A mi m'havien dit que aixó del món blocaire era virtual. Doncs bé, en puc donar fe que no és així, a ran de la trobada del dia d'avui (22 de març de 2007) a les 19.00 a l'edifici d'Òmnium cultural. Els asistents a l'event, eren, els tres parlamentaris, Marc Vidal, Daniel Solano i en Toni Ibáñez, més el moderador (*). De public, identificats un blocaire i mig, o sigui un servidor i un senyor que deia s'estava fent o s'havia començat a fer un bloc, però que no sabia encara com es deia. Possiblement a banda dels 22 avis/avies desperts i un parell que han fet la becaina tota l'estona, cinc o sis no identificats podria ser que fossin blocaires, almenys hi havia un senyor que prenia moltes notes en un bloc, i no era en Van Gaal, i un noi davant meu que tota l'estona o jugava o alguna cosa feia amb el llapis aquest que fan servir ara en els teléfons de tercera generació. A banda hi faltaven unes tauletes per jugar al dómino o la butifarra i hauria quedat ródó. Els parlamentaris han estat molt bé tots tres, cadascun a la seva bola i al final al carrer de la Diputació ells i un servidor hem acabat parlant de senyores, concretament de Mireia i de Montserrat Nebrera i alguna persona més que no puc dir (Salvadoret Sostres). Per cert que un dels tres ponents s'ha compromés en una juguesca a portar-nos abans de Sant Jordi una prenda femenina íntima i triangular que no pertany a Montserrat Nebrera. I és que ja pot haver-hi avenços i noves tecnologies, que els homes sempre acabem parlant del mateix.

(*) El moderador era Saül Gordillo i el senyor que deia s'estava fent un bloc era el Sorro. Salvador Sorrosal.

D'aquest escrit en fa 15 anys, després, en Marc Vidal va guanyar els premis 20 blogs dels que jo vaig quedar tercer, i es va dedicar al món de la informació económica, a Daniel Solano li vaig perdre la pista  i el Toni Ibañez es va dedicar a viatjar, a viure lliure fins que va abandonar el bloc, que he vist avui ha recuperat - momentàniament -, ell que havia estat l'inventor de la paraula: catosfera per definir els blocs en català. No era a aquesta xerrada un personatge fascinant per la seva ingent i docta tasca, Victor Pàmies, el paremiòleg de capçalera de Catalunya. l'home que més estima les paraules. Mireia i el seu erotisme casolà varen resultar ser un parell de mestres de Lleida, i de la prenda íntima triangular que no era de Montserrat Nebrera, no s'en va saber res més ni recordo a que venia a compte.
He pensat en aquesta llunyada trobada a ran d'un article d'en Marc Vidal sobre el futur del turisme que trobo molt interessant.