Uns es mostren indignats. A molts altres, però, el grafiti del mural del Petó els hi és igual. Uns i els altres, es fotografien igualment amb el mural de Joan Fontcuberta a l'esquena. Perquè no hi ha cap testimoni digital de visita a Barcelona, que no tingui una parada en aquest racó del Gòtic, a pocs metres de la Catedral. L'última selfie de Barcelona que corre pel món a través de les xarxes socials és un gran tag sense acabar. Així es conformen avui dia les imatges de les ciutats, al marge de les guies oficials. Com creuen que es van fer tan populars les festes dels búnquers del Carmel?
Molts dels grafiters nous qüestionen la vella regla grafitera no escrita de no pintar “ni pedres ni esglésies”
El canal Betevé va avançar la gamberrada. Fonts municipals van assenyalar després que la brigada de la contracta de conservació dels monuments de la ciutat ja està al corrent. “S'utilitzaran mitjans manuals, aigua i sabó neutre, i si cal una altra solució s'estudiarà sempre que no faci malbé el mural”. Es tracta d'un tag, d'un gtrafiti, de la firma més rústica d'aquest món, però d'una mida especialment gran. Tan gran que molts creuen que no és res més que els primers traços d'un grafit que va quedar a mig acabar. Però a l'hora de tatuar un mur amb lletres de colors s'acostuma a pintar primer els fons i després els contorns. Aquest pintarrajo no és una obra que es va quedar a mitges. L'autor va fer més o menys allò que tenia previst. Marcar un lloc contínuament fotografiat i penjat per viatjar a través del món. D'un temps ençà s'emporta cada vegada més pintar el patrimoni.
Les fonts detallen que l'Ajuntament va ampliar en un milió d'euros la partida destinada durant els anys 2022 i 2023 a la neteja de pintades als edificis protegits i propietat del Consistori. “Encara que el contracte és per a edificis de titularitat pública –abunden les fonts– també s'està intervenint en altres de propietat privada, com ara els contigus a la casa Magarola, al carrer Tallers. L'impacte d'aquestes neteges és molt positiu a tot el carrer”. El 2021, a tot Barcelona, es van esborrar 115.092 pintades que ocupaven una superfície de 279.422,51 m2, l'any passat vam parlar de 123.742 pintades i de 300.345,30 m2, i els cinc primers mesos d'aquest de 47.799 pintades. ,93 m2.
De tota la vida els writters, els grafiters de la vella escola, es van mostrar reticents a marcar el que venien a anomenar pedres i esglésies –a saber, monuments i llocs molt antics–. A poc a poc, però, la recerca de notorietat de les noves generacions d'aficionats a l'aerosol va qüestionar aquesta norma no escrita. De cop i volta la repercussió a les xarxes socials va cobrar més importància que l'obra en si. Els likes van començar a mesurar-ho tot.
I així el 2019 Moe x Bcn va fer una de les seves primeres pintades en una de les façanes del Palau del Lloctinent, a la seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, a la plaça Sant Iu, també al barri Gòtic. Moe i la seva revisió del taverner de The Simpsons tractava en veritat de seguir l'estela dels pares del logo art, del Moll i el Xupet Negre primer, del Pez i Konair després. El que passa és que aquesta gent mai no van acostumar a pintar ni pedres ni esglésies, i tampoc es van inspirar mai en sèries de televisió.
Després les pintades van clarejar en llocs tan destacats com les esglésies de Santa Maria del Pi i de Santa Maria del Mar. La major part d'elles, tags sense més pretensions que tacar, com els que aquests dies marquen la porta lateral de la del Pi, la de la plaça del Milicià Desconegut. I no parlem únicament de pintalletres. Una de les pintades més grans de la de Santa Maria del Mar denunciava l'agressió homòfoba que va matar un jove a Galícia.
