Escoltant ahir l’arenga de Pedro Sánchez als seus diputats i senadors al Congrés, no vaig poder deixar de pensar en el discurs que William Shakespeare va imaginar a la seva obra Enric V i que tenia com a protagonista el rei anglès en la batalla d’Azincourt durant la guerra dels Cent Anys. Va ser una lluita desigual perquè l’exèrcit francès quintuplicava numèricament les forces angleses, però de manera sorprenent es van imposar les tropes d’Enric V, fet que va ser una fita que marcaria la guerra. Revestit d’èpica, Sánchez va dir: “Hem de presentar batalla” amb l’únic objectiu d’“aturar aquest corrent reaccionari”. I fer-ho “pels nostres fills i filles”. El candidat socialista, que ja havia sorprès dilluns amb l’avançament electoral, ahir ja s’havia posat la granota de campanya amb una estratègia d’una gran agressivitat contra el PP i Vox, que va comparar amb Trump i Bolsonaro.

A la mateixa hora que Sánchez intervenia a Madrid, Alberto Núñez Feijóo ho feia a Barcelona en les jornades del Cercle d’Economia. El seu estil va ser diametralment diferent i va defugir les grandiloqüències. No va arriscar amb declaracions que poguessin ser mal interpretades a Madrid, com va passar fa un any, i va concedir algunes frases ben rebudes per l’auditori sobre l’excés d’impostos que paguen els catalans i l’error dels seus predecessors al PP d’haver enfocat la qüestió de Catalunya com un problema “crònic” que no tenia solució.

Aquests dos discursos són fruit de l’estat d’ànim dels dos dirigents polítics. Feijóo se sent guanyador després dels últims resultats de diumenge passat i assaboreix els seus moments més dolços al capdavant del PP, on ja no serà qüestionat fins a les eleccions. En canvi, Sánchez ha patit un sotrac molt important, ha sentit i ha llegit tota mena d’interpretacions que presagien la seva derrota en aquestes eleccions i ha decidit vendre cara la seva pell. No tinc cap dubte que Sánchez està convençut que guanyarà, però no així els seus votants, que anímicament es veuen derrotats. Per això, Sánchez emula Enric V, com el va imaginar Shakespeare el famós dia de Sant Crispí per animar les seves tropes. Disposat a tot, va concloure: “La tempesta serà tremenda”. - lavanguardia.cat