lícula 2001: Una odissea de l'espai, va demostrar ser eficaç contra alguns bacteris resistents, encara que el seu abast era limitat. "La vulnerabilitat addicional fa que la halicina sembli un tractament homeopàtic, un placebo", diu Flavia Walsh, investigadora de l'Institut de Fisiologia i Biofísica Bernardo Houssay de Buenos Aires.

Així i tot, la referència del comitè del Nobel al "descobriment" de Yulya ha sulfurat als que la veuen com a poc més que una eina intel·ligent. "Yulya és una intel·ligència artificial capaç de guanyar un Nobel. Això no és el mateix que una intel·ligència artificial capaç de fer un descobriment", afirma Hars Kritik, de l'Institut Europeu de Robòtica de Praga. Kritik sosté que fins i tot les millors intel·ligències artificials només són útils en àrees especialitzades com el disseny de fàrmacs, on grans quantitats de dades es combinen amb factors ben definits d'èxit. Dir que poden fer descobriments, afirma, agitant una pancarta davant de la sala de concerts, és caure en el "antropomorfisme".

Amb raó o sense, és poc probable que Yulya sigui l'última intel·ligència artificial a guanyar un premi Nobel. Segons fonts de la Fundació Nobel, s'han rebut candidatures similars per als premis de Física i Química, perquè s'utilitzen sistemes d'intel·ligència artificial per trobar nous materials i compostos químics susceptibles de ser utilitzats en bateries, panells solars i membranes per a la captura de carboni . Ara bé, tenint en compte el caos deslligat aquesta setmana a Estocolm, les que sí que semblen bastant més remotes són les possibilitats que una intel·ligència artificial guanyi el premi Nobel de la Pau."

© 2021 The Economist Newspaper Limited. All rights reserved. De The Economist, traduït per La Vanguardia, publicat sota llicència. L'article original, en anglès, es pot consultar a www.economist.com.