La senyora Antònia i en Rafael es varen casar a Sevilla l'any cinquanta. La mateixa nit de noces varen agafar el Sevillano i amb cent pessetes a la butxaca com a única pertinença arribaren a Barcelona i d'allí a Sabadell a la Planada del Pintor, on varen viure una temporada en una habitació rellogada amb dret a cuina. L'endemà mateix d'haver arribat a la Planada, ambdós començaren a treballar, els familiars que ja vivien aquí, prèviament ja els hi havien buscat feina, ell d'encofrador i ella fent feines per les cases dels senyors, que es deia abans. Amb esforç i sacrifici varen tirar endavant i és varen fer una casa molt digne de dues plantes a Ca N’Oriac. Antònia i Rafael varen tenir quatre fills tres nois i una noia i tots quatre no en família però si pel carrer i quan s'esqueia parlaven en català, no així Antònia i Rafael tot i que alguna vegada ella es deixava anar en algun comentari, però té la seva lògica, els barris que envolten Sabadell i qui diu Sabadell diu qualsevol altra població de l'àrea metropolitana, varen créixer amb la immigració espanyola, sobretot murcians, andalusos i extremenys que a mida que anaven arribant es construïen la seva caseta cadascú segons les seves possibilitats, manllevant material de l'obra (es deia) i amb la solidaritat de veïns i familiars propers, que no hi ha mai tanta solidaritat com entre els pobres. Deia doncs, que té la seva lògica que Antònia i Rafael no parlessin català, no el necessitaven atès el seu entorn no el parlava. Es deia que al carrer de la Lanera a Ca N’Oriac hi vivia un poble sencer de Jaén, Alcalde i capellà inclosos. Per tant, quan la Sr. Antònia anava a comprar a la botiga qui l'atenia era immigrant també, talment el forner i així estava format tot l’entramat social del barri.
Cert és que no tots els casos foren com Antònia, Mercè que va venir de Cartagena amb quatre anys va començar a parlar enseguida en català, potser perquè era més menuda. El cert és que els fills d'aquests immigrants en general a nivell social parlaven en català tot i que a casa seva ho feien en castellà com per altra part és lògic, però aquí s'ha retrocedit, perquè els fills d'aquests que són els nets dels primers immigrants i que han fet l'ensenyament en català i per tant l'entenen i el parlen, no se sap perquè, però en general parlen sistemàticament en castellà entre ells i amb els altres, i als qui s'hi ha ajuntat una part de nadius i nadiues que dirien els d'iniciativa. Suposo que aquest fet al qual ningú n'ha sabut donar una explicació raonable succeeix més a l'àrea metropolitana de Barcelona que a L'Empordà o la Garrotxa, però és que resulta que el gruix de la població d'aquests set milions i mig que som actualment resideix a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Tenim doncs la curiosa incongruència que els qui no varen estudiar en català el parlen i els qui ho han fet en la llengua d'en Pompeu no ho fan. Perquè?, no ho sé, si algú m'ho pot explicar, li ho agrairia...
La senyora Conchita va ser molts anys veïna de replà dels pares. La senyora Conchita era molt presumida, sempre soerria al carrer de vin-i-botó i ben pentinada. Era de Priego de Córdoba, i mai va parlar en català, fins i tot tenia algunes dificultats per entendre't si li parlaves en la nostra llengua, però tenia la seva lógica, en la zona on vivia (i no és pas un guetto) hi havia, i encara hi ha pocs catalans, i no tenia cap necessitat d'entendre la nostre llengua.
Hi ha a casa nostra moltes Antònias o Conchitas, sense anar més lluny el company de llit que tenia al Parc Taulí, Vicente, i Joaquina la seva dona, ambdós són de Jaén, segons ella mateixa ens va dir només va començar a mig parlar en català quan feia molts anys que eren aquí, però ni ells ni els seus fills ni els seis nets parlaven català, l'entenien, aixó sí. De fet el normal és que entre ells parlin en castellà, com nosaltres ho fem en català amb la familia. Joaquina té una germana a Girona i una altra al Cortijo a Jaén on té oliveres i bens, i on es veu hi varen construir una urbanització il·legal que es va quedar a mig fer. Té també un fill a qui l'ha deixa't la dona i moltes més coses que ens va explicar.... Joaquina deu ser dels altres catalans de Candel o hauria de ser-ho, però no sé, no sé.....
