El filòsof sud-coreà Byung-Chul Han ha esdevingut una de les veus més crítiques i lúcides de la societat capitalista, i no per això poc prolífiques. Han publicat un llibre, La desaparició dels rituals, en què continua desentranyant els aspectes inquietants del que anomena "la societat del cansament", la societat contemporània, la societat digital, en què impera el culte a l'ego, la autoproducció i l'imperatiu de produir, eliminant el joc i el ritual, les fonts de la comunitat i l'autèntica llibertat.
En una entrevista a El País, Han parlaba sobre com el coronavirus ha accelerat de manera alarmant aquest procés particular de l'Antropocè en què s'extingeixen també els rituals, aquests actes que exigeixen una altra manera d'atenció, més propera a l'oració i l'involucrament de si que al consum i allò instantani. Han observat que el virus amenaça d'acabar amb els pocs rituals que ens quedaven, com donar-nos la mà o besar-nos en saludar. Igualment digne d'alarma és el fet que la tecnologia digital i l'Estat Zoom estan cada vegada més ben posicionats a l'epidèmia, ja sigui per a l'estat de vigilància biopolítica que es ve o simplement per al continu aïllament convertit en mercaderia.
Tot i la hipercomunicació digital, a la nostra societat la solitud i l'aïllament augmenten. Avui se'ns convida contínuament a comunicar les nostres opinions, necessitats, desitjos o preferències, fins i tot que expliquem la nostra vida. Cadascú es produeix i es representa a si mateix. Tothom fa el culte, l'adoració del jo. La tecnologia digital només exacerba l'alienació que pateix l'individu modern, que ha intercanviat la idea de llibertat que abans tenia a veure amb allò comunitari i poder escollir bé i participar en el bé comú però que actualment és sinònim de l'exercici del lliure albir i de la satisfacció dels desitjos personals.
La tecnologia digital no sols afecta les nostres relacions amb altres persones, afecta la nostra relació amb el coneixement en si mateix. A la societat del rendiment l'important és superar-se un mateix i enlairar-se sobre els altres. El coneixement es converteix en mera utilitat, en una cosa que adquirim per pujar la nostra performance. Això arriba fins a una mena de relació pornogràfica en què, com passa a les dinàmiques modernes del sexe sota la lògica de la performance i l'autosatisfacció, deixa d'haver-hi erotisme i comunitat. Doncs igual que en el sexe, en el coneixement podria o hi hauria d'haver erotisme, joc, possessió, gaudi estètic. Però això està absent en el domini del dataisme, la ideologia dominant que suggereix que tot és en el fons només informació i que si se'n té prou es pot resoldre qualsevol cosa. L'algorisme com a panacea. Han elaborat:
El dataisme és una forma pornogràfica de coneixement que anul·la el pensament. No hi ha un pensament basat en les dades. L'única cosa que es basa en les dades és el càlcul. El pensament és eròtic. Heidegger ho compara amb l'eros. El batre d'ales del déu Eros l'acariciava cada cop que feia un pas significatiu en el pensament i s'atrevia a aventurar-se en un terreny inexplorat. La transparència també és pornogràfica. Peter Handke diu en una de les anotacions: “Qui diu que el món ja està descobert?”. El món és més profund del que pensem.
El dataisme, la ideologia de capçalera de Silicon Valley, redueix el coneixement a dades i per tant elimina una dimensió del pensament que no és quantificable, però que és el que dóna sentit a la nostra existència. Com allò que no aconsegueix creuar la barrera d'un videoxat. La calor lleu d'un cos proper, la llum de les pupil·les que es comencen a dilatar, la sincronització de la respiració, etcètera. És la consagració del Gestell que Heidegger tant va assenyalar: la manera calculadora que "preformateja" la realitat o la naturalesa de tal manera que aquesta és tinguda, per default, com una sèrie d'objectes (o dades) que estan a la mà per ser usats per nosaltres, per ser consumits, per ser explotats.
