Un informe aprovat pel Consell Científic del parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter assegura que els projectes de parcs eòlics marins previstos al golf de Roses no tenen prou garanties mediambientals. En aquest document, el Consell denuncia el fort impacte ambiental i paisatgístic que tindria la construcció d’un parc eòlic a la zona del Cap de Creus, i demana als gestors i polítics que no autoritzin cap de les infraestructures que hi ha projectades. En segon lloc, també els preocupa l’arribada a terra de les conduccions elèctriques que transportaran l’energia, que passarien molt a prop de la zona protegida de les illes Medes i que tindrien afectacions «incompatibles amb els objectius del Parc Natural».

Finalment, el tercer punt que els preocupa és l’impacte paisatgístic des del Parc Natural, que segons indiquen pràcticament no s’ha tingut en compte. Segons alerten, els aerogeneradors «modificaran greument la percepció visual que els visitants tenen del Parc», ja que seran visibles des de pràcticament qualsevol punt i artificialitzaran el paisatge, que tal i com indiquen «és un element clau en es objectius de conservació del Parc Natural». Dit aixì de pasada amb el mal que s'ha fet al paisatge de la costa Brava, parlar ara d'artificialització del paisatge, sembla un acudit, a banda que si mireu la foto, jo hi trobo molta bellesa estética.

Quina sorpresa, que estrany, no havia passat mai. I és que en aquest país nostre tan petit i escadusser, té en la majoria dels seus ciutadans o entitats una justa correspondència en el comportament de la cosa quotidiana. Una de les activitats preferides d'aquests ciutadans o entitats es viure instal·lats en la cultura del NO!. Que s'ha de fer un abocador, o una presó, o ha de passar el TAV, que a més a més aquest mateix ciutadà exigeix es facin ja!, Ah! si que s'ha de fer, però no al meu poble que em molesta, que ho facin al del veí, i així s'ho van passant de poble a poble com en una espècie de joc de l'oca, i qualsevol obra pública per aquesta ruqueria intransigent i sovint desinformada d'aquests experts en la cultura del NO!, ens costa a tots plegats molt més temps i diners, perquè finalment s'acaba fent. Aquesta cultura del NO! té algunes vegades raons de pes, però sovint no és així o són molt peregrines. Recordo fa anys a Alacant un barri molt degradat que hi havia entrant a ma dreta. Portaven més de tres o quatre anys muntant cassolades perquè els hi posessin un centre de rehabilitació per a drogodependents. Finalment l'ajuntament els hi va fer cas i els hi va posar, ai las! després muntaven les cassolades altra volta perquè no el volien al seu barri, exigien (exigir és bàsic i fonamental en la cultura del NO!) que el posessin al barri de San Juan que era a l'altra banda de la carretera. A la Roca del Vallès es varen posar com una moto quan els hi varen fer la presó (aquí tornem a la ignorància i desconeixement) atès aquesta presó no és a la Roca, sinó al terme Municipal de la Roca, i per cert, és més a la vora gairebé de Granollers que de la Roca.

Fa quatre anys, El principal grup funerari d’Espanya, Mémora, va demanar una llicència d’obres a la Rambla d’Ibèria de Sabadell per construir un nou tanatori a la ciutat. El tanatori de la Rambla d’Ibèria s’ubicaria en una nau industrial, situada al número 139-141, que hauria de ser adaptada als nous usos després d’unes obres. 

Òbviament, off course, per supuesting, i com havia de ser, els veïns de la Rambla Ibèria es varen oposar al Tanatori i la Rambla es va omplir de pancartes com la de la foto que vaig fer ahir. L'oposició veïnal gairebé sempre pixa fora de test i és sistemàtica, sigui el que sigui que es vulgui fer al barri, sempre hi ha oposició. Els opositors són segurament els mateixos que demanen solidaritat amb les dones, que volen acollir, que diuen no a la guerra, o que també són Charlie Hebdo, però el Tanatori, a un altre barri.

Si es queixessin de l'obscenitat d'empreses com el grup Mémora, que juguen amb la mort cobrant preus astronòmics per un enterrament que hauria de ser a cost zero o gairebé, ho entendria. A Barcelona l'ajuntament intenta crear una Funerària Municipal que sortiria un 40% més econòmica que aquests depredadors de la mort. Però no, simplement es queixen de vici, són la Catalunya i el veïnatge del nyec, nyec, aquells que no els hi agrada res i que estan en contra de tot, que reclamen per tot, però que no volen res a casa seva. Per cert, finalment el Tanatori de Mèmora no es va instal·lar a la Rambla Ibèria.