Hi ha un vell acudit d'Eugenio, que avui no el podria explicari el desaparegut humorista. És el d'una senyora de 80 anys, que va a la comissaria a denunciar que l'han violat, i en preguntar-li el policia com ha estat, ella contesta, oh! fa més de seixanta anys, però és que encara em fa il·lusió recordar-ho.
El que se m'acut és que quan l'Eugenio explicava aquest acudit, no només rèiem i ens feia gràcia, sinó que no érem conscients del que representava i que consideràvem normal el comportament de la senyora, en una visió masclista que en principi sembla hem superat. De fet hi ha molts acudits d'abans d'Eugenio, el Perich, Chiquito de la Calçada, Martes y Trece i ja no dic Arévalo que a dia d'avui no són políticament correctes, de gangosos, marietes, minusvàlids.
Hi he pensat a ran de l'expulsió fulminant de Manel Vidal del programa Zona Franca de TV3 per fer un gag on comparava el PSC amb una esvàstica dels nazis, i clar, ja s'ha esvalotat el galliner i s' ha reobert el controvertit tema dels límits de la llibertat d?expressió. Quin assumpte més complex. Fins on pot arribar el periodista o comunicador a les seves opinions, bromes o informacions que puguin acabar afectant els drets de la vida privada de qualsevol ciutadà o enaltir discursos de l'odi.
On és la frontera? resposta difícil, depén de l'epóca i les seves circumstàncies i ara no seria la millor época per fer humor transgresor, encara que l'humor precisament és aixó, transgressó, car sinó només és una gracieta complaent amb l'amo, perque no s'enfadi.
En el cas que ens ocupa, el gag banalitza el nazisme i TV3, com a televisió pública i empresa amb les seves responsabilitats jurídiques, entén que això no és tolerable i castiga el col·laborador amb l'acomiadament. El problema és que a una part de la seva audiència, acostumada als excessos de les xarxes socials, la decisió els pugui semblar exagerada, i, per això, el cas ha generat tanta polèmica i s'ha valorat que la llibertat d'expressió ha estat atacada . L'única conclusió possible és que, malgrat les crítiques, seria òptim que els mitjans actuessin amb rigor o es corre el risc que la selva de les xarxes els envaeixi i qualsevol transgressió gratuïta sigui acceptada com una cosa normal.
El director de TV3 Sigfrid Gras, ha concedit una entrevista a 'El Món a RAC1' per parlar del tema. «TV3 no és ‘La sotana’ i hem d'exercir com la televisió pública que som. Amb el programa 'Zona Franca' buscàvem un canvi generacional i érem conscients que era una aposta que tenia riscos». A més, ha revelat que hi haurà canvis al programa i que la frase inicial de Puta Nit i Bona Espanya (Puta Nit i Bona Espanya) ja no té recorregut a l'espai.
Hi ha alguna excepció, de fer humor transgresor, intel·ligent i bo, però Gila i Tip i Coll ja no actuen, o que hom sàpiga ningú els ha substituit.
.png "English"){kind=small}
17 Comentaris
También hay mucho necio que se ampara en la libertad de expresión (u otras libertades) para dar salida a sus necedades. Peor todavía quien dé pábulo a ellas. La salida de tono con referencia a la guerra de religiones o poco menos el otro día del señor que aspira a ganar las elecciones desde la derecha también es expresión de libertad pero de gran necedad cuando no de incitación al odio (no digamos quien tiene más todavía a su derecha) Una cosa es libertad, otra prudencia, pero muchos no parecen advertirlo, porque detrás siempre hay un beneficio: o crematística de audiencia de cadenas o electoralista. Asco.
ResponEliminaEste seria el caso, más de politica que de humor, pero la línea que separa lo tolerable de lo intolerable es muy fina. Si hubiesen hecho la alusión de la esvàstica a otro Partido, a muchos les habria parecido menos lesivo, i cluido el propio partido o algunos de sus militantes.
ResponEliminaEn este caso no creo fuera por la audiencia, la hora golfa del programa no és la más adecuada. Ah! los de 'vaya semanita' de la tele vasca han hecho gags terribles y en tiempos en que aún coleaba ETA,y no cesaron a nadie en su dia.