Així, per al tecnòleg modern, l'arbre ja no és un arbre: ara a més de ser llenya o una possibilitat de fer diners, són dades. I si se'n tenen prou eventualment es podrà solucionar el problema de l'existència humana, allò "humà", que per ara està associat amb la mort, el patiment, el misteri de l'altre. - Luis Alberto Hara. (19.6.2020)
.png "English"){kind=small}
13 Comentaris
He llegit diversos llibres de Byung-Chul Han i són, certament, lúcids per desvetllar les entranyes de la societat postcapitalista en què agonitza l'eros, desapareixen els rituals i allò que és diferent... No obstant, ell pensa en termes d'Alemanya on resideix. Penso que els països mediterranis i el sud del món resisteix davant d'aquesta terrible homogeneïtzació de les societats i el pensament. Miro en la realitat espanyola i veig que els rituals continuen -penso en les tan injuriades processons de setmana santa, en els rituals de les festes, incloses les curses de braus, el manteniment de la litúrgia catòlica en baptismes, comunions, casaments i funerals. ..- La nostra societat, tan criticada al nord d'Europa com PIGGS, manté un estatus d'humanisme que altres societats capitalistes avançades han anat perdent, és com si fóssim en el fons poc inclinats a la modernitat. No vol dir que no ens afecti el que analitza Byung-Chul-Han, però és més matisat. Només cal veure la vida dels bars espanyols, les seves tertúlies, la manca de productivitat que tenalla la nostra economia... Penso que si el filòsof visqués en societats com l'espanyola, italiana, portuguesa o la grega, i ja no diguem la marroquina , veuria de manera diferent aquesta visió desoladora de la globalització i la deshumanització pel dataisme.
ResponEliminaEs posible, encara que cada vegada tenim més de societat com l'alemanya i menys de mediterrània, però tens raó, si Byung-Chul Han visquès a Sevilla, ho veuria tot d'una altra manera.
EliminaCrec que JOSELU fa un tractament acertat del escriptor Byung-Chul Han. Un és un i les seves circunstancies, que diria Ortega.
ResponEliminaLos ritos, pueden convivir perfectamente, con la tecnología de los datos, es la única forma de supervivencia, cada vez somos más y con más necesidades a cubrir. Las empresas que almacenen más datos digitalizados, son las triunfantes en una economía de mercado. Bueno y eso de que no tenga el encanto del sexo, no sé ,no es mi caso, todo el santo día estoy mirando curvas estadísticas, datos en fin, al menos me dan "vidilla",en mi jubilación. No es que llegue al orgasmo, pero sí, satisfacciones.
ResponEliminaA ver si lo he entendido. ¿A ser voyeur ahora se le llama mirar curvas estadísticas?
EliminaClaro, pero si sabes mirar, no todo el mundo mira y entiende. Me has recordado, los veranos calurosos en Córdoba:¡Niño apaga la luz,que nos ven desde fuera!Los balcones abiertos, la luz apagada, en la noche, que era el momento de coger algo de fresco
Elimina¿ Y quién se "pone" viendo curvas estadísticas ?. Menudo degenerado, yo para eso prefiero las curvas de la Cospedal.
EliminaEi, alto le seques, la Cospedal és per en Miquel i servidor.
EliminaA la Cospe ni mentarla........NI MENTARLA ........ agggggggggggggggggggggggggggggggg
EliminaOrtega i Gasset, que éren dos. Con Ramón i Cajal, o Rajoy i M.Rajoy.
ResponEliminaSe agradece, el comentario de Joselu sobre los ritos religiosos, como el caso de la Navidad y Semana Santa. La última, era el momento idóneo, para conocer el rito del amor de la juventud. Las chicas estrenaban vestidos, se quedaban hasta muy tarde en la calle, para ver las procesiones. Chicas y chicos todos muy guapos, preparados para el inicio del ritual.
ResponEliminaDesengañaos, ahora lo que se lleva es ligar por "Tinder" u otras plataformas similares. Una degeneración por la timidez y el miedo a hablarle a la chica de al lado, no vaya a ser que le digas "que guapa eres" y te denuncie por acoso.
ResponEliminaVes, eso de los ritos religiosos no son igual en Sevilla o Córdoba que en Sabadell o Terrasa, donde si hay alguna procesión es de cofradías de andaluces, como la de Can Puiggener. En esto somos más alemanes que españoles.
ResponElimina