En ètica ecològica, la gran qüestió moral no és" què faig davant del contenidor de reciclatge ", sinó" què faig davant de la seu bancària ". El que està darrere de la devastadora crisi ecològica que està arrasant la biosfera és la dinàmica autoexpansiva del capital. - Jorge Riechmann.


La temperatura global de la superfície s'ha escalfat des del 1970 a més velocitat que en qualsevol altre període de 50 anys dels últims dos mil·lennis. El món necessita que parem i deixem d'emetre gasos. La supervivència de l'ésser humà i de la resta d'espècies passa per una reducció ràpida i profunda del nostre comportament en els pròxims set anys, abans del 2030. És la conclusió del nou informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) per evitar el escalfament global a 1,5 graus aquest segle. “Una revolució”, pronostica a l'altra banda del telèfon Jorge Riechmann, assagista, poeta i ecologista, professor de moral i política a la Universitat Autònoma de Madrid.

És l'única manera d'aconseguir que l'economia atengui la convivència democràtica i les necessitats de la comunitat amb una revolució. La revolució de l'empobriment. El professor Riechmann creu que hi ha una mínima possibilitat de sortir del parany que ens hem creat, però la sortida passa, primer, per reconèixer que estem dins del parany. Si no acabem amb el negacionisme, estem condemnats. Si no acabem amb el negacionisme, seguirem cecs. I quan deixem de negar les evidències, proposa el professor, entendrem que limitar-nos, controlar-nos i renunciar-hi és l'única possibilitat de sobreviure. I de ser lliures.

El nou assaig de Jorge Riechmann es titula Ballar encadenats. Petita filosofia de la llibertat, en què tracta de resoldre com ser lliures en una societat de restriccions ecològiques. Un neoliberal oferiria una definició de llibertat antagònica a la de Jorge Riechmann. La llibertat que reclama el capital té una missió: escapar-se del control democràtic. O prendre una canya. La conseqüència és “una societat industrial desbocada”, apunta l'assagista. Una societat en mans d'una megamàquina tecno capitalista que condueix a l'autodestrucció.

És necessari, explica, prendre el control d'aquesta megamàquina per evitar l'abisme ecològic-social cap al que ens precipitem. Caldria desactivar la reproducció ampliada del capital, l'avenç caòtic de la tecnociència, l'acceleració social i la lluita competitiva militaritzada entre el grapat dels Estats i les megaempreses que avui determinen la geopolítica mundial. “I aquesta revolució mundial de signe ecosocialista-ecofeminista hauria de tenir lloc en temps rècord”, afegeix Riechmann.

El xoc de civilitzacions que mantenim avui dia és per la definició de llibertat que ha d'organitzar les nostres relacions socials. Uns defensen la llibertat com a poder il·limitat i altres, la llibertat com a autocontrol. Per als primers només hi ha el benefici; per als altres, la salvació com a espècie. A un costat hi ha la ciència al servei del capital i a l'altra, la ciència al servei de la societat. Riechmann proposa una definició de llibertat limitada per les llibertats dels altres, per una llibertat de grup, de comunitat que es defensa de la seva extinció… Marx era molt conscient de la interdependència. L'autonomia només pot ser autonomia col·lectiva. Hem de prendre'ns seriosament que l'altre existeix. Deixar existir l'altre ésser humà, però també la resta d'espècies. Limitar-nos per deixar existir. La llibertat és convivència. La llibertat és limitar-se a viure. No podem continuar sent individus aïllats, que competeixen els uns contra els altres. La nostra llibertat depèn dels vincles que fem amb la comunitat. Això no és una trava de la llibertat, sinó la condició perquè la llibertat sigui possible”, sosté Riechmann. Per això l'expressió “ballar encadenats”.

Així que la pregunta que llança aquest assaig capital per fer-nos entendre les nostres noves responsabilitats com a societat lliure és si ens podem fer amb el control del nostre destí i convertir-nos en administradors dels recursos del planeta. No en destructors d'aquests. La resposta positiva és la que reclamen els informes científics de l'IPCC, que exigeixen una societat responsable amb els actes.

“O ens empobrirem col·lectivament a les bones o a les dolentes”, adverteix. “La meva proposta d'ecosocialisme descalç tracta d'ajudar que prenguem el camí de 'a les bones', desfent-nos d'il·lusions i impulsant dinàmiques de decreixement material i energètic, redistribució massiva, educació a la 'igualllibertat', relocalització productiva, tecnologies senzilles, agroecologia, recampesinització de les nostres societats, renaturalització de zones extenses de la biosfera, cultiu d'una nova cultura de la Terra”, detalla.

Aquesta és la recepta que proposa Riechmann al seu assaig per salvar el planeta. Una revolució pel “menys” per deixar de destruir les perspectives de vida civilitzada. De Reichmann vaig publicar aquest premonitori article al 2016: La catástrofe ja ha succeït.