Saludos.
Es el problema. ¿Cuál es el problema? pues que las televisiones públicas, las que no tendrían que tener un director a dedo político, sino que tendría que ser por elección de calidad profesional, se deben a quien manda en cada momento en la esfera del país.
ResponEliminaCuando el poder lo detentaron los de CiU y los Neo/CiU, todo era francachela contra todo aquello que no fuera de su cuerda.
Ahi la Empar Moliner, la Pilar Rahola y alguno más que cobraban 60.000 euros anuales por media hora de programa cada día de lunes a jueves . (Anuario de TVE3)
Hoy las cosas han cambiado, manda ER, la misma que manda en el Gobierno Central, pues sin sus votos no hay presupuestos y a cambio recibe los votos de PSC para detentar el poder mediático.
Ojo, porque quien a hierro mata a hierro muere, y se volverán las tornas una y mil veces.
TVEN3 no es puta, era la mejor de España cuando empezó, quien la prostituye son los políticos, no te quepa duda.
salut
Hoy las cosa han cambiado
Ja, lo de piuta era un joc de paraules amb l'inici del programa.- Guaita la Rahola 1.700 euritos per programa a.FAQS, aixó si que es patriotisme.
ResponEliminaEl problema és que costa posar uns límits quan hi ha una frivolització generalitzada d'un munt de coses i avui, en general, no tan sols a TV3, el mal gust i la grolleria semblen guais.
ResponEliminaSobre el famós acudit, és molt antic, l'he sentit explicar amb monges de protagonistes i situat en guerres diverses, el mateix que un altre en el qual uns soldats volen violar monges i 'perdonar' la més velleta, la qual protesta dient 'oh, no, la guerra és la guerra'. Aquest ja surt a alguna novel·la de Pio Baroja, situat a les guerres carlistes i suposo que trobaríem referències més antigues.
Malauradament la violació de velletes no és res extraordinari, fa anys hi va haver un assassí en sèrie a Santander que s'hi dedicava, també les assassinava, i a les residències de gent gran s'han donat casos horribles, que no semblen trasbalsar-nos gaire, per cert. Un altre tema és fer servir a tort i a dret 'puta' o 'fill de puta', a la tele, al teatre i als comentaris quotidians de molta gent, mentre que d'altres insults com 'maricon' ja no son gens habituals.
Nosaltres canvíem, els valors evolucionen i el llenguatge i l'humor han de canviar i, de fet, afortunadament, evolucionen.
Per cert, dels acudits d'Eugenio més d'un noranta per cent, avui, els trobo horribles, i admeto que havia rigut molt. Tampoc no tinc sacralitzats els humoristes d'abans, el que passa és que la memòria és molt selectiva i enganyosa.
ResponEliminaA mi em passa igual, molts dels zus acudits són mot fluixets, la gracia rau en com ell els explicava.
EliminaPero Gila segueix vigent abans i ara, igual de Tip i Coll. És difícil, pero s'ha d'intentar fer humor àcid pero intel·ligent. I més en els temps actuals.
ResponEliminaL'Humor es crema molt aviat, en general. Per cert, ja fa molt de temps que el Polònia no em fa gaire gràcia però sembla que no pots tocar segons què. Posar límits és difícil i quan s'obre aixetes costa molt de tancar-les, de tota manera no passa tan sols amb l'humor, també amb moltes altres coses i personatges. De vegades els diaris i teles fitxen gent que ven (Moran, Sostres, Dedéu, Rahola...) fins que, com era d'esperar, es passen de la ratlla i aleshores els seguidors que els reien les gràcies protesten i ells van rebotant per d'altres indrets..
ResponEliminaDe tota manera esperar neutralitaf dels mitjans, privats però, també, públics, és un miratge, tot depèn de qui mana i es passen temporades de tota mena. Aquella TV3 tan lloada va tenir al davant un guillat com el Quintà, al mon passen coses molt estranyes i surrealistes.
