Sota el lema “Gent gran i fractura digital”, i organitzada per la Plataforma de Gent Gran i Pensionistes, s’acaba de celebrar al Congrés dels Diputats una jornada en defensa dels drets de les persones grans. La queixa principal ha estat la derivada de sentir-se segregades en un món digital. Consideren, i no sense raó, que la pandèmia, lluny d’alentir la transformació digital, l’ha accelerada. En acabar, han constatat que podien estar més marginats que abans de l’inici. Fer una gestió bancària, sanitària, a l’encalç d’un servei essencial o administratiu depèn, cada dia més, de tecnologies digitals. I la condició pretecnològica –que no pas tecnòfoba– de tanta gent gran no els ajuda a afrontar tràmits incomptables, ara ja ineludibles per moure’s en l’esfera econòmica, de la salut o, simplement, per gestionar despeses relacionades, per exemple, amb el consum de la llum o l’aigua.

Veient-se en aquesta situació, la gent gran –els que tenen dificultats per digitalitzar-se i adaptar-se a la transició tecnològica–, però encara ciutadans de ple dret, han dit prou. Proposen de moure’s en l’esfera política perquè l’ordenament jurídic reconegui el seu dret a ser atesos com ho han estat fins ara al món analògic, sense caure en segregacions associades al progrés. No és que no vulguin aprendre. És que si les seves facultats decauen i no aconsegueixen avançar, aspiren a preservar els drets guanyats en una vida de treball i taxes.

La reivindicació és oportuna. L’evolució de la piràmide d’edat l’avala. El 20% de la població espanyola (nou mi­lions de persones) ja té més de 65 anys. El 2030 aquest percentatge pujarà al 25%. I el 2050, al 33%. El grup de ciutadans compresos en aquest tram de més edat no deixa de créixer. O sigui que no només li interessa a la gent gran que s’atenguin les seves peticions. També els interessa als partits, que tenen en aquestes edats un graner de vots gens menyspreable. El que demana la gent gran –ja molt crítica amb la desatenció que pateixen les residències– no és gaire: que el servei robòtic o digital no desplaci del tot l’atenció personal presencial. En altres paraules, que s’humanitzi el món digital.

Els partits polítics tradicionals, de caire ideològic, tenen una raó addicional, no menor, per atendre aquestes peti­cions: evitar que al factor territorial –que ha impulsat formacions com Terol Existeix o Sòria Ja!, restant-los vots– s’hi afegeixi ara el factor edat, i que aquest propiciï el suport a altres formacions, traient-los nous electors.

Mai no és tard per aprendre. Amb aquesta idea al cap, unes 200 persones grans s'han acostat aquest 30 de setembre a la 'hackató sènior' que ha acollit el Poliesportiu Municipal de Bellvitge Sergio Manzano, a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). L'Ajuntament, amb la col·laboració de la Fundació "la Caixa" i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha organitzat una sèrie de tallers perquè les persones grans de la ciutat aprenguessin algunes de les funcions bàsiques del telèfon mòbil i de ciberseguretat. - Ho expliquen a la vanguardia i el periódico.