BREAKING BAD A LLIVIA

Cada vegada més japonesos ancians estan delinquint per ser arrestats i així anar a parar a la presó. Per alleujar la pobresa i la solitud, homes i dones més grans de 65 anys busquen activament estar darrere les reixes. A le Monde expliquen un cas.... "Estava prenent el sol d'hivern en aquest petit parc desert al barri de baixos ingressos d'Arakawa, al nord de Tòquio. Envellit, embolicat en una parka que havia vist dies millors, una gorra al cap, duia una barba escassa. Intercanvi de somriures. La conversa comença sobre l'assolellat hivern japonès, la vida d'antany, la pensió insuficient, la soledat dels ancians... “Demà aniré a la presó a veure un amic, no és un delinqüent, té la meva edat [78] i va ser arrestat per robar en una botiga de conveniència. Volia ser arrestat. A la presó està calentet, li donen de menjar i si està malalt el cuidem... Com és reincident, li varen caure dos anys... Un dia potser hagi de fer com ell". 

El Japó té la taxa de criminalitat més baixa del món i una població carcerària relativament petita en comparació amb altres democràcies avançades. Però aquest envelleix ràpidament. Reflectint l'evolució demogràfica de l'arxipèlag? No només. Podeu compartir un article fent clic a les icones per compartir a la part superior dreta. L'arribada de gent gran a les presons ha creat noves càrregues per a l'administració penitenciària. Aquests ancians detinguts sovint presenten els símptomes de la vellesa: tenen problemes d'audició i són lents per seguir ordres; alguns són incontinents, altres tenen problemes de mobilitat i de vegades cal ajudar-los a alimentar-se i banyar-se: treball extra per als cuidadors. "Algunes persones passegen sense saber on són", escriu Yamamoto Joji a Aquells que van fer de la presó una llar, un llibre de memòries de l'any després de les reixes de l'autor, publicat el 2018.

Però ço ací no passa. Catalonia is different. A Llívia, un 'ancià' ha trobat una millor manera de finançar-se per incrementar els seus minsos ingressos. - Per cert, records a la mare del periodista que ha escrit 'ancià' de 77 anys -. Un avi que no havia comès cap delicte a la seva vida va decidir dedicar-se a vendre cocaïna des del seu poble. Podria ser l'argument d'una pel·lícula o una novel·la de ficció, però això ha passat al tranquil municipi de Llívia, a la Cerdanya La missió de l'avi, que probablement estava relacionada amb una delicada situació econòmica, va durar poc, però el negoci li va funcionar durant uns cinc mesos, però va acabar sent enxampat pels Mossos d'Esquadra aquest dilluns a casa seva amb cocaïna. i utensilis per pesar i preparar la droga, i també amb gairebé 4.000 euros. Es tracta d'un home conegut, sociable i que feia molta vida al poble. Així han definit alguns veïns de Llívia consultats per 'Regió7', diari pertanyent a Premsa Ibèrica, l'home de 77 anys que podria haver encaixat perfectament com a personatge de la sèrie 'Breaking Bad'. De fet, la policia catalana considera que, amb la detenció, s'ha desactivat "un punt molt actiu de venda de droga a la comarca.

El camell venia cocaïna en petites dosis, almenys, des del març, quan els Mossos van tenir constància que hi havia un home que distribuïa droga al carrer del Raval i el de l'Estavar. És precisament en aquesta zona on viu l'acusat. Segons alguns veïns consultats, viu sol i podria tenir problemes de diners que haurien motivat que prengués la decisió de dedicar-se a la venda de droga. Els Mossos, per la seva banda, confirmen que no tenia antecedents criminals. L'home sovint era vist pel poble i sempre es va mostrar molt sociable. Ningú va imaginar que es podria dedicar a la venda de droga fins fa unes setmanes, quan els veïns van començar a sospitar que podria estar cometent alguna activitat il·lícita per la seva actitud i perquè els Mossos havien començat a investigar-lo ia preguntar-lo. La zona del carrer del Raval i de l'Estavar eren un dels seus punts de venda, però també operava a la zona del parc de Sant Guillem de Llívia, on venia droga al detall consumidors de la comarca. Compaginava la venda de droga amb costums tan quotidians com esmorzar al bar del costat de casa seva o, simplement, sortir a passejar. La seva detenció ha agafat per sorpresa el tranquil poble de Llívia, poc acostumat a aquest tipus d'històries”.

El pare sostenia quan va fer 95 anys, que a aquella edat podia atracar un banc tranquil·lament, perquè no el posarien a la presó. Algú va tenir la mateixa idea que ell, perquè un senyor va atracar un banc en cadira de rodes elèctrica. Però la idea del meu pare tenia un problema, el que empenyia la cadira de rodes era jo.