La proliferació de conills, és una plaga que afecta greument els camps de cultiu, sobretot a les comarques de Ponent. Per aquest motiu, el Departament d’Acció Climàtica ha encarregat a l’empresa Estrateko un giny que permeti solucionar-ho, ni que sigui en part. La solució trobada és una xarxa vertical que delimita les finques afectades. A la nit, quan els conills surten a alimentar-se, baixa automàticament. Quan tornen cap als caus hi queden atrapats. Un cop atrapats se sacrifiquen sense problema. Suposo que les organitzacions animalistes posaran el crit al cel.
Les malvestats de la plaga conillera no són exclusives de les terres de Ponent. A la Manxa, la Unión de Campesinos y Agricultores es va manifestar a Toledo la setmana passada, protestant per les destrosses que provoquen en els cultius. Volen que el Govern reconegui la gravetat de la situació. Al·leguen que aquests conills d’ara no són els autòctons, els de tota la vida, sinó híbrids: “Aquest conill híbrid és voraç, té llorigades que multipliquen el nombre de cries, que passen de tres o quatre a set o vuit, i doblen el nombre de llorigades a l’any. És un conill que pràcticament duplica el pes i la mida –de 800 a 1.500 grams– i és grimpador”.
Els conills d’ara no són els de tota la vida, sinó híbrids mutats
A Xile la situació és encara pitjor. Allà els conills s’han convertit en piròmans. Ho diu el ministre d’Habitatge i Urbanisme, Carlos Montes, davant l’elevat nombre d’incendis forestals que hi ha al centre i al sud del país: “Quan comença un incendi, els conills s’encenen en flames i corren cap a una zona on no hi ha foc. Ells porten el foc cap a aquest altre sector”. Segons sembla, a la regió del Biobío hi ha persones dedicades exclusivament a abatre’ls perquè no traslladin el foc. Enriu-te’n del terrorífic Conill Assassí de Caerbannog que apareixia a Los caballeros de la mesa cuadrada de Monty Python.
Ja veig que no em passa només a mi, que el títol de l'article no surt en el mateix, conillets de vellut, els d'una certa edat ho associem a la deliciosa conillet de vellut de Serrat, però Monzó en el seu article no l'esmenta, parla de conills híbrids, que no sé en ser híbrids si són endollables com els Tesla del penjatwitter.
Amb els conills passa com amb els senglars, estaven les nostres autoritats fa anys, preocupades per la seva possible extinció, y varen fer mans i mànigues per evitar-ho, i el resultat ja és prou sabut, ens surten els senglars per les orelles.
Di algo y se te viene encima la protectora de animales... Es lo que hay, somos como el péndulo, nunca podemos centrarnos.
ResponEliminaCOI, es que no es pot dir res de res sense que et vingui al damunt la cavalleria.
EliminaEls conills sempre han estat molt prolífics i de tant en tant hi ha hagut plagues i epidèmies perilloses com la mixomatosi. La població d'animalons augmenta progressivament, com la de les persones humanes. La relació amb els animals s'ha de plantejar seriosament en el present però crec que hi ha molt de dogmatisme i molta ximpleria ben intencionada. Una altra plaga son les mascotes, molt més nombroses que no pas les criatures, pels nostres verals. Entre senglars, conills, coloms, gavines i rates amages ho tenim clar. Els animals, com les persones, en poca quantitat son molt poètics, en massa la cosa es complica.
ResponEliminaPassa el mateix amb els migrants, uns quants negres fan gràcia, molts són un problema i creen rebuig, en deixar de ser exòtics.
EliminaPer cert, això de què els conills -o els senglars- no son 'com els de tota la vida' em sembla racisme coniller, hi ha hagut sempre moltes classes de conills. Això de 'com de tota la vida' és una altra frase ximpleta, depèn de la vida de qui?
ResponEliminaDels senglars es deia per què s'havien barrejat amb porcs. Quant als conills, jo els que veig pel bosc diria que són els de tota la vida, per cert, que l'any passat, per no atropellar-ne un amb la bicicleta em vaig fotre una bona patacada.
EliminaPer altra banda s'ha criticat molt la cacera i s'ha fet la punyeta als caçadors, com als toreros, gairebé. Em ve al cap un d'aquells humoristes del meu temps, s'imitava molt al Rodríguez de la Fuente i en una ocasió no sé qui era que deia, fent la seva veu: 'un hombre mata muchos conejos pero, ¿a cuantos hombres ha matado un conejo?'
ResponEliminaEls caçadors són necessaris, i més amb la despoblació rural que tenim. A Austràlia, abans no se'ls menjaven, però davant la seva proliferació les autoritats varen convèncer als ciutadans que en mengessin.
ResponElimina