Hi ha a casa nostra moltes Antònias o Conchitas, sense anar més lluny el company de llit que tenia al Parc Taulí, Vicente, i Joaquina la seva dona, ambdós són de Jaén, segons ella mateixa ens va dir només va començar a mig parlar en català quan feia molts anys que eren aquí, però ni ells ni els seus fills ni els seis nets parlaven català, l'entenien, aixó sí. De fet el normal és que entre ells parlin en castellà, com nosaltres ho fem en català amb la familia. Joaquina té una germana a Girona i una altra al Cortijo a Jaén on té oliveres i bens, i on es veu hi varen construir una urbanització il·legal que es va quedar a mig fer. Té també un fill a qui l'ha deixa't la dona i moltes més coses que ens va explicar.... Joaquina deu ser dels altres catalans de Candel o hauria de ser-ho, però no sé, no sé.....
18 Comentaris
Je, je, lo has explicado muy bien, cada uno se crea su mundo y se expresa en él, que además es diverso y colateral. En ese mundo se siente a gusto y como dices, "no lo necesita". Está vez estamos de acuerdo
ResponEliminaChico, lo has explicado muy bien. pero no se la respuesta. Voy a poner ejemplos porque a mi me pasa tres cuartos de lo mismo.
ResponEliminaMi nieto mayor absolutamente todo en catalán, incluso le digo que tiene acento de l´ Ampurdan. El de cuatro años, el menor, ayer mismo comiendo le pregunté porqué no me/nos contesta en catalán cuando le hablamos y lo hace en castellano: porque no me gusta, fue la respuesta, y de ahí no lo quitas.
Cuando me vinieron a buscar para el proyecto REIS (Reinserció Escolar Inclusió Social 2006/07 al 2020/21 -cerró por la pandemia), proyecto que dependía de los Servicios Sociales y que lo llevaba una rama de la AAVV Sant Antoni, y que se dedicaba a enseñar, ayudar, corregir, preparar a todo aquel niño de 6 a 14 años venido de fuera y sin la base lingüística ni básica que por la edad pertenecía al curso que se le tendría que ingresar, me di cuenta de un hecho curioso. Los primeros en aprender a defenderse en catalán eran los eslavos y bálticos, seguían los chinos, después los magrebíes, hindues y paquistanies a media distancia, pero en ningún caso era éxito con la innumerable colonia sudamericana (ecuatorianos, argentinos, colombianos, chilenos, venezolanos...). Tampoco era éxito con los filipinos, que los habían, pero dominaban el castellano con soltura. Sin embargo, con el inglés, materia en el REIS no prestaba asistencia porque no era el objetivo, eran todos unos adalides y te daban lecciones.
Observo entonces que, todo aquel que tiene facilidad de hablar en un idioma que domine de antemano y se hable en el entorno, no querrá romperse la cabeza en aprender otro, a no ser que ese otro sea universal y le prepare para nuevas tecnologías (inglés).
No encuentro otra explicación.
Salut
No viene al caso,pero algo sí, mientras que tomo el pan con aceite,la leche y las pastillas de la presión, veo tv3.Inicio de clase,la reportera entrevista una familia,que se prepara para el primer día de clase,los niños hablan catalán,todos rubitos de mucha camomila.Ni se le ocurre entrevistar a los otros catalanes,de variado color:afroafricanos,pakistanis,latinos.Me encanta Netflix, por el multiracismo y la mezcla.
ResponEliminaAh! eres tu el que mira TV3?. Esta mañana cuando volvía de Montcada con la bici he pasado por una escuela que hay en Barberà del Vallès. Que bonito, que alegria ver a los de P3 entrando en clase ante la mirada de las madres y algun padre, Iban todos alegres y contesto, y como es obvio, de todos los colores.
EliminaNo estic d'acord en què es parlés en català a nivell social, molts immigrants van anar a parar a barris on la gran majoria era de parla castellana, amb diferents variants dialectals, i encara és així, també entre la gent gran, Pel que fa a l'ús social, l'escola té poc pes, a la primària es treballa bé però la secundària és un barrija-barreja i un calaix de sastre i la universitat... millor no entrar-hi a fons. En general i a nivell personal, considerant la gran varietat actual de població, que cadascú parli i escrigui com vulgui, si li fa falta per alguna cosa ja s'espavilarà i predicar massa segons què provoca, també, refús. Odio que em diguin, per exemple, que si algú em parla en castellà 'li he de respondre en català per imperatiu patriòtic'. Les llengües i els dialectes -no hi veig diferència, tot és política- son per entendre's, més enllà d'això entrem en un terreny altament relliscós i manipulable. La curiositat per aprendre idiomes tampoc té a veure amb la utilitat sinó amb l'afició de cadascú i, fins i tot, amb la facilitat per a aquests aprenentatges, l'aptitud també compta. Conec gent molt anticatalana que parla i escriu molt bé el català i gent que mai ha aconseguit parlar en català que és 'molt del país'. El patriotisme és més perillós que la religió, mal entès. I en tenim en el subconscient, espanyol o català, ep.