Hi havia dues coses que era incapaç d'entendre i comprendre, l'univers okupa i els writters, el primer he arribat a entendre'l, però el segon no ho entenc ni ho comprenc. L'únic que fan aquests vàndals és embrutar les ciutats o els trens amb els seus estúpids grafits. A banda hi ha els artistes grafiters, però aquesta és una altra història, els writters són el lumpen de l'art contemporani. L'autoritat municipal els hauria de perseguir amb més afany, sobretot perquè la majoria els tenen localitzats. - amb informació de la vanguardia.
Hay grafitis que son muy bonitos, pero lo incomprensible es que se pinte sobre obras de hace quinientos años, o sobre puertas de madera talladas, como son las modernistas, o sobre fachadas impolutas, que son bellas porque si, así, tal como están.
ResponEliminaSólo se debería de pintar con permiso de la consejería de distrito, que es quien debería de saber que espacios están liberados y que espacio no lo está.
La multa sería trabajos sociales, aparte de limpiar y dejar reluciente la fachada con dinero del que ha hecho el escarnio. Con eso se quitarían las ganas.
Jo crec que ara que ja hi ha robots policies, el millor seria emprar el sistema d'aquest conte:
ResponEliminahttps://blocfpr.blogspot.com/2022/12/el-cicle-ecologic.html
El mateix sistema es podria aplicar a les festes rave en descampats.
Salut.
No me parece bien que se pinte encima de, por ejemplo, la catedral de Burgos o similares. Me parece que cuando se hace eso el criminal que lo pinta busca la fama que ni sus actitudes ni sus aptitudes le proporcionan. Sin embargo hay grafiteros que son verdaderos artistas y pueden darle "rock and roll", luz y color a sitios grises y a estos últimos no solo hay que apoyarles, sino que incluso pagarles, porque nos hacen la vida más agradable, creo yo.
ResponEliminaUn saludo
ResponEliminaAhí reside la diferencia, y hay grafiteros muy buenos, en Sabadell tenemos unos cuantos con el veterano Weren's a la cabeza, pero no tienen nada que ver con estos imbéciles que se limitan a ensuciar fachadas con sus tags. Estos tipos a veces incluso ensucian con sus tags pintadas de los propios grafiteros.
Que manía con los anglicismos. Son sencillamente los garabatos de toda la vida, con la diferencia de que antes se hacían en un folio de papel.
ResponEliminaPues yo sigo sin entender la filosofía "okupa", ni a los cabestros del espray de pintura. Da vergüenza ajena ver algunas paredes y sobre todo, algunos trenes.
Si a eso le sumamos el desuso de las papeleras, da la impresión de que vivimos en vertederos.
Saludos.
Compte, has tocat un tema delicat, les papereres. Crec que la gent ho ha entès malament, car els papers o similars en comptes de posar-los dins, els posen al terra del voltant. I em fa gràcia quan diuen que, BCN, (o Sabadell, etc) està bruta, i culpen a l'ajuntament, cony! els guarros son els ciutadans que són una colla de porcs.
ResponEliminaSalut.
Opino como MIGUEL y DANIEL, no es lo mismo un garabato o pintada indiscriminada que algunos grafitis que son verdaderas joyas, Vitoria por ejemplo, se ha convertido en una ciudad exposición de ellos ... como dice DANIEL, fachadas insulsas, feas y oscuras son visitadas solo para ver los graffitis que hoy aparecen en ellas. Otra cosa es que no se respete los monumentos y que se guarree la ciudad, como hacen los okupas en algunos casos, pero estos no son grafiteros, son sin simplemente gamberros, vándalos que disfrutan destrozando lo que pillan.. a esos les tenía que rociar de spray ... ya sabes qué ; )
ResponEliminaAbrazo fueeerte!
O mejor metérselo por ya te imaginas donde. Dicho esto, los grafiteros son artistas y pintan en paredes de edificios, o persianas de garajes, pero no ensucian la ciudad como hacen estos vándalos sobre todo en BCN y Madrid. No veas como dejan a menudo los vagones de los trenes o del metro.
ResponEliminaUn abrazo pintado.