COL·LAPSE CLIMÀTIC

Aquest article publicat a el periódico sobre les consecuencies del canvi climàtic, no pretén ser catastrofista - crec - sinó conscienciar-nos del que ens ve al damunt. I el més fotut, es que no diu res que no puguessim saber o intuïr, ni nosaltres ni els experts, ni els nostres Governants. Però tots plegats fem com si sentissim ploure, fins que potser arribi un dia en que deixi de ploure per sempre, i ja serà massa tard. No és alarmisme, sino consciència del futur incert que ens espera, davant la indiferència de tots, o quasi tots.

El 26 de juliol passat va morir el científic i escriptor James Lovelock, més conegut per la seva teoria Gaia, segons la qual el planeta Terra és un organisme capaç d'autoregular-se per mantenir la seva estabilitat i supervivència. Lovelock ens va avisar de manera reiterada dels perills de l'escalfament global i de la responsabilitat que teníem els éssers humans, així com del llindar de no retorn cap a la catàstrofe que estàvem creuant. En la lluita a favor del medi ambient es va declarar partidari de l'energia nuclear. "En algun moment del segle XXI, quan els efectes devastadors del canvi climàtic comencin a mossegar-nos, la gent mirarà amb ràbia aquells que ara tan estúpidament continuen contaminant, cremant combustibles fòssils en lloc d'acceptar els beneficis de l'energia nuclear", va escriure. Molts menyspreaven la seva visió apocalíptica, però a la vista del que estem vivint aquest 2022 i del que se'ns anuncia per als propers anys, potser Lovelock tingués raó quan va vaticinar “la fi de la civilització tal com ara la coneixem” i la mort de milions de persones a causa del canvi climàtic.

El món s'ha de preparar per a un possible "final climàtic" - elperiodico.cat

L'escalfament global podria arribar a ser "catastròfic" per a la humanitat si l'augment de la temperatura és pitjor del que molts prediuen o si provoca una cascada d'esdeveniments encara no considerats, o totes dues coses. "El món s'ha de començar a preparar per a la possibilitat d'un final climàtic". Així ho afirma un equip internacional d'investigadors dirigit per la Universitat de Cambridge, que proposa una agenda per fer front als pitjors escenaris. Aquests inclouen resultats que van des de la pèrdua del 10% de la població mundial fins a l'eventual extinció humana.

"Hi ha moltes raons per creure que el canvi climàtic pot esdevenir catastròfic, fins i tot amb nivells modestos d'escalfament", assenyala l'autor principal Luke Kemp.

"Aquest ha tingut un paper en tots els casos d'extinció massiva, ha contribuït a la caiguda d'imperis i ha donat forma a la història. Fins i tot el món modern sembla estar adaptat a un nínxol climàtic concret", afirma.

"Els camins cap al desastre no es limiten als impactes directes de les altes temperatures, com els fenòmens meteorològics extrems. Els efectes en cadena, com les crisis financeres, els conflictes i nous brots de malalties, podrien desencadenar altres calamitats i impedir-ne la recuperació de possibles catàstrofes, com una guerra nuclear”. La modelització realitzada per l'equip mostra que les zones de calor extrema (una temperatura mitjana anual de més de 29 graus) podrien arribar a dos mil milions de persones el 2070; aquestes zones no són només algunes de les més densament poblades, sinó també de les més fràgils políticament.

"Les temperatures mitjanes anuals de 29 graus afecten actualment uns 30 milions de persones al Sàhara i la Costa del Golf", detalla Chi Xu, de la Universitat de Nanjing. "El 2070, aquestes temperatures i les conseqüències socials i polítiques afectaran directament dues potències nuclears i set laboratoris de màxima contenció que allotgen els patògens més perillosos. Hi ha grans possibilitats que es produeixin efectes col·laterals desastrosos", diu.

L'informe de l'IPCC de l'any passat suggeria que si el CO2 atmosfèric es duplica respecte als nivells preindustrials -cosa a allò que el planeta està a mig camí-, hi ha aproximadament un 18% de possibilitats que les temperatures augmentin més enllà de 4 ,5 graus.

Escenaris "infraexplorats" - Tot i això, els escenaris de temperatures extremes estan "infraexplorats en relació amb la seva probabilitat". L'equip responsable de l'article de PNAS proposa una agenda de recerca que inclou allò que anomenen els "quatre genets" de la fi del clima: la fam i la malnutrició, el clima extrem, els conflictes i les malalties transmeses per vectors. L'augment de les temperatures suposa una gran amenaça per al subministrament d'aliments a nivell mundial i podria crear les condicions per a nous brots de malalties a mesura que els hàbitats de les persones i la vida silvestre canvien i es redueixen.

Per a la científica Kristie Ebi, de la Universitat de Washington, "necessitem un esforç interdisciplinari per entendre com el canvi climàtic podria desencadenar la morbiditat i mortalitat massiva dels humans". A més, el col·lapse del clima probablement exacerbaria altres amenaces: des de l'augment de la desigualtat i la desinformació fins al col·lapse democràtic i fins i tot noves formes d'arsenal destructiu d'intel·ligència artificial.

Lluís Brotons, investigador del CSIC al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Espanya, assenyala que l'estudi "posa el dit a la nafra del realisme i del sentit de precaució". "Ens planteja la necessitat d´avaluar les implicacions d´aquest tipus d´escenaris d´una manera molt més seriosa del que hem fet fins ara, per exemple, mitjançant una avaluació específica de l´IPCC", afegeix a Science Media Centre Espanya el científic, qui no participa a l'estudi.

I en el mentrestant, l'unic que fan les nostres autoritats és discutir sobre a quina hora s'han d'apagar les llums dels aparadors de les botigues i edificis pùblics.