Cauen els mantres liberals un darrere l'altre a la Unió Europea —primer l'austeritat, ara el laissez faire— però aquí ens segueixen insistint amb què al mercat se'l mira i no se'l toca - JAVIER GALLEGO

- Mentre Europa es disposa a intervenir el mercat energètic, França nacionalitza la major elèctrica europea i Alemanya fa el mateix amb la filial alemanya de Gazprom, a Espanya s'embolica marró perquè Yolanda Díaz i Alberto Garzón els demanen als grans supermercats que renunciïn a part de els seus marges milionaris i baixin el preu de la cistella de la compra. Fins i tot la ministra de Defensa, Margarita Robles, diu als seus companys, la ministra de Treball i Economia Social i el ministre de Consum, que no facin aquestes propostes “que no els correspon”. La ministra de Defensa. És per riure's si no fos tan seriós.

Europa s'ha tornat bolivariana, França comunista i Alemanya és Veneçuela, segons el consens majoritari al nostre país on la socialdemocràcia d'Unidas Podemos s'anomena extrema esquerra. Cauen els mantres liberals un darrere l'altre a la Unió Europea —primer l'austeritat, ara el laissez faire— però aquí ens segueixen menjant el tarro amb què al mercat se'l mira i no se'l toca. Aquí ens segueixen repetint que apujar el salari mínim paralitza l'economia encara que ha passat el contrari les dues vegades en què el Govern ho ha elevat. Yolanda Díaz vol pujar-ne una tercera i els recorda als empresaris que els que més tenen, més han d'aportar, però se'ls rebel·len. Els demana que signin pujades salarials als nous convenis col·lectius i s'aixequen de la taula de negociació. A l'auxili dels patrons surt (oh, sorpresa) la dreta, però també el Banc d'Espanya, que s'hauria d'anomenar 'la Banca d'Espanya'. L'Executiu presenta aquesta setmana una proposta de llei per aprovar un impost extraordinari a la banca ia les elèctriques per la crisi que estem vivint i no es creuran qui s'hi oposa: també la dreta i la ultradreta. Contra tot pronòstic. Qui ho hagués dit.

Però siguem justos. Els liberals també estan preocupats pel preu desorbitat de la llum. Aquesta setmana li han enviat al Govern una proposta: fer que les elèctriques rebaixin la factura als que en redueixin el consum. És que s'han tornat socialcomunistes? No, amics, la idea és que la rebaixa la pagui l'Estat, és a dir, els diners dels ciutadans, perquè les elèctriques no perdin ni un duro. No és una rebaixa a la nostra butxaca, és treure'ns-ho d'una altra butxaca com vulgars trilers. És per riure's si no fos tan seriós.

Tots aquests que defensen el mercat davant dels ciutadans s'autodenominen 'constitucionalistes'. Em permeto recordar-los que “tota la riquesa del país en les diferents formes i sigui quina sigui la seva titularitat està subordinada a l'interès general. Es reconeix la iniciativa pública a l'activitat econòmica. Mitjançant llei es podrà reservar al sector públic recursos o serveis essencials, especialment en cas de monopoli i acordar així mateix la intervenció d'empreses quan així ho exigís l'interès general”. És l'article 128 de la Constitució espanyola, no la cubana. Els constitucionalistes són els que menys se l'han llegida.

La petició, que no imposició, de Díaz i Garzón a les grans superfícies perquè redueixin la cistella de la compra reduint beneficis hauria d'anar acompanyada d'ajudes al petit comerç perquè no en surti danyat. És una proposta millorable, però obre un debat necessari sobre qui suporta el pes de la inflació i la crisi. Obre un debat que a Espanya no es permet, és a dir, si l'Estat ha d'intervenir per protegir el ciutadà. Europa i la nostra Constitució diuen que sí, però al nostre país encara regeix la màxima de Rato: 'És el mercat, amic'. Al mercat, no se'l discuteix, se l'obeeix.