Ara que a les millors escoles de negocis redescobreixen les humanitats, i continuen el vell camí recorregut per Cambridge i Oxford, és precisament quan al nostre país, sempre tan aferrat a una falsa modernitat, se’n perden els estudis i es relega el llatí a la cambra dels mals endreços. Història, literatura, filosofia i art dibuixen el mínim que ha de cobrir i conèixer qualsevol aspirant a capitanejar una empresa, ja que ho podrà fer malament si no entén abans qui són els éssers humans i quina ha estat la seva evolució. - Daniel Fernández - la vanguardia.

Però no ens hem de lamentar en excés, perquè ja veiem que a tot Oc­cident flaquegen els mèrits escolars i que la nova moda ens diu que l’anomenada intel·ligència artificial (en realitat, bases de dades connectades i amb una certa capacitat d’autoaprenentatge) aviat escriurà els nostres treballs acadèmics i fins i tot potser els nostres diaris i les cartes a l’estimada. Un no està tan impressionat, la veritat, per Chat- GPT – gipití per als amics– però sí que troba a faltar un sentit moral, una ètica que orienti la màquina i li faci entendre, per exemple, que mentir és lleig i que acceptar que alguna cosa no se sap quan no se sap és, alhora, una mostra de modèstia i d’humanitat.

Hem alimentat aquesta intel·ligència artificial amb tota mena de continguts, molts subjectes a drets d’autor, però és igual, tot s’ha embotit a la gran trituradora de cultura que ara vomita botifarrons mentre esperem que aprengui a fer plats refinats. Sens dubte, és una revolució tecno­lògica, social, econòmica i fins i tot política; molt més, fins i tot, del que va suposar la irrupció d’internet i les anomenades noves tecnologies, que ja no són tan noves, ja que gairebé totes les grans empreses, avui oligopoli, van començar fa més o menys deu anys. I ara que s’ha esvaït la utopia d’una internet més democràtica i lliure, plena de coneixements i virtuts, i hem vist com treia la pota una xarxa poblada de falòrnies, mentides i manipulació, ens tremolen les cames quan imaginem el que pot suposar aquesta nova eina en un món que avança cap a l’enfrontament i la intolerància.

I malgrat tot, un és optimista. La humanitat sempre, després del patiment i dubtes inicials, va acabar dominant i integrant les noves tecnologies. No soc, deixeu-me dir-ho així, un luddita. Al contrari, crec que tota nova tecnologia comporta també una evolució de l’humanisme, la qual, de fet, va ser possible gràcies a una renovació tecnològica: la impremta de tipus mòbils.

Xinesos i coreans ja coneixien una impremta de tipus mòbils molt anterior a l’occidental. I la xilografia, la impressió mitjançant planxes de fusta, era molt coneguda quan Gutenberg, ferrer i orfebre, va reconvertir una vella premsa de vi i va fondre unes menes de metall resistents i capaces de crear línies i pàgines. Gutenberg passa per ser l’inventor d’una cosa que en realitat va aprofitar el soci i prestador, Johann Fust (juntament amb el gendre de Fust, Peter Schöffer) i amb què el mateix Gutenberg es va arruïnar a Magúncia, encara que després es rescabalés a Bamberg. L’anomenada Bíblia de Gutenberg, la de 42 línies per pàgina, és, en realitat, la Bíblia de Fust.

Però tot això és igual, perquè el significatiu va ser la revolució que va suposar la impremta, que va treure el saber dels scriptoria medievals i dels copistes dels monestirs (la majoria analfabets) i va crear un món ple d’impremtes i llibres. La Venècia de Nicholas Jenson i Aldus Manutius, el Manuzio que va retrobar els clàssics grecs i llatins. O Barcelona i València, entre moltes altres ciutats. Els llibres incunables, és a dir, els que es van imprimir fins al dia de Pasqua de l’any del Senyor del 1500, ho són perquè estan fets al bressol, o sigui, al naixement de la impremta, entre 1456 i 1500. Perquè ja al segle XVI, la primera dècada s’havien imprès dos milions d’exemplars a Europa, que quan va acabar el segle eren gairebé dos-cents milions de volums. Aquells llibres, aquella explosió, va ser la que va impulsar l’humanisme i el Renaixement. I el que va fer possible la Reforma luterana i el salt més important de coneixements i noves idees que hagi viscut mai la humanitat. Jose Maria Lassalle, parla en aquest article de la necessitat d'un humanisme tecnològic.