NO VOLEM MÉS NIT

La setmana passada es complien 80 anys de la mort d'Stefan Zweig, potser l'home que ens va ajudar millor a entendre el no significat, l'abjecció, el despropòsit d'una guerra i les seves ferides al nostre continent europeu.  El 22 de febrer del 1942 l'austríac, ja cos esgotat i ment desesperançada, decidia marxar d'aquest món en una ciutat brasilera. Al costat, amb la mà al pit, estesos sobre un llit, ho feia també el seu amor, Lotte. Aquesta foto(*) –com els va trobar la seva assistenta– no s'esborra fàcilment de la retina. Va deixar a l'habitació instruccions, vint cartes a amics i familiars i, sobre la tauleta, una breu nota de comiat en alemany titulada en portuguès: “Declaração”.

No havia suportat, deia, veure Europa “destruir-se a si mateixa”. Tampoc no li va donar temps a assaborir la resurrecció del seu estimat continent; s'estalvia veure què s'està convertint ara. Una pastura assetjada per llops.

Buscant respostes al plus d’estultícia que ens envolta aquests dies, recalo en ell i els seus diaris. Uns dies calorosos de juliol, l’inici de la Primera Guerra Mundial: “El primer espectre d’aquella guerra que ningú no volia, ni la gent ni el govern, aquella guerra amb què els diplomàtics havien jugat i faronejat i que després, per potiners, se’ls havia escorregut entre els dits en contra dels seus propòsits (...). Els reclutes desfilaven triomfants, el rostre il·luminat, perquè la gent els victorejava, a ells, els homenets de cada dia, en qui ningú no s’havia fixat mai i a qui ningú no havia complimentat mai”.

Què en diria ell, que no va ser apte per reclutar i ho celebrava amb joia (“més temps per escriure”), de la sagnia russa sobre Ucraïna? La meva generació, que no ha viscut una guerra però en va sentir parlar als seus progenitors, s’enfronta ara a preguntes dels fills: de debò, ara que sortim de la covid, una guerra? Temen la humanitat i no els falta raó.

A la nota de comiat Zweig pregava als seus amics: “Visqueu per veure l’alba després d’aquesta llarga nit”. El doctor que va reconèixer el cadàver la va comprar vint anys després, a un policia, i la va donar a la Biblioteca Nacional d’Israel. No, no volem més nit. - Núria Escur - lavanguardia.com

(*) No he estat capaç de publicar la fotografía. Si la voleu veure la podeu trobar aquí.

14 Comentaris

  1. Fackel

    Pues sospecho que las noches de la guerra en la historia se suceden con más duración e intensidad que la paz. La paz perpetua de Kant no se ha llevado a cabo todavía. La paz europea desde la Segunda Guerra Mundial ya se ha quebrado y aún no sabemos qué alcance y prolongación puede tener el conflicto actual. De deseos y buenas intenciones se puede vivir en el interior de cada uno pero no se detiene la inexorable dinámica de las guerras, que son las de los intereses de ciertos Estados o camarillas y creo que también por el beneplácito de la población, si no de toda, de sectores amplios. Cuando se vota a los belicistas, extremistas y omnífobos (me lo invento pero se entiende) aunque estos se disfracen y estén en el juego parlamentario, se está de acuerdo con un espíritu bélico. En España pasa.

    En fin, Francesc, ya no sé qué decir.

    Reply Delete 02 de març, 2022
    1. Francesc Puigcarbó

      Quicas es que está todo dicho y solo nos queda esperar resignados la llegada de los bárbaros.

      Reply Delete 02 de març, 2022
  2. Tot Barcelona

    No deseo repetir la misma entrada, pero en la página de Lluís ya he escrito lo que pienso.
    Es válido para aquí.

    Lo pagaremos caro, todos. No sólo una parte. La miseria llama a la puerta, penetrará en nuestras casas.
    Una abraçada

    Reply Delete 02 de març, 2022
    1. Francesc Puigcarbó

      Ja ho estem començant a pagar, Miquel, i queda por marge per esperança.

      Reply Delete 02 de març, 2022
  3. car res

    Está claro que esta guerra,conjuntamente con el covid,está llevando la economía a la temida estanflacion(estancamiento económico + inflación),pero para Rusia es mucho peor su futuro,la recesión.Esta vendiendo su último recurso,para tener liquidez,el oro de su reserva en este metal.La única solución es parar esta guerra de inmediato.Mientras tanto las bolsas europeas bajan,la rusa está cerrada,el petróleo sube,ayer un 11% que es mucho,la inflación se come la subida del salario mínimo y el aumento en la paga de los pensionistas.

    Reply Delete 02 de març, 2022
  4. Francesc Puigcarbó

    La amenaza de la estanflación, es de momento una amenaza, los datos no andan del todo por ahí, aunque esto puede cambiar en la medida en que se alargue la invasión de Ucrania.

    Reply Delete 02 de març, 2022
  5. Tot Barcelona

    6.000, seis mil cabezas nucleares en manos de un loco. Un loco acostumbrado a eliminar taxativamente todo aquello que le haga sombra.
    Manda envenenar, elimina, barre y hace desaparecer todo lo que le incomoda.
    Juega con ventaja, por mucho que otras páginas proclives al anarquismo y al comunismo digan que EEUU es el verdadero tirano, la ventaja es que en Europa y en EEUU hay votaciones, y cada cuatro años se vota, guste o no.

    Con Putin eso ya no se conoce, y va para 23 años. Es simplemente un tirano expansionista.

    Y lo pagaremos todos.

    Reply Delete 02 de març, 2022
Més recent Anterior