Un dels avantatges que ha comportat la pandèmia amb les restriccions que ens ha infringit el Govern, ha estat el toc de queda, la suspensió de Festes Majors, els concerts en viu i en directe a les tantes de la nit dels xitxarerel-los musiqueros, la suspensió també dels castellers i que el públic pugués anar als camps de fútbol a cridar o insultar.
Però la vacunació del personal a tota pastilla, ha generat una serie d'efectes secundaris i tot aixó s'està fonent com la neu primavera - aixó Roy Batty no ho sabia -, i mira que el toc de queda m'anava bé, de 10 de la nit a les 6 del matí, que coincideix amb l'hora meva d'anar a dormir i de llevar-me, els concerts i el públic al fútbol tornarán o ja ho esyàn fent mica en mica i els castellers ja assajaven aquesta setmana. Quan deien ens en sortirem, pensaba que no es referien a aixó, potser havien d'haver dit, ens en lliurarem d'una vegada, però no ha estat així, i el pitjor de tot, han tornat les Festes Majors. Alegria i xerinola que és Festa Major.

Del 3 al 5 de septembre es cel·lebra la Festa Major de Sabadell. On vivim nosaltres al nord de la Creu Alta fregant Can Puigjaner, ni per la Festa Major de Sabadell ni per la de la Creu Alta ens toca cap tipus d'activitat lúdica, com a molt les cavalcades de reis o de Carnaval pasen properes de casa pel carrer Francesc Layret. I encara bo que la Festa Major de la Creu Alta és menor i molesta poc, aspecte que empitjora quan és la Festa Major de la vila. Enguany la Festa major de la Creu Alta es va cel·lebrar en la intimitat només els trabucaires, palplantas en cercle a la plaça de la Creu alta varen donar senyal de vida, sorollosa per cert.
Dit això, tornem a la cosa de la Festa Major, sincerament no entenc a l’any 2021 i successius, més alguns d’anteriors, quin sentit té celebrar la festa major, no hem collit ni sembrat res que hom sàpiga, ja tenim Tibidabo i Port Aventura per pujar a les atraccions i més segures que les de la fira que son una mica de nygo nygo.
No cal omplir l'eix Macià d'atracciones, paradetes i atraccions musicals que prou xivarri fan, o tallar pel mig l’eix Macià per eixordir als veïns durant quatre dies i quatre nits que dura la Festa Major i l'altre meitat plena de xiringuitos per que la gent mami més del compte, tot plegat per posar aquestes quatre atraccions i col·lapsar la ciutat o veure't obligat a fer gairebé una odissea per arribar amb el cotxe a casa teva; al cap i a la fi la gent se'n va de pont i els que es queden a preu exorbitant gaudeixen d’unes insegures i oneroses atraccions de fireta, fixeu-vos sinó en el preu dels “caballitos” sense anar més lluny, que fins i tot en Fèlix Millet ho consideraria un robatori.

Tornant a la fira, no si val a dir que a la mainada els hi fa il·lusió i que s’ha de mantenir la tradició, si és que els nanos tenen ja de tot, i si no hi ha fira els hi és ben bé igual, és a nosaltres si de cas (no en el meu cas) que ens pot la evocació de la fira de quan érem menuts. Però aleshores era diferent, no hi havia el que hi ha ara, només per la fira es podia pujar a les atraccions (un cop a l'any), no com actualment que en tenen sempre a l’abast les que vulguin.
A Sabadell, abans de l'arribada de la democracia, la fira la feien al Carrer de Vilarrùbies i a la plaça del Taulí, i tenia la seva raó de ser, eren temps de penúries i grisor i la fira significava un alè d'aire fresc, amb les atraccions, les paradetes, els xarlatans, la parada de xurros de la Floresta al començar a l'esquerra del carrer. Ara no en té cap, com tantes coses que encara mantenim del passat sense voler adaptar-nos al present que és el futur, no hem entès que el concepte de Festa major ha caducat, quan de fet ja en venia “per-se”, atès era un residu de les festes paganes de canvi de solstici, com els correfocs un espectacle atàvic, ideal per socarrimar-se mentre és fa el beneit pel bell mig del carrer malbaratant pólvora. Hauríem de començar a entendre que som al segle XXI i moltes coses i no tan sols la Festa Major, a segle d'avui no tenen cap raó de ser ni celebrar-se, car de seguir aixì continuarem ancorats en una espècie de dia de la marmota del passat del que no ens en sortim.
A banda, la Generalitat, tan l'actual, com l'anterior o la que vindrà, tan donades a demanar estudis inùtils o com a mínim en molts casos de dubtosa o peculiar utilidad, en podrien encarregar un del cost anual de les Festes Majors comptant les hores laborals perdudes i les despeses extraordinàries dels Ajuntaments en organitzar-les. La xifra seria de prou zeros com per rumiar la possibilitat de deixar de celebrar-les d'una punyetera vegada.
Baugman parlava de la societat líquida, però crec sinceramente que hi encertaba més  Mike Judge quan ens va parlar en la seva película IDIOCRACY, de la disgenèsica Societat de la idiocracia.