“El tertulianès, el català de les tertúlies, es deforma quan hi treuen el cap les interferències, els barbarismes, els errors gramaticals o les frases estrafetes. No tot són errors. Hi ha expressions tòpiques i paraules buides pròpies d’un llenguatge burocràtic o polític, i també les expressions d’autodefensa retòrica i els allargaments dialèctics. L'èxit del gènere de la tertúlia ha provocat que en comptes d’especialistes (epidemiòlegs, sociòlegs, politòlegs…) es crei la figura dels totòlegs, com en diu Serra, persones informades però que a més han de tenir cert sentit del ritme o de l’espectacle. De fet, dels programes de debat se'n diu infoentreteniment. Així doncs, “que funcionis, vol dir que tinguis capacitat d’encendre, de rèplica, que defensis postures que puguin encabronar els oients fins a un cert punt”, explica Serra. "Es dona un gran prestigi a l’informalisme. El registre formal ha perdut valor, de manera que es permeten expressions per donar frescor o proximitat que abans eren impensables. No és que parlem pitjor al bar sinó que [als mitjans] es parla desinhibidament com al bar”, explica. El paral·lelisme amb la indumentària serien els presentadors desencorbatats. Com que "no hi ha domini dels registres, el que desapareix és la part formal, la que buscava més qualitat", subratlla Serra. I esclar que també existeix un català col·loquial i correcte, però no és un requisit que avui es demani per ser tertulià.

Ho comentava molt més àmpliament Laura Serra a l'Ara, però no ho podeu llegir si no hi esteu subscrits, i us n'he deixat un fragment genèric, car l'article de Laura Serra és molt més profund i analític. Clar que l'article té un defecte de forma que una periodista experimentada hauria de tenir en compte, és massa llarg, no crec que molts l'hagin llegit sencer, a banda que un article excessivament llarg corre el perill de desviar l'atenció en atacar diversos fronts a l'hora, i no tots amb encert.

Ja que Serra esmenta Rac1, a la tertúlia del Basté tenen la secció de l'ull de poll, on destaquen Tian Riba o Pere Más les anècdotes que s'han donat durant aquesta, i resten punts al carnet de tertulià si diuen alguna d'aquestes frases tan suades i repetitives tertúlia rere tertúlia. 

I tot seguit us en deixo la següent relació de trenta d'aquestes frases.

  1. Fer-se trampes al solitari
  2. Tirar-se un tret al peu
  3. Fer un pas al costat
  4. Passar de pantalla
  5. Traspassar línies vermelles
  6. Posar damunt la taula
  7. D’aquí plora la criatura
  8. Mirar el dit que assenyala la lluna
  9. No tinc una bola de vidre, però…
  10. La Catalunya real / Els problemes reals
  11. Perquè ho entengui la gent / la meva mare
  12. Amb aquests temes no hem de fer demagògia
  13. No em tallis que jo t’he deixat parlar
  14. Agradarà més o agradarà menys
  15. Per activa i per passiva
  16. Com no podia ser d’altra manera
  17. El més calent és a l’aigüera
  18. La roda del hàmster
  19. La paleta de colors
  20. La tempesta perfecta
  21. La xocolata del lloro
  22. Finestra d’oportunitat
  23. Nego la major
  24. Xoc de trens
  25. Peix al cove
  26. Ha vingut per quedar-se
  27. Jo no soc expert..., però
  28. Posar en valor
  29. Comptat i debatut...
  30. Anem al tema que ens ocupa

I segur que en podreu afegir unes quantes mes....