LA DEMOCRÀCIA MOR AL NÚVOL

El ciberatac patit per l’Hospital Clínic està afectant de ple la normalitat en aquest centre hospitalari, que treballa per recuperar el sistema informàtic. De moment, només manté l’activitat urgent i d’hospitalització a totes les seus del centre. 

No sé si hem estat capaços de veure la gravetat d'aquest atac a l'Hospital. Ho explicaré d'una altra manera: imaginem que un grup de vuit o deu malfactors entren armats fins a les dents en l'Hospital, amb ostatges retinguts, mentre saquegen la informació dels ordinadors. L'Impacte hauria estat brutal, gairebé com el de l'assalt al Banc Central. De fet, cada dia hi ha assalts als Bancs com el del Central, l'agència catalana de Ciberseguretat informa que la Generalitat va patir 1.700 milions d'atacs el 2022, dels 2000 varen aconseguir crear incidents en el funcionament de l'administració. Però, tampoc hi donem la importància que tindria si aquests atacs fossin físics. I aquí és on hauríem de començar a replantejar-nos la nostra actitud amb el contacte amb el món digital. Vigilar les contrasenyes, no obrir cap correu ni missatge sospitós. Allò que deia Fuster: algú ens vol enganyar, això és la mentida, ho hauríem de posar al dia.

Estem a l'era del Crime as a service , explica Andreu van den Eynde en relació ambel cas Pegasus, però què es pot aplicar al Clínic. Hi ha empreses que venen programes informàtics maliciosos (malware) llestos per ser executats. La cibercriminalitat és un negoci en apogeu i ja no cal saber informàtica per cometre delictes. Qualsevol pot ser víctima: tots portem un ordinador a la butxaca (i la nostra vida en ell). El risc per als drets fonamentals és majúscul. Com sempre, la tecnologia s'alinea amb els interessos dels més poderosos. Empreses privades que exploten les dades dels ciutadans, i estats que utilitzen programes-espia (spyware) perquè els seus agents controlin aquells que consideren enemics. Amb massa habitualitat, entre ells s'hi inclou la ciutadania organitzada, activistes prodrets humans, moviments populars, dissidència política, etcètera. Ho hem vist a Hongria, a Polònia, i també a Espanya, amb el cas més nombrós de víctimes d'espionatge polític descobert mai. Precisament, l‟escàndol Catalangate és una mostra de les possibilitats de monitorització de l‟Estat sobre objectius polítics.

És prou conegut que el programa espia Pegasus el dissenya i ven l'empresa privada israeliana NSO. També ho és que aquest programa només es ven a agències governamentals. La investigació del Defensor del Poble espanyol sobre el Catalangate va concloure amb un informe sobre la bona feina de l'agència d'intel·ligència espanyola, el CNI. Tenim, per tant, tots els actors identificats: creadors del spyware (NSO), usuaris (CNI) i víctimes. Quina raó hi ha perquè cap jutge d'instrucció no estigui investigant efectivament els fets?

El sistema polític és ostatge dels interessos de les empreses privades que exploten les nostres dades, i ni elles ni el mateix Estat s'enfronten a sistemes de control i rendició de comptes efectiu. En absència d'un veritable contrapoder, els estats ens espien i ens espiaran. No hi ha cap cost legal ni polític, ni nacional ni internacional que incentivi l'Estat a deixar d'espiar-nos.

Davant d'això, la ciutadania no pot fer res més que autoprotegir-se, aprendre encara més tecnologia i posar-la al servei del benestar comú. És necessari denunciar la deriva populista dels nostres governants i el seu apartat dels estàndards democràtics. Alhora, hem d'explotar els recursos del propi sistema per obtenir victòries en jurisdiccions i fòrums internacionals de protecció de drets humans.

La utilització de programari espia com Pegasus és només el símptoma. “La democràcia mor al núvol”, com diu Josep Maria Ganyet, i Espanya avui dia suspèn en qualitat democràtica. Així ho avala l'opacitat que a les víctimes els dediquen les institucions que les haurien de protegir.