Des que els patinets es van popularitzar, les autoritats locals han mantingut una actitud restrictiva respecte a la seva feina, sobretot si la comparem amb altres ciutats, com París o Madrid, amb més màniga ampla per a l'ús dels patinets compartits. En certa manera aquest nivell de restriccions és comprensible. Els barcelonins consideren que aquest mitjà de transport genera una conflictivitat urbana a l'alça, a diferència de la bicicleta. En conseqüència, les autoritats han ultimat una reforma de les ordenances municipals, que entre altres mesures de control emfatitza també l'obligatorietat del casc per als usuaris del patinet, la prohibició de circular-hi dues persones o l'edat mínima de 16 anys per conduir-lo. Així mateix, se'ls ha prohibit accedir a autobusos, metro, tramvies o trens.
Qualsevol reflexió sobre la mobilitat urbana ha de tenir en compte dues qüestions. La primera és que són diversos els sistemes de mobilitat, i que el nombre és creixent. El patinet elèctric, avui molt apreciat pels joves, no existia ni se li esperava anys enrere. I, amb tota probabilitat, no serà el darrer que s'incorpori a l'escena urbana. Perquè el nombre de persones grans amb problemes de mobilitat anirà potser a l'alça, i amb ell el dels vehicles unipersonals tipus cadira de rodes motoritzada. Aquestes i altres modalitats de transport, pròpies d'una societat més longeva i amb més gent gran, creixeran i obligaran les autoritats a trobar la millor manera d'administrar-les. I, és clar, els usuaris a extremar el respecte pels vianants o els que usen altres mitjans.
El segon aspecte que cal considerar és que l'objectiu principal en aquests casos no és prohibir, sinó cercar i trobar les millors formes per a la convivència de sistemes de transport. Les necessitats dels ciutadans són dispars i, en la mesura que sigui possible, convé atendre-les totes. Això sempre és preferible a intentar imposar un model d'actuació tancat i amb fort component ideològic. La convivència és un objectiu central i irrenunciable. I això vol dir que el carrer no pertany a ningú, sinó a tots en general, i que les autoritats, de vegades regulant, de vegades obrint la mà, han de trobar una fórmula equilibrada que fomenti l'educació i el benestar col·lectius i, així , satisfaci el màxim de persones.
La solució és relativament senzilla, cal eliminar els automòbils de la ciutat, o restringir-los, posar carril bici a tots els carrers, i ja tenim el problema resolt, només caldria solucionar d'una punyetera vegada el problema de Rodalies, perquè els FGC del Vallès funcionen perfectament, fins al punt que pràcticament és un metro i no pas un tren.
El problema del patinet és que molesta el potent sector de l'automòbil, incapaç de veure, de preveure que el seu futur és molt negre, tant com el fum amb què ens contaminen encara. El patinet és barat i pràctic, només cal educar als conductors, matricular-los i assegurar-los. És el futur en transport ciutadà, el patinet, la bicicleta, les motos petites i les cadires de rodes motoritzades. La resta té programada la seva obsolescència, màfia del taxi inclosa.
Esta es una buena norma que sería efectiva si las leyes se cumplieran, Francesc. Pero no sé por qué, ni aquí, en El Prat, ni en Barcelona, resultarán efectivas.
ResponEliminaResulta que hay una sin razón de que todo lo que en los consistorios se firman, en la guardia urbana no se cumple. ¿Por qué los urbanos no multan como lo hacían antes?, si tuvieran ese poder, esa herramienta, seguro que ni la gente meaba en los portales, ni pintaba en las fachadas, ni circularía por las aceras.
Pero el resultado es que no es así. En El Prat se han puesto carteles y se han lanzado misivas, y se sigue circulando por la acera. Sé que hay un contencioso entre el Ay untamiento y la urbana, y a partir de aquí, lo que se promulgue allí no se cumplirá en la calle. Tres cuartos para el Ay untamiento de Barcelona. Se habrá hecho la ley. pero no se cumplirá. Al tiempo. Y veremos muchos más accidentes.
Y dos, todo aquel que circule con cualquier vehículo a tracción motorizada, como los patinetes, debe tener obligatoriamente un seguro a terceros. Es de lógica, y sólo así se podrá multar a los infractores.
