El 16 de novembre de 2023, l'estat d'Ohio executarà Keith LaMar, que és al corredor de la mort des de fa 28 anys per un crim del qual es declara innocent. El pianista de jazz establert a Nova York Albert Marquès va conèixer el cas arran de les protestes que van seguir l'assassinat de George Floyd a mans de la policia el 25 de maig del 2020. Aleshores, el seu veí Brian Jackson, famós per les seves col·laboracions amb Gil Scott-Heron, li va dir: "I si protestem abans que els matin i no després?"
La història de LaMar va causar un gran impacte al pianista català. "L'ONU diu que més de 28 dies en una cel·la d'aïllament causa danys cerebrals irreparables", explica per telèfon des de casa de Brooklyn. LaMar fa 28 anys, 28 anys que ha dedicat a llegir ia escriure i, més recentment, a fer un disc de jazz amb Albert Marquès on ell recita els seus versos per telèfon. Es diu 'Freedom first' (2022), i, amb composicions originals i 'standards', és el primer disc de la història d'un artista que es troba al corredor de la mort i el presenta a Barcelona el 2 de febrer dins del Irídia Fest a la sala Paral·lel 62.
"S'ha demostrat que el judici no va ser just, però se n'ocupa el braç legal. Jo, mitjançant la música, molesto el governador d'Ohio, contribueixo a donar-lo a conèixer i faig campanya contra la pena de mort; a més, això humanitza a la gent que està a la presó", diu Marquès. Anant al concert, la gent ajuda la campanya Justice for Keith Lamar, a menys d'un any de la data prevista per a l'execució.
"Als Estats Units s'executa una persona cada dues o tres setmanes, és un tema tabú, està invisibilitzat, però sabem de dos casos d'activisme que van aturar execucions a l'últim any", explica. El de Julius Jones, a qui dues hores abans (després de l'últim sopar i d'acomiadar-se dels seus familiars) se'l van canviar per una cadena perpètua no revisable, i el de Melissa Lucio, que tindrà un nou judici. "Aquesta és la referència –diu Marquès–, Keith vol tenir un nou judici i prefereix ser executat a la cadena perpètua no revisable".
"Mai hauria imaginat que això es faria tan gran", assegura Marquès, que va començar "fent manis" (manifestacions als carrers de Nova York en què es van involucrar més de 60 músics) i que està actuant amb el projecte tant als Estats Units com a Europa. A més, acaba de recoferir un premi al 8è Congrés Mundial Contra la Pena de Mort, a Berlín.
"John Coltrane em va salvar la vida", ha dit LaMar. "Si no fos per 'A love supreme', estic segur que m'hauria perdut. Ho escoltava cada dia i va tornar a connectar alguna cosa en mi, va canviar els circuits del meu cervell i em va obrir d'una manera que em va permetre veure les coses (sobretot a mi mateix) a través d'una lent més àmplia. Necessitava això, alliberar la meva ment, per continuar vivint i respirant”.
Albert Marquès, Justice for Keith LaMar
La pena de muerte me aterra.
ResponEliminaNo estoy preparado para digerirla. Hablan de EEUU, pero nos olvidamos del pais que no pone objeciones para ejercerla y del que nunca vemos manifestaciones, Japón. Allí está aceptada como lo más normal.
Als EUA sovint hi ha - casualment negres - al corredor de la mort, tot io ser en bastats casos innocents, Simplement són negres, i aixó ja els fa culpables.
EliminaLlevo toda la vida tratando de tomar postura. Ya llegué a la conclusión de que no puedo o no sé. A veces la aceptaría y otras, me parece mal e incluso inútil. Un lío.
ResponEliminaNo soluciona res la pena de mort. De fet qui és pot arrogar la pretensió de ordenar la mort d'una altra persona.
ResponElimina