Neofòbia és por a la novetat, i excelsofobia (un neologisme) significa por a l'excel·lència. Quan es pateix d'ambdues alhora, es prefereix la mediocritat al que és bo, i el bo al millor. I totes dues són molt més pronunciades en la vellesa, sobretot quan es deixa de treballar, que és quan tot canvi sol ser per a pitjor, perquè ja no es té l'energia ni la inventiva d'abans. L'anomenada saviesa popular té moltes traces de neofòbia. Per exemple, sol dir-se que el dolent conegut és preferible al que savi per conèixer, que la rutina és preferible a l'aventura, etcètera.
La neofòbia i la excelsofobia poden institucionalitzar-se. Per exemple, fa dos segles a Espanya i les seves colònies es va perseguir als "amics de les novetats". A tot arreu, els règims autoritaris sancionen la curiositat, l'amor a la novetat; i la dissidència. Més encara, totes les societats, fins i tot les més liberals, desaproven les desviacions de tota mena: en opinions, actituds, gustos i fins i tot en vestits. Aquesta desaprovació és tan pronunciada, que durant dècades la sociologia nord-americana es va especialitzar en l'estudi de la desviació, i que el conformisme i la mediocritat concomitant són els temes de Babbitt, la gran novel·la de Sinclair Lewis, Premi Nobel de 1930. En altres paraules, sempre hi ha pressió social per conformar-se a l'habitual i esperat, per tendir al centre. S'explica: tot el que és nou exigeix ​​un esforç de comprensió i adaptació. A més, gairebé totes les novetats, tant les biològiques com les culturals, són nocives o merament cosmètiques. Què passa quan no hi ha excèntrics, quan no es tolera la desviació de la norma? No passa res: la societat s'estanca. O pitjor, decau en relació amb les societats neofílicas o obertes a idees i pràctiques noves. El mateix passa quan es pren a malament l'intentar sobresortir en alguna cosa, és a dir, quan es condemna més o menys tàcitament tot esforç per superar la mediocritat. En resum, si estimes el progrés, no adoptis ni rebutgis sense examen previ la novetat en si mateixa. No tota adaptació, ja sigui biològica o social, és bona pel sol fet d'haver durat molt.
No tot el nou és bo, i no tot el vell és dolent. Cal renovar-se, però al mateix temps cal procurar millorar. Com va respondre aquell president mexicà quan li van preguntar si era d'esquerres o de dretes: "Ni una cosa ni la otra. ¡Arriba y adelante!". - Mario Bunge.