ResponEliminaNo he visto todos los "Vaya semanita" pero siempre me gustaron mucho. El humor vasco ha sido un humor vascongado y muy próximo al de los de más abajo del mapa. He tratado a vascos desde mi infancia porque allí no tenían universidad pública y venían para acá muchos estudiantes y eran lo más divertido que te puedas imaginar. Daban salsa y vidilla a los de mi entorno. Sé también por amigos que viven allá que el programa fue muy bien acogido, porque limaba la tragedia -ojo, no la anulaba ni blanqueaba- de la barbarie ETA y de los autismos políticos. Y es que el humor tiene su espacio para superar situaciones. Es expresión, tanto como emisor como receptor, de la mente humana. Necesario. Para ya digo, hay humor, ironía y necedad, todo distinto.
ResponEliminaEn el fondo existe el humor zafio y el humor inteligente.
ResponEliminaNadie se ha planteado en los comentarios que el humor es catarsis, es una válvula de escape de las tensiones y una vacuna mas que efectiva contra la mala leche.
ResponEliminaEl humor de Gila es atemporal, sus chistes sobre la guerra se podrían aplicar muy bien a la guerra de Ucrania, con los rusos llamando por teléfono a los ucranianos y pidiendo una tregua para echar unos vodkas, y jugar una timba de cartas sin interrupciones de la artillería, o pidiendo cañones con agujero, ya que la ultima remesa era defectuosa.
Tip y Coll eran unos genios del absurdo, que tendrían que tener un monumento delante de Las Cortes, a ver si alguno de sus moradores tomaba nota y al menos podría intervenir sin aspavientos ni dramatismo impostado en el hemiciclo.
Penoso es el capítulo de los "ofendiditos". No hay quien haga chistes sobre sordos, mudos, tartajas, cojos ni jorobados, no vaya a ser que te denuncien por ofender a los discapacitados.
No hablemos ya sobre el humor racial. El cómic "Maki Navaja" del Ivá estaria censurado, por tratar a uno de los personajes con el apodo del "Moromierda".
Al sobrepeso, ni nombrarlo.
Me sigo riendo con los chistes sobre cojos, y yo estoy en esa situación, la tortuga de mis sobrina me sacaría en una carrera diez metros de ventaja hasta la esquina de mi calle, ¡¡ Y me rio de mi mismo !!.
Nos estamos cargando un remedio para conservar la cordura en tiempos donde la necesitamos mas que nunca, y fomentando los desequilibrios mentales. Según la ultima estadística, el veinte por ciento de la población española toma ansiolíticos o somníferos.
¡¡ Mas cachondeo y menos dormidina !!, ¡¡ mas Platón y menos Prozac, y menos autocompasión !!.
Divirtámonos hasta morir, que deia Neil Postmann. Recordo una frase ja en desús: petar-se de riure, o fer-se un panxó de riure.
ResponEliminaEstoy de acuerdo con JULIA, pero tb con RODERICUS, es verdad que es bueno que se nos meta en la cabeza que hay cosas que deben cambiar en la mentalidad de todos y el desterrar ataques a todos los colectivos diferentes está bien, pero dicho esto, tampoco me parece de recibo demonizarlo todo, cada cosa en su contexto histórico temporal porque si no, nos lo cargamos todo y otra cosa muy saludable como dice RODERICUS es, aprender a reinos de nosotros mismos. A mi me parece que el límite de la libertad de expresión lo marca la intencionalidad del sujeto y su buen o mal gusto, porque como dice JULIA, la zafiedad se ha normalizado. Hay cosas que, las diga quien las diga, ni proceden, ni aportan nada más que provocar y molestar gratuitamente...si esa es la única finalidad, por mi fuera! ; )
ResponEliminaMuchos besos y buen finde para todos!
Y depende también del tiempo, o no nos reíamos con Benny Hill y sus esquetches machistas a más no poder. O fevisando Autopista de el Perich, solo se podrian pubkicar a dia de hoy el 30 por ciento de sus aforismos.
EliminaBuen fin de semana.
¡Ah! que lo olvidaba y despolitizar las cadenas de TV ! y todo...
ResponEliminaHacer humor requiere inteligencia, la risotada fácil está sobrevalorada ; )