Salut
https://elpais.com/espana/catalunya/2020-10-19/la-contaminacion-provoca-1000-muertes-al-ano-en-barcelona.html - Tampoc solucionen aquest problema que provoca 1000 mots a l'any, i reduir l'automòbil seria una solució. Casc, matrícula i assegurança hauria de ser obligatori per a patinets i bicicletes, i la policia municipal hauria de multar als qui no complissin aquests requisits. Falten més carrils bici, i també carril jubilat, car els iaios sobretot, (les iaies no tant) tenen el mal costum de caminar pel carril bici,per més ampla que sigui la vorera que tenen al costat.4
ResponEliminaSalut.
Otra cosa para que nos lo hagamos mirar.
ResponEliminaY también al peruano Vargas Llosa, porque vivían frente por frente, gracias a la Baucells, en la calle Caponata
https://www.lavanguardia.com/cultura/20230508/8946092/gabo-garcia-marquez-homenaje-placa-barcelona-no-llega-vargas-llosa-caponata-sarria-osi-nobel.html
Aquella època ja no es repetirà. No hi haurà una altra Carme Balcells que atregui tants i tan prometedors escriptors. Estem immers en la mediocritat artística a tots els nivells, com sovint denuncia Francesc Cornadó.
ResponEliminaSalut.
Es un principio para tratar de poner orden, pero si no hay quién haga cumplir las normas, seguiremos con la impunidad de las bicis y los patinetes. El otro día, un compañero mío atropelló a una ciclista que cruzaba por un paso de peatones sobre la bici y a toda velocidad. La nena ignoraba que para cruzar en un paso de peatones, debía apearse de la bici y cruzar al paso.
ResponEliminaSobre la decadencia cultural de Barcelona y Cataluña en general, hoy ha sido noticia que un músico de la banda Municipal de Barcelona, el clarinetista, está amenazado de despido por no acreditar su nivel de catalán. . . .
No hasen falta mas comentarios. . . .
Saludos.
Falta molta cultura cívica, pero hem d'anat `per aquest camí. Quan al clarinetista, doncs que n'aprengui. Vaig conèixer un trompetista californià que primer anava amb la Plateria i després a l'orquestra del Liceu, que després de sis mesos d'estar a Catalunya parlava perfectament el català. La decadència de Barcelona i Catalunya és la mateixa de la resta de ciutats i països europeus, encara que la d'aquí és bastant menor. És més, Barcelona no es decadent sinó ascendent. Barcelona encara té molt a fer i dir, encara es un laboratori de proves.No un Museu com París o Londres. Berlín seria l'exemple a seguir, pero és molt difícil, les circumstancies son molt diferents.
EliminaSalut.
porque no sopla como se debe de soplar ¡
Eliminahttps://www.youtube.com/watch?v=EbpNiOS2CMk
EliminaBuuuffff estamos siempre en lo mismo, conflictos que podrían solucionarse si el civismo se impusiera en lugar del caos con el que solemos funcionar los humanos, no es posible convivir, si cada uno quiere hacer e ir por donde la da la gana, como le da la gana... yo tb pienso que los patines y las bicis eléctricas son una buena solución para evitar la contaminación y moverse en distancias cortas, otra cosa es que lo hagan respetando a los peatones y con la prudencia debida. Recuerdo la prohibición de la que hablaste aquí alguna vez de no poder subirlos al metro, ni al tren por el peligro que entrañaba la explosión de sus baterías, pero vamos, igual que las de los móviles, está claro que todos los peligros son imposibles de evitar así que además de cruzar los dedos, civismo, pensar en los demás y racionalidad, eso es lo que necesitamos para circular por la vida ; )
ResponEliminaUn fuerte abrazo!
Hay que educar a estos nuevos usuarios urbanos. Costará, aún no hemos educado a motoristas y automovilistas. Pero no hay otra, el patinete o la bici son muy útiles en la ciudad, y es un medio de transporte muy barato que no contamina. ¿Sabes que la contaminación mata en Barcelona a más de 1000 personas al año?, y que és la culpable de que muchos niños tengan asma. El coche és el problema, piensa que el 70% que circula por la ciudad, si hubiera un buen transporte público y sobre todo un buen funcionamiento de las nefastas Cercanías, el coche no lo cogerían. Desde Sabadell y Terrassa tenemos Renfe y los Ferrocarriles catalanes, y ambos funcionan perfectamente. Los FGC son prácticamente un metro, a un precio económico. De hecho, ir de Sabadell a Barcelona, es mucho más caro y lento en coche que en tren.
ResponEliminaUn abrazo.