De la mateixa manera que els Estats Units i França celebren el 4 i el 14 de juliol respectivament com a festes nacionals, Espanya commemora el 12 d'octubre. No obstant això, inicialment es van plantejar altres opcions. Segons expliquen les cròniques, Colom va desembarcar en terres americanes el 12 d'octubre de 1492. Aquesta és la raó per la qual el dia d'avui apareix en vermell al calendari. És una data marcada per la polèmica com es pot apreciar cada any, ja que moltes persones no se senten còmodes commemorant un fet que va suposar la persecució i aniquilació de civilitzacions mil·lenàries.

Espanya mai ha tingut molta sort a l'hora d'escollir les seves festes nacionals. Cal tenir en compte que el 12 d'octubre no va ser la primera opció. Per exemple, després de l'ocupació napoleònica de la Península Ibèrica, es va designar el 2 de maig. Es volia recordar l'aixecament popular de Madrid contra els francesos en 1808. Inicialment a tothom li va semblar bé, però quan Ferran VII va veure que els sectors més liberals tenien aquella acció de la ciutadania com a exemple de la viva encarnació de l'esperit de poble en un moment en què la corona els havia abandonat, el monarca va deixar de promoure-la. Després de la seva mort, en època de la seva filla Isabel II, es va intentar recuperar però ja era tard, perquè havia quedat reduïda a una festa madrilenya, el gran moment de glòria de la ciutat.

Una altra opció que també es va plantejar durant el segle XIX va ser utilitzar el 25 de juliol, dia de Sant Jaume, patró d'Espanya, perquè a més permetia lligar el poder polític a la unitat catòlica de país. No obstant això, hi havia un sector que preferia trobar una commemoració de caràcter més laic reflectint-se en el que feien altres països, com la veïna França, que el 1880 va triar el 14 de juliol com a dia nacional. El 1892, coincidint amb el quart aniversari de l'arribada a Amèrica, va començar a plantejar-se l'adopció de el 12 d'octubre i, a partir de 1918, es va iniciar l'organització d'actes commemoratius. En paraules de l'historiador Álvarez Junco en el llibre 'Mater Dolorosa, la idea d'Espanya al segle XIX', aquella data tenia l'habilitat de lligar el "nacionalisme laic i expansiu, de tipus imperial" amb la religió, perquè també era el dia de la Verge del Pilar, que segons la tradició s'havia aparegut a l'apòstol Jaume a Saragossa. Un cop més s'enfortia el vincle entre el poder polític i la religió. Precisament això va fer que durant la Segona República no fos de les festes més celebrades. Tot el contrari del que va passar durant el franquisme.

El règim nacionalcatòlic sorgit de la guerra civil va usar el terme "Festa de la Raça" fins al 1958, quan ho va canviar per "Festa de la Hispanitat". La data va ser molt utilitzada durant la dictadura per projectar en el futur l'esplendor del passat imperial. Una bona manera d'evitar fer front a la realitat d'un present que estava marcat per l'endarreriment econòmic i social i per la falta de llibertats.

L'apropiació franquista del 12 d'octubre va propiciar que durant la Transició inicialment es relegués a un segon pla. Per un moment va semblar que l'eclipsaria el Dia de la Constitució, que es va instaurar el 1981 com a reacció dels partits polítics al fracàs de l'intent de cop d'estat del 23-F. No obstant això finalment, el 1987, es va presentar una proposta de llei per declarar el 12 d'octubre com a Festa Nacional. Aquella proposició va generar debat i discrepàncies que no només han continuat sinó que han anat en augment en els últims anys. Alguns sectors interpreten la festa com l'enaltiment i glorificació del genocidi indígena americà i, a llocs com Catalunya, es viu com una imposició de el nacionalisme espanyol.

I és que aquest és un dels problemes. Les comunitats humanes que es reconeixen a si mateixes com a nacions necessiten tenir uns símbols compartits per poder estendre el sentiment nacional entre la ciutadania de present i de futur. Això ajuda a garantir la pervivència dels estats. Els historiadors ho han estudiat moltíssim, especialment en llocs com França, on els elements simbòlics tenen molta importància i han servit per articular el país durant els dos últims segles. Una cosa molt diferent ha succeït en Espanya, on els diferents poders (monarquies, repúbliques i dictadures) no han tingut l'habilitat de aconseguir-ho. I ara potser ja sigui massa tard.

Segons el calendari de 1492, efectivament Cristòfor Colom va arribar a Amèrica un 12 d'octubre, però llavors se seguia el calendari julià, instaurat durant l'època romana. El problema és que hi havia un desfasament d'onze minuts anuals respecte a la realitat astronòmica. Això vol dir que l'expedició en veritat va desembarcar el 20 o el 21 d'octubre. - - Xavier Carmaniu Mainadé - elperiodico.cat/ca/