Recordeu quan Jordi Pujol la nit electoral del 1996en 24 hores va passar de: Pujol enano habla en castellano, a: Pujol, guaperas, habla lo que quieras. Per l'atzarós resultat electoral del diumenge, Carles Puigdemont està en certa manera en aquesta situació, encara que per molt bé que vagi la cosa no crec que ABC el posi a la portada com l'Espanyol de l'any 2023, cosa que sí que va fer amb Jordi Pujol i Soley. 

'Sorpresas te da la vida', ves per on mira què tal, la governabilitat d'Espanya pot dependre de Carles Puigdemont, rei de Waterloo i les exigències, a qui els espanyols han donat una altra ocasió de passar a la història, bé al 50% de la història.

Un imagina que JxCat serà fidel a la seva ànima i a l'obra del seu líder, i per això abans tindrem altres eleccions que a un president de Govern disposat a donar-li satisfacció. Segons un altre mantra en voga, els dos grans partits espanyols han d'oferir la lluna a l'independentisme per solucionar... solucionar què?. Avui, tota l'Espanya política mira Jaume Asens i Carles Puigdemont, que ben segur exigirà més del que la seva força li permet aspirar. I així, passen el temps, els anys i es guareix la nostàlgia pels dies històrics. Mentrestant, Catalunya vota el PSC per alguna cosa: la majoria dels ciutadans estan farts del procés i volen viure tranquils en aquesta terra dels impostos.

Singular patata calenta la que els electors espanyols han passat a Carles Puigdemont, prova inequívoca de la seva estima i admiració vers ell, que pot passar de l'exili a Waterloo, a espanyol de l'any. Per al País per descomptat, no per a ABC, el Mundo, La Razón, etc., que aquí si hi ha diferències entre ell i Jordi Pujol. Mentrestant, Santos Cerdán està escalfant a la banda... Passaran coses.