Fa una dècada, Marie Kondo esdevingué la gran guru de l'ordre. Un darrere l'altre ha publicat llibres que parlen de la necessitat d'ordenar casa teva, de col·locar els jerseis, les faldilles i el que sigui just on toca i perfectament classificat. Que una idea tan prima arribés a convertir-se en un mètode de superació demostra de quina matèria està fet el món on vivim. Ara acaba de publicar un llibre nou: El mètode kurashi: com organitzar el teu espai per crear el teu estil de vida ideal. Quan algú publica un llibre nou, és bo per a la promoció no repetir el mateix que ja va dir quan va publicar els llibres anteriors. Hi ha d'haver algun detall que reactivi el fervor dels admiradors. Això és el que la japonesa ha fet. A les entrevistes que li fan ara, Kondo ressalta que s'ha deixat anar, que ja no és tan ordenada com abans.
Poden imaginar-se els titulars. Tots remarquen que s'ha deixat vèncer per la realitat i que ara es comporta de manera mandrosa i autoindulgent. Els motius que l'han portat a aquesta situació és que, als dos fills que tenia, se'n va afegir un altre el 2021. Això li va fer veure la llum: tres fills petits donen molta feina, de manera que ha decidit dedicar menys temps a tenir-lo tot organitzat i estar més amb les criatures: “Ara m'adono que, per mi, és important passar més temps amb els nens a casa, i gaudir-ho”. Fins i tot el tercer fill no se n'ha adonat.
I Kondo ha descobert la sopa d'all, el sentit de la vida, s'ha adonat de que només es pot trobar la felicitat familiar en el caos, en el desordre mig desordenat, en el mitjó desaparellat, i aixó que només té criatures, que quan tingui adolescents sabrá que és realment el desordre total, el caos, el acabose. Francament, crec que hauria de disculpar-se, de demanar perdó a tots els que ens ha fet sentir culpables durant 10 anys de ser uns perfectes desordenats casolans. És el mínim que se li hauria d'exigir. El canvi d'actitud té una part positiva, ja que ha estat propiciat per l'arribada del seu tercer fill, i en un país com el Japó en que les autoritats están preocupades per la baixa natalitat, Kondo amb tres criatures és tot un exemple, que crec és mereix un premi. Clar que la señora Kondo i familia viuen, moren o habiten a Los Ángeles no de Charlie sinó de California.
Eso, es que ella no vive en Tokio, sino en California.
ResponEliminaDe todas formas, eso de ordenar las cosas es básico para vivir en una casa con tres hijos, lo que no puede ser es el fanatismo de esta mujer con los colores, las tallas, las medidas y demás.
Todo, como dice Aristóteles, en su término medio.
Salut
La realitat es tossuda y quan Kondo s'ha trobat la casa amb tres fills i l'home, ha hagut de plegar veles.
EliminaEsta lista y aprovechada (los aprovechados siempre sacan beneficios de los tontos o los desvalidos) no va a enseñar a aprovechar un espacio de cinco metros cuadrados a millones de personas y menos a los homeless. Más bien habrá aprendido de ellos, aunque no creo que para su propio uso. Y ojalá descubriera las sopas de ajo. Eso sí que sería virtud. Ahora en mi edad provecta estoy descubriendo la delicia y la nutrición de unas sopas de ajo que tanto gustaban a mi padre. Él me decía que en la posguerra -aunque ya venía de antes, de siempre- era la comida ordinaria. Y el desayuno obligado y tonificante (si le añades uno o dos huevos ni te cuento) Esta personaje, la Kondo, es de las que pretende acaso enseñar al barbo a nadar. Pero ya se sabe, pone en marcha la industria y se enganchan a ella más listos y muchos más tontos.
ResponEliminaSopa de ajo, dices. Mi padre hacia sopa de farigola (tomillo), ytambien un linimiento casero. La fórmula es: la semilla de las amapolas, romero, alcanfor, alcohol y un poco de aceite, todo bien mezclado, y de ahí sale un liniment que es mano de santo - decia él -
EliminaMi madre, para que comiera (se ve que tenia poco apetito) me obligaba a beber por la mañana, cerveza natural en un vaso con un huevo crudo dentro....