Hi ha un vell acudit d'Eugenio, que avui no el podria explicari el desaparegut humorista. És el d'una senyora de 80 anys, que va a la comissaria a denunciar que l'han violat, i en preguntar-li el policia com ha estat, ella contesta, oh! fa més de seixanta anys, però és que encara em fa il·lusió recordar-ho. 
El que se m'acut és que quan l'Eugenio explicava aquest acudit, no només rèiem i ens feia gràcia, sinó que no érem conscients del que representava i que consideràvem normal el comportament de la senyora, en una visió masclista que en principi sembla hem superat. De fet hi ha molts acudits d'abans d'Eugenio, el Perich, Chiquito de la Calçada, Martes y Trece i ja no dic Arévalo que a dia d'avui no són políticament correctes, de gangosos, marietes, minusvàlids.
Hi he pensat a ran de l'expulsió fulminant de Manel Vidal del programa Zona Franca de TV3 per fer un gag on comparava el PSC amb una esvàstica dels nazis, i clar, ja s'ha esvalotat el galliner i s' ha reobert el controvertit tema dels límits de la llibertat d?expressió. Quin assumpte més complex. Fins on pot arribar el periodista o comunicador a les seves opinions, bromes o informacions que puguin acabar afectant els drets de la vida privada de qualsevol ciutadà o enaltir discursos de l'odi. 
On és la frontera? resposta difícil, depén de l'epóca i les seves circumstàncies i ara no seria la millor época per fer humor transgresor, encara que l'humor precisament és aixó, transgressó, car sinó només és una gracieta complaent amb l'amo, perque no s'enfadi.

En el cas que ens ocupa, el gag banalitza el nazisme i TV3, com a televisió pública i empresa amb les seves responsabilitats jurídiques, entén que això no és tolerable i castiga el col·laborador amb l'acomiadament. El problema és que a una part de la seva audiència, acostumada als excessos de les xarxes socials, la decisió els pugui semblar exagerada, i, per això, el cas ha generat tanta polèmica i s'ha valorat que la llibertat d'expressió ha estat atacada . L'única conclusió possible és que, malgrat les crítiques, seria òptim que els mitjans actuessin amb rigor o es corre el risc que la selva de les xarxes els envaeixi i qualsevol transgressió gratuïta sigui acceptada com una cosa normal.
El director de TV3 Sigfrid Gras, ha concedit una entrevista a 'El Món a RAC1' per parlar del tema. «TV3 no és ‘La sotana’ i hem d'exercir com la televisió pública que som. Amb el programa 'Zona Franca' buscàvem un canvi generacional i érem conscients que era una aposta que tenia riscos». A més, ha revelat que hi haurà canvis al programa i que la frase inicial de Puta Nit i Bona Espanya (Puta Nit i Bona Espanya) ja no té recorregut a l'espai.
Hi ha alguna excepció, de fer humor transgresor, intel·ligent i bo, però Gila i Tip i Coll ja no actuen, o que hom sàpiga ningú els ha substituit.