Barcelona ha decidit prohibir la circulació de bicicletes i patinets elèctrics per les voreres. Amb l'excepció dels menors de 12 anys, i dels adults que els acompanyin, els barcelonins no podran circular lliurement a lloms dels vehicles de mobilitat personal (VMP), com feien fins ara, per les voreres. lavanguardia.cat.

Des que els patinets es van popularitzar, les autoritats locals han mantingut una actitud restrictiva respecte a la seva feina, sobretot si la comparem amb altres ciutats, com París o Madrid, amb més màniga ampla per a l'ús dels patinets compartits. En certa manera aquest nivell de restriccions és comprensible. Els barcelonins consideren que aquest mitjà de transport genera una conflictivitat urbana a l'alça, a diferència de la bicicleta. En conseqüència, les autoritats han ultimat una reforma de les ordenances municipals, que entre altres mesures de control emfatitza també l'obligatorietat del casc per als usuaris del patinet, la prohibició de circular-hi dues persones o l'edat mínima de 16 anys per conduir-lo. Així mateix, se'ls ha prohibit accedir a autobusos, metro, tramvies o trens.

Qualsevol reflexió sobre la mobilitat urbana ha de tenir en compte dues qüestions. La primera és que són diversos els sistemes de mobilitat, i que el nombre és creixent. El patinet elèctric, avui molt apreciat pels joves, no existia ni se li esperava anys enrere. I, amb tota probabilitat, no serà el darrer que s'incorpori a l'escena urbana. Perquè el nombre de persones grans amb problemes de mobilitat anirà potser a l'alça, i amb ell el dels vehicles unipersonals tipus cadira de rodes motoritzada. Aquestes i altres modalitats de transport, pròpies d'una societat més longeva i amb més gent gran, creixeran i obligaran les autoritats a trobar la millor manera d'administrar-les. I, és clar, els usuaris a extremar el respecte pels vianants o els que usen altres mitjans.

El segon aspecte que cal considerar és que l'objectiu principal en aquests casos no és prohibir, sinó cercar i trobar les millors formes per a la convivència de sistemes de transport. Les necessitats dels ciutadans són dispars i, en la mesura que sigui possible, convé atendre-les totes. Això sempre és preferible a intentar imposar un model d'actuació tancat i amb fort component ideològic. La convivència és un objectiu central i irrenunciable. I això vol dir que el carrer no pertany a ningú, sinó a tots en general, i que les autoritats, de vegades regulant, de vegades obrint la mà, han de trobar una fórmula equilibrada que fomenti l'educació i el benestar col·lectius i, així , satisfaci el màxim de persones.

La solució és relativament senzilla, cal eliminar els automòbils de la ciutat, o restringir-los, posar carril bici a tots els carrers, i ja tenim el problema resolt, només caldria solucionar d'una punyetera vegada el problema de Rodalies, perquè els FGC del Vallès funcionen perfectament, fins al punt que pràcticament és un metro i no pas un tren.

El problema del patinet és que molesta el potent sector de l'automòbil, incapaç de veure, de preveure que el seu futur és molt negre, tant com el fum amb què ens contaminen encara. El patinet és barat i pràctic, només cal educar als conductors, matricular-los i assegurar-los. És el futur en transport ciutadà, el patinet, la bicicleta, les motos petites i les cadires de rodes motoritzades. La resta té programada la seva obsolescència, màfia del taxi inclosa.