'LA COTORRA', 'EL BALUARTE' I ELS 50 DUROS

  



Revistes com L’Ase del Mamet (1886); La Cotorra (1891); La Primavera (1891); La Llansadora (1893); Sabadell Còmic (1897) o Lo Full de Paper (1897) omplien la vessant crítica i humorística de la informació de l’època. De totes elles, la que va durar més temps va ser La Cotorra, que s’anunciava com un “setmanari agre-festiu, satíric i literari” i es va publicar entre el setembre de 1891 i l’agost de 1895. Tot i la seva curta existència de quatre anys, va viure dues èpoques diferenciades. La primera, dirigida pel conservador Enric Casellas i, la segona, pel republicà Plàcid Sagalés.

Entre finals de 1894 i inicis de 1895, La Cotorra va participar en una picabaralla amb el setmanari El Baluarte, editat pel Círcol Republicà Federal, pels 50 duros que havia aportat Timoteo Bustillo a la campanya de Sabadell Moderno. A finals de segle XIX es vivien a Sabadell temps de misèria i de crisi profunda. L’atur anava augmentant, eren pocs els obrers que treballaven i cobraven. La mendicitat al carrer estava a l’ordre del dia. Una mendicitat que només estava permesa a les ordres religioses. Les monges, sempre de dues en dues, eren les úniques autoritzades a parar la mà pel carrer, demanant almoina.

Explica Andreu Castells que el periòdic Sabadell Moderno va obrir una subscripció per a socórrer als que no s’atrevien a recórrer a la mendicitat. Subscripció que va costar molt de fer créixer malgrat els 50 duros que hi va aportar el diputat Timoteo Bustillo López. Segons El Baluarte del 22 de desembre de 1894, aquella quantitat anava destinada a “socorrer a los mismos que elaboraron los géneros con los que ese señor se enriquece”.

Mentre El Baluarte mantenia una opinió molt crítica amb l’acció del senyor Timoteo Bustillo, la revista La Cotorra, la defensava aferrissadament. Fet, si més no, curiós, atenent la seva condició de “setmanari agre-festiu, satíric…”. Escrivia sobre el senyor Bustillo: “Imposat per l’opinió i acceptat amb goig ardent, fou sou triomf tan eloqüent com fou digna sa elecció. És independent i honrat digne i de sentiments nobles i treballa amb fe pels pobles que van fer-lo diputat. Sabadell té en lo Congrés un defensor eixerit; no l’ha elegit cap partit, van elegir-lo els “sencers”.

Timoteo Bustillo López, soci de la firma madrilenya Bustillo, Peña y Compañía, no era polític de carrera, ni de fets, i malgrat aquest perfil va ser diputat per Sabadell a las Cortes de Madrid durant gairebé una desena d’anys. Va guanyar les eleccions dels anys 1894, 1896, 1898, 1899 i 1901.

Diu Marià Burguès a Sabadell del meu record: “Pels interessos de la població, la política en ha ensenyat que de vegades convé més un gran analfabet ric i poderós. Això féu que sortís diputat per Sabadell en diverses legislatures un magatzemista de Madrid, el senyor Timoteo Bustillo. La disciplina de partits es quedava en els reglaments”. Sobre Timoteo Bustillo, Josep Maria Marcet escriu a les seves memòries: “Su fuerte posición social y económica valía para que, con poca disimulada coacción amenazando con no comprar tejidos a media docena de los más fuertes fabricantes de nuestra ciudad, éstos consiguieron, mediante toda clase de procedimientos, los votos necesarios para asegurar su elección”.

Explica Gabriele Ranzato a La aventura de una ciudad industrial, que “a partir del 1894, per cinc legislatures successives, mentre el catalanisme polític es trobava ja en forta alça a la regió, Sabadell enviava com el seu representant a Cortes el comerciant de teixits madrileny Timoteo Bustillo López. Sabem poc d’aquest personatge, a banda que es presentava pel Partit Liberal i que podia influir molts fabricants en qualitat de gran comprador dels seus productes. Tot i la seva llarga permanència al Parlament, el Diari de les Corts registra només un breu discurs seu el 1899, en el qual unia la veu a les intervencions precedents de desaprovació d’altres diputats per una manifestació nacionalista catalana ocorreguda en ocasió de la visita de la flota francesa a Barcelona. I, no obstant, malgrat la mediocritat del candidat, que ara ve acompanyada també per l’estrangeria al districte i un poder de pressió sobre els interessos força inferior a la de Turull, els electors de Sabadell li atorguen un favor semblant al que al seu temps va gaudir el seu ric conciutadà”.

Tornant al cas dels 50 duros, a les pàgines de La Cotorra del 24 de gener de 1895 es podia llegir:

“En son afany de repartir garrotades de cego, El Baluarte acaba de cometre una nova planxa, però amb els agreujants de despit, estupidesa, etc. Nos referim a la forma indigna i baixa en que ve reprendre al periòdic Sabadell Moderno dels legítims elogis que aquest va tributar al nostre digne diputat a Corts, Don Timoteu Bustillo per son donatiu de 50 duros a favor de les famílies necessitades d’aquesta ciutat. 

¡50 duros! –exclama escopint fel lo matón del carrer del Jardí- I què són 50 duros per un home que al fi i al cap los guanya amb les peces que compra a Sabadell?

Aquesta és la lògica de El Baluarte! Aquesta és la manera com El Baluarte defensa la classe treballadora!, insultant sense to ni so, per pura enemistat política a un comerciant honrat que al fi i al cap no comet altre delicte que el de consumir anualment de 80 a 90.000 duros de gènere a Sabadell, fent funcionar alguns centenars de telers que del contrari estarien en vaga!

Déu faci que comerciants com don Timoteu Bustillo i uns poquets que del seu rango ens visiten, no perdin lo carinyo a Sabadell, que altre gall nos cantaria!”.

Timoteo Bustillo López va morir, solter, el dia 28 de juny de 1907 a la seva localitat natal de Noceco (Burgos). L’any abans havia contribuït a costejar la construcció de l’església del poble. Bustillo va tenir un gran lligam amb Sabadell, molts anys abans de ser diputat, ja hi tenia tractes i negocis. Tal com diu Gabriele Ranzato, poca cosa se sap d’ell i hi ha moltes incògnites, una d’elles és que va estar eternament enamorat d’una sabadellenca que no va ser per ell. Va ser per a un altre. -  ‘La Cotorra’, ‘El Baluarte’ i aquells 50 duros - Jaume Barberà - DIARI DE SABADELL

4 Comentaris

Més recent Anterior