Fa uns dies escrivíem que Laura Borràs s’havia cruspit Jordi Turull en la negociació de les quotes de poder prèvia a la celebració de la primera part del congrés de Junts. I va ser així. Però ara toca afegir que la digestió se li fa impossible a la bona senyora, i tot apunta a una infecció per anisakiasis de la presidenta del Parlament. Són els riscos de menjar en cru.

La militància de Junts va optar per donar suport a Jordi Turull i més que a Borràs, cosa que en el partit alimenta els que creien i creuen que l’actual secretari general s’hauria imposat clarament en el cas que els dos pretendents haguessin anat al conclave amb llistes separades. Turull va prioritzar el risc que la formació es trenqués i, cal dir-ho tot, al costat seu tampoc no hi havia multituds disposades a jugar-se-la a cara o creu contra Borràs. Per exemple, la consellera d’ Universitats, Gemma Geis, va rebutjar l’oferiment de Turull quan aquest sí que va valorar –amb les negociacions en punt d’enverinament màxim– presentar la seva prò-pia llista. No va ser l’única que es va rentar les mans a l’aixeta de l’equidistància quan va arribar el moment de la veritat.

Sigui com sigui, el dot forçós que va imposar la nova presidenta de Junts a Turull per arribar plegats a l’altar s’ha evaporat en un sospir. Paradoxalment avui Borràs presideix el partit, però és força més dèbil políticament que fa una setmana. També vam dir que el pacte l’havia convertit en un gegant polític. La militància, que per trepitjar la presidenta del Parlament ha utilitzat els culs d’algunes de les persones de la seva màxima confiança, l’ha tornat a la seva estatura normal i obliga aquest articulista a menjar-se aquestes paraules.

No va caldre contuberni perquè les bases que van participar en el congrés –aquesta vegada militants clàssics que saben què és un partit i, per tant, menys temperamentals que no pas a les primàries que va guanyar Borràs per ser candidata a la presidència de la Generalitat– practiquessin l’escarni amb les dues grans apostes de la presidenta del Parlament per ajudar-la a controlar el partit: David Torrents, com a secretari d’organització, i Aurora Madaula com a vicepresidenta. La resta dels noms és lletra petita que no ve a tomb.

Turull, mesurat i respectuós amb els acords, no va encoratjar cap conspiració, com s’ha pretès fer creure maliciosament des dels entorns més borras­fílics. Per descomptat, en els nivells inferiors sí que hi va haver qui es va coordinar motu proprio per castigar els noms proposats per Borràs. Per això van elegir particularment els dos models que qualsevol jurat eliminaria d’un càsting convergent tot just tre­pitjar la passarel·la i independentment de la roba que portessin: Torrents i Madaula.

El primer no va passar el tall en nombre de vots per accedir al càrrec per al qual es proposava. La segona, que era l’opció inicial de Borràs per a la secretaria d’organització –desestimada a favor de Torrents per la negativa de Turull–, sí que ho va aconseguir, perquè l’accés a les vicepresidències de Junts s’assembla als actuals plans d’estudis d’escoles i instituts: es pot passar de curs suspenent.

Sobre la figura del secretari d’organització, les persones més pròximes a Jordi Turull li aconsellen que torni a proposar –és potestat seva– David Torrents amb l’ànim de continuar lubrificant la cohabitació amb Laura Borràs generosament. Aquesta seria una solució molt convergent, i molt natural, afegim-hi, ja que són aquestes mamelles les que han alletat Turull i han forjat el seu caràcter polític. Toca preparar les municipals, una cita que serà extremament difícil per a Junts, especialment en els entorns urbans, de manera que qualsevol martingala que serveixi per evitar el risc de trencament de costures es tindrà en compte. L'anisakis, en forma de vot de la militància, ha tornat a Turull el capital polític que va perdre negociant. - Josep Martí Blanch - lavanguardia.