ResponEliminaNo et pensis, la segona generació, ja nascuda aqui, si que parlava prou en català, però després aixó es va perdre. I Cert, Al carrer de la Lanera a Ca n'Oriach, quasi tots els que hi vivien eren del mateix poble, fins i tot va venir el capellà - deien -.
EliminaHi ha gent molt 'catalanista' o 'espanyolista' que menysté les formes dialectals que 'li sonen estranyes', per exemple, com si fossin de pagerols, ho tenim tot molt mal entès.
ResponEliminaAixò de la solidaritat dels pobres també és relatiu, podria explicar casos de tota mena, idealitzar el passat és molt enganyós. A la meva humil escala i als barris on he treballat hi havia baralles i enfrontaments de tant en tant, també, i així ha estat sempre, per desgràcia.
ResponEliminaNo idealitzo, descric tres casos concrets i propers que he viscut en primera persona,.
EliminaCandel va molt més enllà dels tòpics vigents, no sé si s'ha llegit a fons. I no tots els pobres son 'bons' en els seus llibres, com sol passar.
ResponEliminaDels seus personatges, em quedo amb el limpia que s'enyorava a 30 mil pessetes per un home. I amb el 'gruica'....
EliminaEsto del hablar, tiene sus cosas curiosas. Tengo una nieta, que normalmente habla castellano, pero con su padre con el que discute mucho, a veces a gritos, siempre lo hace en catalán. Sin embargo su hermano, más pequeño, el padre le habla en catalán y él en castellano, no hay manera de que cambie. Yo, disfruto con estas cosas. Como tengo 7,se dan todas las variantes posibles, pienso que no hay explicación posible.
ResponEliminaPuix que parlen, que ho facin com vulguin. Mentre parlin, encara que discuteixin.
EliminaNo recodo com diu Tot barcelopna l'any però aquest recurs existia en el centre de secundària on jo treballava. I com ell explica era una necessitat per tots els alumnes però alguns s'espavilaven i a d'altres que no ho necessitaven poc esforç feien.
ResponEliminaAnys abans, potser als 80, les mares dels alumnes d'alumnes castellano parlants a casa em deien a les entrevistes que els parlés català que si hi havia alguna cosa que no entenien ja preguntarien. A més demanaven on podien anar per aprendre'n elles també.
Avui les coses són prou diferents. Em costa entendre el perquè. Deu ser que veníem d'uns temps i ara en venim d'uns altres. Hi havia moltes ganes de construir. Ara sembla que res estigui fet a gust de tothom o de ningú.
Serà l'evolució. Però quina?
Ja veus , jo tampoc puc respondre la teva pregunta.
Salut, Francesc.
Anna Babra
Miquel, la mujer de un amigo de mi hijo, venezolana, no le interesa el tema del catalán, ni para ella ni para su hija, ha hecho todo lo posible para meterla en un colegio inglés
ResponEliminaPienso, que para un latino sólo tiene interés los mercados de trabajo, de España y de USA, además tienen familia aquí y en USA
Crec que la inflexió es va produïr quan AZNAR en el seu segon mandat va exaltar el nacionalisme espanyol, l'espanyolitat, i aqui es va començar a engrandir el Nacionalisme català.
ResponEliminaTiene su parte el Aznar, pero mucho más la exigencia de la otra parte, con la normalizacion, Con niveles C1 y C2 en catalán para profesionales difícil de obtener. Ha pasado a ser una obligación
ResponEliminaMuy difícil, CAR RES. Cuando se aprobó el proyecto REIS, habían implicados dos cátedros, tres maestros de instituto, tres arquitectas (curioso), un profe del Químico de cuarto de Sarrià, una pediatra y el menda. Yo era el único que no tenía el nivel requerido de catalán para el proyecto (el C), pues los S Sociales querían que los responsables, además de un curriculum académico aceptable para el proyecto, tuvieran el correspondiente de catalán, aunque fuera mínimo, y tuve que sacármelo. No hubo problemas, pero no es fácil.
Elimina