Les criptomonedes posen en dubte el valor de les monedes tradicionals i disparen la inflació. - John William Wilkinson.

És molt sorprenent fins a quin punt han caigut en l'oblit col·lectiu les gestes dels mariners espanyols al vast i ignot (per a ells) oceà Pacífic abans que anglesos i francesos, millor equipats, arramblessin amb tot quant trobaven al seu pas. Al llarg i ample de l'oceà més gran del nostre planeta, el llegat que aquells navegants espanyols ens van deixar ha quedat reduït a poc més que els noms amb què van batejar les illes i arxipèlags que van visitar o van ocupar: Marqueses, Pasqua, Carolines, Marianes , Filipines, Salomó...
Fa trenta anys va aterrar a Yap, illa pertanyent a les Carolines, que és un dels quatre Estats federats de la Micronèsia i que aleshores comptava amb fama de ser el més primitiu i tradicional de tots, l'intrèpid viatger i escriptor català Jorge Sánchez (L'Hospitalet de Llobregat, 1954), que va dedicar a Yap un capítol de El meu viatge als arxipèlags del Pacífic (Plaça i Janes, 1992).
Sánchez explica que els homes yapesos només vesteixen un taparreps de tela i totes les dones, sense que importi la seva edat o estat civil, van amb el pit al descobert. L'uniforme dels col·legials consisteix en un breu taparreps blau marí. El vici local més gran, que tampoc no coneix fronteres d'edat o sexe, és la nou de betel, que els vilatans masteguen a tota hora i que tenyeix les seves salivades de vermell.
Com que Sánchez va arribar a Yap amb una mà al davant i una altra al darrere, quina no seria la seva sorpresa en descobrir que la moneda local eren pedres, algunes gegantines, amb un forat al centre, com les monedes de 25 cèntims de les antigues pessetes, per el que introdueixen una branca d'arbre recent per facilitar-ne el trasllat rodant-les d'un lloc a l'altre. Si bé els yapesos guardaven les més petites i manejables a les cabanyes per fer front a les compres diàries, deixaven en dipòsit les més grans -algunes de dos metres de diàmetre- en bancs a l'aire lliure custodiats per atents vigilants a sou, i això que mai no s'havia produït un atracament a l'illa, o no exactament.
Per molt que Yap es trobés sota la jurisdicció dels Estats Units, seguia funcionant com si res el banc central de Rull -un altre nom espanyol?-, situat a dues passes d'una platja de somni on el famolenc Jorge Sánchez, estirat sota un cocoter, sospesava maneres de guanyar-se alguns diners que li permetessin menjar encara que només fos un bol d'arròs.
Finalment, vençut per la gana, es va introduir al banc on va procedir a desprendre amb una navalla una de les pedres més toves -les altres que va tastar eren tan dures com l'acer- un catxo que pesava uns dos quilos que va donar forma rodona i un forat al centre com Déu mana. Sabent que en el millor dels casos no era més que xavalla, es va dirigir ufanós a un lloc de menjars, només perquè l'informessin que la seva grollera falsificació no tenia valor, ja que era una pedra d'O'Keefe.
David O'Keefe, un aventurer decimonònic irlandès, en adonar-se a la seva arribada a Yap del valor de les monedes de pedra, es va llançar a portar en canoes des d'una altra illa, a 400 quilòmetres de distància, monedes fabricades de les pedres coral·líferes més toves d'allà. Al principi, l'invent del sagaç emprenedor irlandès li va produir pingües beneficis, però no va trigar a desfermar una inflació galopant que acabaria fent estralls a l'economia local.
Els bitcoin tenen pinta de ser les pedres O'Keefe dels nostres dies. Posen en dubte el valor de monedes tradicionals reconegudes com a oficials. Disparen la inflació. Converteixen els mercats en el blanc de fakes i rumors, fins que ja no hi ha cotització que no sigui volàtil. A més, s'acaba especulant, com estem veient, molt de debò i fins i tot en cimeres internacionals, sobre quina serà la data exacta de l'apocalipsi, que tots sabem és a tocar. Ben mirat i donada el pessimisme regnant, tindrem sort d'acabar els nostres dies vestint taparreps, amb els nostres estalvis en un lloc segur al banc de Rull o similar.
Quant al senyor O'Keefe, que va aconseguir amassar una fortuna a Hong Kong amb la venda de la copra que adquiria tan ricament amb les seves monedes de pedra abans que aquestes deslliguessin la inflació, es va casar amb una japesa, va tenir una gran prole i va guanyar el tracte per part dels illencs de “Sa Majestat. Una illa de l'arxipèlag porta el seu nom. Què més es pot demanar?