El 1915, de tornada de l'hospital militar de Berlín on havia servit com a portalliteres als ferits que tornaven dels camps de batalla de la I Guerra Mundial, l'artista alemany Wilhelm Lehmbruck va concebre Der Gestürzte (El caigut), una imatge de derrota i desesperació que acabaria costant-li la vida. Un jove atrapat en una postura d'humiliació i extrema vulnerabilitat intenta arrossegar-se per terra, nu, recolzat sobre mans i genolls, amb el cap descansant pesadament sobre el terra i la cara invertida cap enrere mirant entre les cames. 
Un dia va estar dret i ple d'ideals, però sembla poc probable que es torni a aixecar. L'escultura, més gran que la vida, va ser pensada per a un cementiri de guerra de la seva ciutat natal, Duisburg, però la imatge d'aquesta joventut doblegada i impotent va ser criticada i rebutjada durament. Massa real. Res més eloqüent sobre la bogeria del conflicte que el col·lapse de l'ésser humà. El seu creador, després de fugir a Zuric, refugi d'europeus que s'oposaven a la guerra, es va suïcidar el 1919. Tenia 38 anys. 
La visió de l'infern és sempre la mateixa, el que canvia és el nom de les guerres. Fa dos-cents anys Goya va representar escenes de dones jaient semidespullades a terra, aparentment violades, o que, ja mortes, eren arrossegades per un home, els vestits aixecats, deixant veure la seva roba interior tacada. Les atrocitats que registren avui els reporters de guerra tenen segles d'antiguitat i l'ull implacable de l'artista pot fer que l'experiència sigui tan dolorosa com qualsevol captada per  una càmera.
La pintora suïssa Miriam Cahn, 73 anys, que des de fa dècades denuncia la violència sempre repetida i el patiment d'uns cossos que parlen de tot el que ens passa, és objecte d'un ferotge linxament a Twitter, amenaces de mort incloses per part dels seus botxins. El motiu és una pintura sobre la guerra d'Ucraïna, a la merda l'abstracció! , que forma part de la retrospectiva que li dedica el Palais de Tòquio de París. L'obra mostra el cos musculós i sense cara d'un home que obliga a fer una fel·lació a una figura més petita doblegada de genolls i amb les mans lligades a l'esquena. Va ser la seva reacció a la massacre de Bucha, a la monstruositat de la qual tracta d'acostar-se de manera perdurable i compassiva.
El problema és que els qui, des de la seva raó i veritat, s'escandalitzen, sentencien i condemnen, han volgut veure una incitació (?) a la pedofília. No ha servit de res el text que acompanya l'obra a la sala ni les explicacions posteriors de la pròpia Cahn. “No és un nen. Aquesta pintura tracta sobre com la sexualitat és utilitzada com a arma de guerra. El contrast entre els dos cossos mostra el poder de l'opressor contra el desvalgut”. Una altra artista, la ucraïnesa Darya Koltsova, modela petits caparons d'argila per cada nen mort al seu país. En fa prop de 500. Espero que ningú l'acusi de decapitar-los. 

Teresa Sesé - lavanguardia.com