Tot s'ha escrit, tot s'ha dit, tot s'ha fet, Déu va sentir que li deien i encara no havia creat el món, encara no hi havia res. També això ja m'ho han dit, va respondre potser des vell, crullat no res. I va començar.

Una frase de música del poble em va cantar una romanesa i després l'he trobada deu vegades en diferents obres i autors dels darrers quatre-cents anys. És indubtable que les coses no comencen; o no comencen quan se les inventa. O el món va ser inventat antic.

“Prólogo a la eternidad”, de Macedonio Fernández - en Museo de la Novela de la Eterna, 1967 - dscntxt-3 - descontexo.blogspot.com