Ho haviem comentat, a twitter amb Júlia Costa i algú més. N'estan fent un gra massa amb Alcarràs, A veure si la espectació aconseguirà superar les espectatives. Pensaba fer un escrit per comentar-ho tot i no haver vist la pel·lícula, car em sembla que sense veure-la, ja l'he vist, per l'allau de spoilers que s'han escampat; però no m'ha fet falta. Marc Marcé de regió7 ha posat el dit a la nafra dobre Alcarràs en aquest artricle. Perdoneu, però algú ho havia de dir.
ALCARRÀS NOMÉS POT DECEBRE
"No hi ha res que condicioni més la valoració que fem d’una pel·lícula que les expectatives amb què entrem al cinema. És automàtic: aquell títol tan recomanat, tan aplaudit, tan premiat, sempre ens fa dir que potser no n’hi ha per tant. Per contra, aquella pel·li que intuïm que pot estar bé però de la qual no esperem gran cosa té tots els números per semblar-nos esplèndida. Aquest mecanisme tan pervers i inevitable serà devastador per a «Alcarràs», la producció en català que ha aconseguit un èxit històric a Berlín. Des del minut en què es va conèixer el guardó hi ha hagut una allau d’atenció mediàtica completament lògica que ha anat acompanyada d’elogis sense mesura. El passat 26 d'abril els dos programes principals de la ràdio catalana es van emetre des del poble del Segrià, i TV3 li va dedicar un altre cop el magazín de la tarda, formant una simfonia d’elogis que no vèiem des del Barça dels sis títols. No hi ha cap pel·lícula que pugui sobreviure a un nivell d’adulació tan estratosfèric. Segur que la pel·lícula és magnífica, però li serà impossible complir les expectatives. L’atenció és totalment merescuda i l’elogi és necessari, però l’ensucrament massiu generarà decepció. I no li convé. Com sempre passa en aquest país: entre poc i massa"...
... I, finalment, la setmana passada, en castellà i a Movistar+ vaig veure Alcarràs, i, francament, ni fred ni calor, molt ben feta, regularment fotografiada, molt bones actuacions d'actors no professionals, però la pel·lícula no emociona, la veus sempre des d'una distància llunyana, com si no anès amb tu. Ja em va passar amb estiu 1993, que patia el mateix problema. Potser amb actors professionals, que segurament ho haurien fet pijor, la pel·lícula hauria resultat més creïble. No ho sé, però Alcarràs és una pel·lícula que, com ja passaba amb estiu 1993, no aconsegueix emocionar, que hi entris, que et creguis la història. Potser per aixó no ha passat el tall dels Oscars, per manca de credibilitat. O potser per que, de tant real, no ho he sapigut veure. Com deia Marc Marcé, Alcarràs només pot decebre.
.png "English"){kind=small}
14 Comentaris
No me gustó para nada.
ResponEliminaesperaba más.
Salut
Jo no esperava res especialment, llevat que sabia que havia guanyat l'Ós d'or a Berlín, i em vaig quedar molt satisfet. És una pel·lícula documental que revela molt bé -fins a cert punt perquè no apareixen els immigrants agafant la fruita- la vida interna d'una família de Lleida, vida que vaig conèixer molt bé quan era estudiant i vaig treballar en una cooperativa de fruita d'Albatarrech, a prop de la capital. Jo no sé què esperaves, però és una pel·lícula, dins del seu gènere, autèntica i convincent. No crec que a Berlín li hagin donat el premi de franc. Jo no vaig anar amb expectatives i em vaig dedicar a deixar-me sorprendre.
ResponEliminaEl problema rau en que no em va emocionar, i anava predisposat a acceptar-la, però em va fagtar alguna cosa, no em va fer ni fred ni calor. Potser es la manera de filmar la película, que no s'endinsa, sino que es manté distant com si no anés amb la directora. No ho sé, i no dic pas que sigui dolenta. està be, i els actors ho fan molt bé, potser massa i tot, de tant autèntics que són, deixen de semblar-ho.
EliminaPotser si l'hagus vist en la versió original, m'hauria arribat més, pero a movistar la tenien en Castellà
EliminaDoncs haver-la anat a veure al cinema on era en català, molt tancat per cert. I no penso que el cinema ens hagi de crear emocions i estaria el problema de definir una emoció. A mi no em va suscitar emocions sentimentals, però sí la percepció de la vida d'un grup de persones que desconeixia i això és emocionant.
EliminaFa segles que no vaig al cinema, pero si que hi hauria d'haver anat per veure-la en versió original. Quan a l'accent, cap problema, el meu sogre era de Seros. Per cert que a la pel·lícula i surten unes caixes de la cooperativa de Seros. Seros fruits
EliminaPuc dir que vaig veure els 20 minuts primers, a casa, també en castejano (més o menys) després em vaig adormir. No estic fent una crítica, per quer no em considero persona entesa amb cinema. Es allò que es diu: o t'agrada o no t'agrada.
ResponEliminaA mi en va passar amb estiu 1993, vaig veure'n 20 minuts i la vaig deixar...
EliminaCoincido contigo Francesc y yo no la he visto con expectativa ninguna. A mi me ha parecido una sucesión de estampas costumbristas, así ,como quien ojea un álbum de fotos o uno de esos videos domésticos de las vacaciones o las bodas cuando no conoces a la familia, entrañable para quien los conozca y haya vivido, para los de fuera... cero patatero, no emociona nada. Es muy difícil conectarte cuando del otro lado no hay emoción... o al menos eso me ha parecido a mi.
ResponEliminaUn abrazo fuerte!
Como lea estos comentarios Carla Simón, se va a molestar con todos nostros, menos con Joselu.
EliminaUn abrazo
No la he visto,pero por las críticas que hacéis, no me entra ganas de verla.Tengo en cola muchas series esperando visionar,no doy abastos. Por otra parte,jmañana empiza el fútbol, estaré muy ocupado.Es que no tengo tiempo para todo.
ResponEliminaMañana el Girona y el Sábado a las dos el derby.
EliminaYo la vi ya hace unas semanas en las plataformas. Y creí haberos comentado que me parecía un "nyap".
ResponEliminaUn guion pobre, una realización muy plana, y unos personajes que no acaban de convencer.
Y es un tema y un lugar que podrían dar para hilvanar una gran historia. . . pero, solo se queda en la "Crónica d´un Pagès Emprenyat".
Pero como siempre, queda mejor siempre el cine "independiente", realizado al "natural", con actores no profesionales. . . .muy "cuqui" y muy "intelectual".
Puestos a ver cine español de ultima hornada con un mínimo de dignidad, os recomiendo "Pan de Limón con Semillas de Amapola".
https://es.wikipedia.org/wiki/Pan_de_lim%C3%B3n_con_semillas_de_amapola#:~:text=Pan%20de%20lim%C3%B3n%20con%20semillas%20de%20amapola%20es,hom%C3%B3nima%20de%202016%20de%20Cristina%20Campos.%201%20%E2%80%8B
Al menos aquí nos cuentan una historia de una manera estructurada, no es nada ambiciosa, pero puede ser una buena elección para la tarde de un sábado.
Buscaré la pel·lícula que recomanes. El que no entenc és que si de la colla que som aquí només li ha agradat a un, d'on ve l'exit de públoici crítica que ens venen.
Elimina