La part primigènia de l'espècie del periodisme considerat seriós, el de rotatuiu, és una anomalia que ha patit una mutació que ha derivat en tres tipus d’espècimens, els "copipasty", els "diguim que haig de dir...que ho publico" i els intoxicadors, conspiradors i suposats investigadors que concretament estan ubicats sobretot a el Mundo, OkDiario i ABC  però que s'estàn escampant a altres mitjans de Madrid i d'aquí. Aquests són els que parlen de periodisme de investigació quan en realitat es limiten a rebre dossiers interessats per perjudicar a altri, com va passar el seu dia amb el SOAP (Enredo) de la federació del Pp de Madrid, i a publicar-los sense cap rubor ni comprovació, o d'inventar-se conspiracions surrealistes (que defensen a capa i espasa) com la del 11M, i altres.
La principal tasca dels dos primers espècimens esmentats suara, és informar sense contrastar qualsevol noticia, limitant-se a posar la carxofa davant el polític de torn per entrar en el joc de: ha dit, ha comentat, ha manifestat i prou, sense res d’anàlisi, amb la diferencia que mentre els "copipasty" es limiten a informar sense gaire rigor els "diguim que haig de dir que ho publico" ja tergiversen i manipulen la mateixa noticia.
Quan als analistes (que n'hi ha) no te'n pots refiar, no acabes de saber mai, tot i que pots intuir-ho, de qui cobren, per tan no són alló que podriem considerar una referència objectiva. Restem doncs en un ermot on hi ha una quantitat enorme de informació-desinformació que aclapara, angoixa i distreu, que fa molt difícil saber en la majoria dels casos que està passant realment. 
El tractament que es dona a la mateixa noticia segons sigui un o altri mitjà, o s'ometi en algún d'ells fa enrogir sovint per alló de la vergonya aliena. La manipulació de les noticies amb un titular cridaner és norma habitual, encara que després en ampliar la noticia es matisi, però el titular cridaner (se suposa que per vendre més) ja s'ha posat en lletres grans i amb negreta, i si hi ha hagut alguna informació mal donada, la rectificació acaba sortint en lletra arial 9 i en un raconet del mateix rotatiu que abans l'havia posat en portada.
Ja se que el primer que es perd quan hi ha una guerra és la veritat, i la informació està immersa a dia d'avui en una guerra de prioritats a l'hora de donar com sigui els primers una noticia, no sempre tant important. La retransmissió en directe de la guerra/noguerra a Ucrania és un clar ejemple del que estic exponent. Si escoltes a totes les parts, no tens ni idea de que està passant realment.
I tot aixó Orwell i Huxley fa ja molts anys que ho varen predir. Tenia raó Orwell quan deia que la veritat ens seria amagada com la feina que el seu protagonista desenvolupava a la novel·la (el ministeri de la veritat), però Huxley que ja donava per fet aixó, entenia que la veritat realment s’ofegaria en un allau d’informació impossible de digerir per als ciutadans, que ens el que fa temps està succeïnt. Caldría fer un Vita Beata definitiu, no llegir diaris, no escoltar la radio, no veure la tele. Ai senyor! peró ens avorririem molt, sobretot ara que xalem amb la guerra de les galaxies del Pp de Madrid, on els de 'Todo es mentira' han adjudicat el paper de R2D2 a Almeida.  La serie hauria d'anar a Netflix, i em sembla que tindría unes quantes temporades. 
Res a fer doncs, caldrà seguir aguantant la sobresaturació de noticies diverses de les que no entenem quasi res, fins que el cap ens exploti del tot. Un dels pocs mitjans relativament objectiu parla del 'Maldito embrollo' de la Comunitat Galàctica de Madrid. Un embolic curiós, car mentre que als mitjans de Madrid es dona tota la importància al fet de l'espionatge a IDA, als mitjans d'aquí es considera més greu la comissió de 280 mil euros percebuda del germà. Tot plegat, al final encara acabarà sent culpa de Pedro Sanchez. Continuarà.... Que la força ens acompanyi.