"Han Fei Zi va escriure 280 anys abans de Crist la seva obra L'art de la Política, on ressalta el paper de tres grans instruments bàsics en la gestió del poder: l'autoritat, el mètode i el maneig dels homes, i la llei. Són molts els filòsofs tradicionals que en tractar de la política la relacionen amb alguna cosa creativa, diferent de la proposada, òbviament quan allò proposat deixa de ser satisfactori per al governant o per al ciutadà segons d'on vingui la vindicació. Estem en un moment que no cal descriure, que tots detectem com esgotat, antic, sense resposta als excessos que es produeixen, sense control sobre els poderosos, on la democràcia es resol amb la simplificació més grollera que són els partits polítics, normalment a la majoria dels països, com Espanya, amb només dos partits polítics: la situació, per tant, requereix aquesta creativitat, vivim orfes d'un “Picasso polític” o d'un Sartre, o d'un Galileu, o d'un Karl Marx, d'algú que trenqui el motlle.
Potser la millor estratègia dels anomenats poders ocults ha estat enfangar la política d'ús diari, gens creativa i encara menys “artística”, aconseguint dels ciutadans l'afartament de les institucions i eliminant un instrument que en donar-lo per inútil deixa de ser, conseqüentment útil. Si t'aboques a la Premsa, en general escoltes el previsible: el govern culpa la crisi de l'anterior govern, l'oposició diu que el govern ho fa malament, els sindicats convoquen vaga general perquè toca, i tots donem per fet, que res canviarà i que el capitalisme devorarà sense pudor el que hagi de devorar fins que una altra ona torni a portar la falsa prosperitat de la selva.
Els governants, i en general els polítics, estan devaluats, alguns van ser joves que ni tan sols van acabar les seves carreres i van anar d'endoll a endoll en llocs de “lliure designació” fins a assolir amb molt esforç la més alta cota d'ignorància i la mínima de rebel·lió i indignació. D'altra banda, els de fora no s'acosten al circ per por de desprestigiar-se professionalment i els endurits militants de dins es limiten a debatre quan deixaran de pagar una quota que no els val ni tan sols per triar els seus representants dins del partit.
Per a Han Fei era axiomàtic el que les institucions polítiques havien de canviar en variar les circumstàncies històriques i que s'havien d'adaptar al patró imperant del comportament humà. Potser avui Han Fei Zi no seria obligat a beure el verí que el va portar a la mort, es moriria de pena en veure en què ha acabat “l'art de la Política”.
.png "English"){kind=small}
6 Comentaris
Mira Francesc, el partido que entre, se llame como se llame, tendrá que frenar el gasto. Es simplemente obligatorio. Eso se traduce en: menos servicios, menores prestaciones, menos dinero circulando para obras públicas, menos subvenciones, menos contrataciones en lo concerniente a lo estatal, y como consecuencia, una calidad de vida peor.
ResponEliminaPero entre quien entre.
Ahora, eso si, prepárate para ver manifestaciones de los sindicatos, sindicatos que han estado durmientes hasta hoy, porque no se les subvencionará con otros 21´5 millones, en el año 2022, como el año pasado.
Al menos por ahí se ahorrará dinero.
Salut
Francament, ja no sé què s'ha de fer, però el problema no és la despesa, tots els països estan igual i és un deute que no s'acabarà pagant mai, i de fet ja no necessiten més subvencions, han recaptat molts diners els d'hisenda. Dit això, si no governa Sánchez, tenim un problema, un greu problema. Els sindicats no es manifestaran, l'atur ha baixat, han apujat el salari mínim als treballadors, els pensionistes hem tingut un augment del 8.2, i tot això ho han pactat Govern Sindicats i patronal, és que s'en diu pau social. Ara si Governa el PP, si que tenim un seriós problema, i dic el PP, no Feijóo.
ResponEliminaNo voy a quitarte la razón, porque veo, a grandes trazos, que se volverá a beneficiar todo aquello que en este momento está tranquilo. Y temo, porque se huele, que la paz social (los contenedores quemados, los vidrios rotos, Madrid nos roba, y demás) se volverá a romper.
EliminaAquello de "cuanto peor, mejor", volverá, y hay quien lo está esperando.
Salut
No se, els dels procés estan en fora de joc, pero mira com s'han posat d'acord per pactar la Diputació. Una dies abans de les eleccions del 23-7 se sabrà la decisió del Tribunal europeu sobre Puigdemont, segons quina sigui sí que pot activar el procés de nou, un procés que de totes maneres no s'activará mentre Governi Sánchez, o la seva substituta, que la Presidència de l'OTAN és molt llaminera, més que l'Europea.
ResponEliminaSalut.
Yo soy Marxista total, de Groucho, desde luego. Y si, estoy totalmente de acuerdo con el texto, solo decir una cosa, para mi el capitalismo de verdad es bueno. No es bueno esta forma de economía que llaman capitalismo que no es más que una, con perdón, puta mentira basada en un sistema en el que si dejas de dar pedales te caes de la bici, que es lo que va a pasar en breve. El capitalismo, para mi es otra cosa, es liberalismo, igualdad de oportunidad y el que más chifle capador. No es unos niñatos amaestrados por abuelos dopados que juegan en ordenadores alquilados con empresas que emplean a miles de personas o que hacen apuestas sobre el precio a futuros de determinados productos básicos, no, eso no es, para mi por lo menos, el capitalismo que yo quiero.
ResponEliminaUn saludo.
Esto que dices de estos niñatos, ¿no es neoliberalismo o neocapitalismo?. Sabes, se ha perdido la figura del Patrón, (de l'Amo), la del encargado, y también la del aprendiz, ambos claves en el capitalismo a la antigua usanza. Y en cuanto a la política, ya no quedan políticos de raza, solo cagamandurrieros de tercera fila.
ResponEliminaSaludos.