Menys del 15% de les converses als patis dels instituts són en català. Només el 14,6% de les converses als patis dels instituts de les zones urbanes són en català. És el resultat de la investigació de Plataforma per la Llengua que apunta també la xifra arriba al 24,3% si s'inclou primària. Es tracta d'un estudi realitzat en 50 centres educatius dels 35 municipis més poblats de Catalunya (40 públics i 10 privats; i 25 de primària i 25 de secundària).
El president de l'entitat, Òscar Escuder, afirma que "els patis són un dels punts principals d'interacció i lleure entre infants i adolescents" i que per tant, "es poden detectar quins instruments consideren més útils i adients per a comunicar-se entre ells, quina és la seva llengua comuna espontània". 
El català perd la partida fins i tot a les zones majoritàriament catalanoparlants segons l'estudi. Fet d'incògnit, el treball estipula que a la primària el català ocupa el 35% de les converses -14,6% a la secundària-, i pel que fa al professorat de l'ESO, el 27,8% -més d'un de cada quatre- s'adreça en castellà als alumnes, "de manera que no respecta la condició de llengua vehicular del català, com marca la LEC", ha dit Escuder. 
Aquests resultats són "desfavorables" pel català: a l'estudi, només un dels 50 centres analitzats presenta un 100% d'ús del català (és de primària), mentre que l'ús d'aquesta mateixa llengua en 16 centres ha resultat ser del 0%: nou de secundària i set de primària.
Pel que fa al professorat, l'ús del català al pati és molt diferent: el 87,6% dels mestres a l'escola es dirigeixen en català a les criatures, i és un 72,2% els que ho fan a l'institut. Sigui com sigui, l'estudi apunta una tendència a la baixa dels centres de secundària enfront dels de primària del gairebé 90% de es escoles, on es passa a poc més del 70% dels instituts. 
Sosté l'organització que «el mètode més adequat per a aconseguir una observació fidedigna és l'observació d'incògnit, que implica que els subjectes d'estudi no saben que s'observen els seus comportaments lingüístics». «Si el subjecte d'estudi és conscient que s'estan observant els seus hàbits lingüístics, és molt probable que no actuï de manera natural», argumenta la Plataforma per la Llengua per defensar la seva forma de procedir.

Aquest informe és el vuité que va fer la Plataforma per la Llengua, l'informecat2019. i no diu res que poguessim intuir, més aviat confirma el que es sospitava, que l'idioma del pati de l'escola i del carrer de la mainada és el castellà majoritariament. No hi ha ningú que tingui clar el motiu de per què passa aixó, peró si ens hi fixem, tenim algunes pistes, com la massiva arribada d'immigrants sudamericans que parlen castellà, i que no necessiten ni parlar ni entendre el català, nos els cal, màxime quan els catalanoparlants només visulitzant-los ja deduim que no són d'aquí i els parlem en castellà. Aquesta militància no ha existit mai i ara pretenen que s'imposi, però és una batalla perduda. Aquestes dades són de 2019, pero com podeu veure aquí, al 2021 estem més o menys igual.
Un altre dels motius el tindriem en la davallada del Club super3, que ha vist minvada la seva audiència, i no per les televisions estatals, sinó pels mòbils als que la  mainada hi estan enganxats de ben petits, que els veus als cotxets i ja estàn veient dibuixos al mòbil, i després tik tok, videojocs, influencers, tota aquesta amalgama és en castellà po en anglés; I no hi ha una contrapartida en català més enllà de Juliana Canet. En Biel un dels meus nets de dos anys, parla de coches i camions com a 'car' o 'truck', i els colors i els números també els sap en anglés. Amb en Biel, de gran, pot pasar que no parli mai en català i com ell molts dels ara nens petits. 
La Generalitat ha tardat en adonar-se'n dels retrocés del català al carrer, al pati de l'escola, a vegades el cofoisme és negatiu, i tan lloar les excel·lències de la immersió lingüistica, i comptat i debatut, s'ha vist que no era tant excel·lent. El Conseller d'educació, Josep González Cambray vol posar fil a l'agulla, però em temo que arriba tard, massa tard. Ningú plorarà pel català quan deixin de parlar-lo deia al 2009. O sia que el problema fa molt de temps que per part d'alguns ja s'havia detectat, llevat de la Generalitat, potser perquè el procés els ha absorvit tota la seva dedicació, i fins ara no se n'han adonat de la gravetat de la degradació de la llengua que tant diuen estimar.