Què no és un calamar?, li preguntava Jordi Basté a Fermí Puig en un tall que d'orígen era clarament carn de dialing. Segons la wiki, el calamar o calamars és un mol·lusc marí que pertany a la classe Cephalopoda, subclasse Coleoidea, ordre Teuthida, amb dues subordres principals: Myopsina i Oegopsina (l'última inclou Architeuthis dux, el calamar gegant. Però el Calamar és també el nom d'un joc a una serie de Netflix, un joc que no puc veure atès em vaig donar de baixa fa un mes. La serie no és gens original, n'hi ha unes quantes molts similars, una d'elles la vaig veure precisament a Netflix, Alice in Borderland. La diferencia d'aquesta última serie del 'Joc del calamar' és el ressó que ha assolit a nivell mundial, i els preocupants efectes que s'estan donat en la mainada que sense en principi poder veure la serie per la seva edat, imiten la violencia del joc al pati de l'escola o al carrer els que encara hi juguen.
Escoles municipals de la comuna d'Erquelinnes a Bélgica han emès una advertència arran d'informes sobre alumnes que participen en un perillós joc inspirat en la popular sèrie. En un comunicat publicat en xarxes aquesta setmana, les escoles municipals es van dirigir als pares de família: "Estem molt atents per aturar aquest joc malsà i perillós". La publicació va ser feta després de descobrir que diversos nens estaven recreant 'Llum vermella, llum verda', en què jugadors amb pocs diners competeixen en concursos mortals per aconseguir una sucosa recompensa. En l'esmentat joc els participants han de dirigir-se cap una nina gegant quan aquesta crida "llum verda". Quan la nina crida "llum vermella", el concursant ha de quedar-se quiet. Si el canell detecta moviment, el participant morirà d'un tret. En la versió creada pels nens belgues el perdedor rep un cop de puny en lloc de ser executat. Els directius imploren als pares que facin que els seus fills "siguin conscients de les conseqüències que això pot provocar". També a casa nostra algunes escoles del Maresme han detectat el mateix problema, i suposo que en altres llocs també.
"Hwang Dong-Hyuk va escriure "El joc del calamar" el 2008. Segons ha revelat el director, es va inspirar en els còmics japonesos com "Battle Royale", "As the Gods Will" o "Alice in Borderland" que llegia en aquell any. En moltes d'aquestes històries, hi havia alguna cosa en comú, persones "econòmicament desesperades" que participaven en algun joc de supervivència. Llavors va pensar en com seria portar aquesta trama a la realitat de Corea, la mateixa en la que el propi creador passava per dificultats de diners."
Hi ha una explicació d'alguna de la gent que ha vist la sèrie, la serie denúncia que els problemes econòmics i socials empenyen a la gent a participar malgrat l'evident risc, això és el que posa al descobert 'El joc del calamar', la pressió del capitalisme salvatge sobre la ciutadania. De totes maneres, el més preocupant de tot aquest assumpte, que no puc o gairebé no m'atreveixo a preguntar, és ¿quantes persones participarien en el nostre país si s'organitzés un espectacle televisiu com aquest?. Em temo que moltes, i això sí que és greu, més que els jocs de nens que de sempre han jugat a guerres o a indis i vaquers al pati o al carrer.
joooo..no sabía nada de este macabro juego. Triste y penoso.
ResponEliminaSalut
res de nou Miquel, les velles miseries de sempre dels humans.
EliminaEs más que eso,están las interacciones entre los propios concursantes,resultado de lo que ocurre en la sociedad,que ahí es donde está la maldad,entre ellos.
ResponEliminaEl juego ya es viejo y se ha jugado de diferentes maneras,siempre con cierta violencia,claro que aquí te juegas la vida,si pierdes.
Está bien la serie,que seguro tendrá continuidad,por su éxito. Hay que apuntarse.
¿Viste Alice in Borderland en Netflix? iba más o menos por ahí. Me sobra tanta violencia en ambas, acuérdate de la Larga Marcha de Stephen King. No es necesario mostrar tanta violencia a menudo gratuita para mostrar la maldad, la decadencia de toda una sociedad, sólo hay que hacer cine en vez de películas. Pero Cine hace tiempo que ya no se hace, salvo contadísimas excepciones.
EliminaPor cierto, que mala es la serie de Amenabar La Fortuna, en Movistar, infumable.
EliminaNo, voy a ver si la veo, Alice.
EliminaTengo Orange, hace tiempo que dejé Movistar
Alice in Borderland está o estaba en Netflix.
ResponEliminaLa cosa aquesta del Calamar em sorprèn perquè ha tingut tant de ressò. Recordo bé "Els jocs de la fam" que són una sèrie de novel·les i pel.lícules distòpiques on hi ha un element de supervivència important i una crítica de fons als totalitarismes i tot en forma de programa de Tv. Van ser un fenòmen mundial i no recordo que els alumnes al pati imitessin els comportaments dels protagonistes.
ResponEliminaEn aquell època es van posar de moda inadaptació al cinema de novel·les juvenils amb temàtiques semblants com la sèrie "Divergente".
I els personatges transmetien un rol d'empodarament en societats futuristes i apocalíptiques.
El problema de tot plegat és quan la realitat i la ficció es mesclen i els adolescents hi veuen en aquestes sèries comportaments i referents a seguir.
Gran veritat: hi ha poc cine i moltes pel.lícules, sèries i productes audiovisuals de diversa qualitat.
A vegades hi ha excepcions, cert. N'he vist una les darreres setmanes per qui li agradi la ciència-ficció: Dune.
Els Jocs de la fam o Divergente no son tan crues, son més contemplatives.
ResponEliminaHa vist l'antiga o la nova de Dune?
La nova
EliminaFa anys vaig veure la de David Lynch.
He vist la nova versió de Denis Villeneuve. El mateix de la seqüela de Blade Runner.
La seqüela de Blade Runner està prou bé. Dune de Villeneuve no l'he vist, però la crítica la deixa força bé.
ResponElimina